Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
les Oluges
les Oluges
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de les Oluges, de 18,95 km 2 , s’estén a banda i banda de l’alta vall del Sió fins als plans de les carenes Limita al N amb el municipi de Sant Ramon, a l’E i al SE amb Estaràs, i amb Cervera pel SW i l’W El petit Sió, augmentat pels cabals del torrent de Freixenet i per les valls on s’escorren els torrents de Malacara i de Vergós, tot i no portar un cabal gaire notable, proporciona a la vall que s’estén entre Montfalcó i la població de les Oluges un subsol abundós en aigua en temps de pluges normals, i això fa que aquest terme, a base de pous, pugui abastar…
Castell i vilatge de Sant Llorenç d'Ares (Áger)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt, situat sobre una gran penya, amb les restes del poblat, el castell —al centre— i l’església de Sant Llorenç —a la dreta de la fotografia— ECSA - M Catalán Castell i poblat situats al cim d’una gran penya que només és accessible pel vessant NE Són al costat d’un petit altiplà, sobre el vessant de la Noguera Ribagorçana, a l’extrem occidental de la serra del Montsec d’Ares Mapa 32-12289 Situació 31TCG093574 Per a anar-hi cal agafar la pista que des d’Àger va fins al coll d’Ares, al cim del Montsec Un cop a la Pedroneta, a uns 6 km d’Àger, cal prendre una pista…
Castell de Bellpuig (Prunet i Bellpuig)
Art romànic
Situació Una de les torres d’angle del castell de Bellpuig que formava part del vescomtat de Castellnou, amb el Canigó al fons V Buron El castell de Bellpuig es troba al cim del turó 768 m que domina el petit nucli de Bellpuig, on hi ha el santuari parròquia de la Trinitat, la rectoria, la casa del comú i el cementiri Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 45,6” N - Long 2° 37’ 15” E A la placeta del santuari, a ponent i vora l’entrada del cementiri, s’inicia el corriol rectilini i costerut que porta fins a les ruïnes del castell, des d’on es domina un ampli panorama sobre terres del Conflent amb…
La vila de Cardona
Art gòtic
L’escut de la vila en una clau de volta de l’església parroquial BS – GSerra El nucli primigeni A la darreria del segle XII, la vila del castell de Cardona ja era una realitat jurídica, social i econòmica sota el senyoratge dels vescomtes d’Osona-Cardona, senyors del castell Amb una extensió no superior a les 2 ha i una morfologia urbana molt senzilla, presentava una estructura allargassada en direcció est-oest amb dues places juxtaposades, l’anomenada de Cardona actual plaça de Santa Eulàlia o de les Cols i el Mercadal actual plaça del Mercat, enllaçades per dos vials principals que corrien…
Castell de Carles (Alfara de Carles)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquesta fortalesa, situades dalt d’un turó a la vall del Toscar ECSA - J Bolòs Les ruïnes del castell de Carles coronen un turó de 520 m d’altitud situat a la vall del Toscar, la qual forma part dels contraforts orientals de la serra de Caro, als Ports de Beseit o de Tortosa Mapa 31-19 496 Situació 31TBF774258 Per a anar-hi des de Tortosa, cal agafar la carretera comarcal TV-3422 de Tortosa a Alfara de Carles i, uns 2,6 km abans d’arribar a aquesta població, seguir un desviament a mà esquerra que mena a les fonts del Toscar Uns 300 m abans de les fonts, s’arriba al peu del…
Cervera

Armes dels Cervera
Llinatge de l’estament noble, derivat dels senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós) a l’alta Segarra, confí meridional del comtat de Cerdanya, tot i que tradicionalment hom creia que procedien dels vescomtes de Berga, a causa de la similitud de noms entre ambdós llinatges.
Entre el 990 i el 1035 els castells esmentats pertanyien als esposos Isarn i Illia, i entre el 1035 i el 1068, a llur fill Dalmau, marit d’Elisava La línia troncal de Castellfollit i l’Espluga fou iniciada per Hug I de Cervera , fill dels esmentats Dalmau i Elisava, que ja apareix alguna vegada 1038 amb el cognom Cervera Vassall de Ramon Berenguer I, rebé rendes sobre Cervera ~1060 i prengué part en l’assemblea de Barcelona 1071 que aprovà la redacció dels Usatges En fou fill Ponç I de Cervera , que es casà amb Beatriu,…
Vila closa de Montfalcó Murallat (les Olugues)
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquesta població fortificada molt ben conservada i encimbellada dalt d’un turó ECSA-J Todó El nucli de Montfalcó Murallat es troba encimbellat dalt d’un turó que domina la confluència de la riera de Vergós amb el Sió L’existència d’una línia de muralla que encara tanca el poble i de la qual solament sobresurt el campanar de l’església ha estat la causa de la seva peculiar fisonomia que el mateix topònim recull Mapa 34-14 361 Situació 31TCG619168 S’hi accedeix per la carretera local LV-1003, que davant de les Oluges surt de la N-141 en direcció est, cap a Sant Guim de…
Sant Esteve i Santa Maria del Castell (Sant Martí de Centelles)
Situació Planta de l’església, a escala 1200 És un edifici d’una nau amb un absis quadrat, molt alterada i en estat ruïnós MA Anglada Aquesta capella formava part del recinte fortificat del castell de Centelles Es trobava a la part jussana, a l’extrem nord-occidental del recinte inferior o primera muralla, a la banda dreta de la porta d’entrada al castell Aquesta església es troba situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781 x 34,1 —y 24,7 31 tdg 341247 Per anar-hi, doncs, cal seguir el mateix camí indicat per arribar al castell MAB…
Savallà del Comtat
Savallà del Comtat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És situat a la part septentrional de la comarca, a la zona de contacte amb els altiplans segarrencs, a la vall del Riu Corb Limita al N amb Llorac, a l’E amb Santa Coloma de Queralt, al S amb Conesa i a l’W amb Vallfogona de Riucorb El territori és molt accidentat 848 m a la Serra Teixonera, a la part meridional, i 843 m a les Obagues, a la part septentrional és drenat per la rasa d’Ardés, actualment de Mates o de Savallà, i pel barranc de Segura, que desguassen per l’esquerra al Riu Corb, al pont d’Albió, al municipi de Llorac El terme comprèn els nuclis de Savallà del…
La ciutat de Vic
Art gòtic
L’escut de Vic a la façana de la casa de la Ciutat segle XIV ECSA – GSerra Origen i formació La ciutat de Vic és filla de la fusió de dos nuclis històrics el de la part alta o llevantina de la ciutat, continuadora de l’Ausa, capital de la tribu ibera dels ausetans i més tard centre d’un municipi romà i el de la part baixa o més ponentina, propera a les margeres del Mèder, centrada en la catedral i l’antic domini episcopal En època gòtica es féu la seva definitiva fusió física i jurisdiccional, amb la construcció d’una única nova muralla que incloïa els dos sectors i més endavant, el 1450, amb…