Resultats de la cerca

La història de Catalunya d’aquest període es desenvolupà en una societat feudal i estamental, en un món que Déu havia volgut dividit en tres estats el dels oratores o oradors que pregaven a Déu pel poble, el dels bellatores o guerrers que eren els defensors de la societat, i el dels laboratores o treballadors que, llaurant les terres, proveïen al sosteniment de tots Aquesta tripartició creava, per voluntat divina, una estructura jerarquitzada que es justificava per la funció a què estaven destinats els seus respectius membres i en la qual eren especialistes l’oració, la guerra i el treball de…

El segle XVIII presenta unes quantes mostres d’un gènere que s’ha convingut a anomenar “apologies” en defensa de la llengua catalana Acceptant una certa flexibilitat en la definició d’aquesta mena de papers, se’n pot fer una llista considerable tant a Catalunya com al País Valencià Les apologies escrites a Catalunya tenen les seves arrels en textos del segle anterior —especialment en el Sermó d’Onofre Manescal i en l’Ateneo de Josep Romaguera— i s’estenen fins al segle XIX —Josep Pau Ballot i fins Joaquim Rubió i Ors— En totes, s’hi descobreix un to reivindicatiu d’enfrontament amb opinions…

Elaboració per al consum Les fulles de tabac poden ésser collides amb tota la planta sencera o arrencant-ne separadament les que són madures, i en aquest darrer cas hom en fa enfilalls traspassant-les amb una agulla enfilada Un cop collides i, eventualment, enfilades, són fetes assecar, bé naturalment, posant-les al sol o penjant-les en locals prou airejats, bé artificialment, en assecadors Després d’una primera selecció, els manats de deu a cinquanta fulles són sotmesos, d’acord amb la qualitat i amb el producte que hom en vol obtenir, a una fermentació més o menys moderada La fermentació…

Situació Pany de mur de l’angle nord-oest del castell amb algunes espitlleres, un dels elements més sencers del conjunt ECSA - J Bolòs Les restes del castell de l’Ametllera, també dit de l’Armellera per la gent del país, es drecen a la crestallera de la serra del Castell de Llaguarres, al costat del camí que puja de Lasquarri uns centenars de metres a l’oest del vèrtex geodèsic La seva visibilitat és àmplia, ja que domina la partió d’aigües entre les valls de l’Isàvena i del Queixigar Mapa 32-12 289 Situació 31TBG959714 De l’entrada a Benavarri pel nord direcció única, surt a mà dreta una…

El butlletí Amb més de 400 articles publicats, la collecció dels butlletins de la SASL forma un conjunt historiògrafic imprescindible per als estudis rossellonesos També s’han de valorar els “informes anuals sobre els treballs científics”, on se solen trobar informacions interessantíssimes pel que fa a l’arqueologia La part sobre història ha estat sempre minoritària en les activitats i publicacions Entre la desaparició de Le Publicateur des Pyrénées-Orientales 1837 i la creació de la Revue d’Histoire et d’Archeologie du Roussillon 1900, el butlletí de la SASL fou l’única revista local de…

El 22 de juliol de l’any 1551, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Onofre de Copons i de Vilafranca – 1552, canonge de Tarragona diputat militar Berenguer Arnau de Castre i de Pinós, baró de la Llacuna diputat reial Marc Boix, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Baltasar de Castellbell, canonge de Lleida diputat reial Martí Joan Vilatorta, donzell diputat reial Francesc Osset, doctor en medicina Onofre de Copons i de Vilafranca, canonge de Tarragona 1515-52 i procurador de Pere de Cardona, arquebisbe de Tarragona, era fill de Berenguer de…

El vast terme —que abans cobria tota la comarca— presenta un apèndix al NW, dellà la serra d’Oriola, anomenat el la Matança , i un altre al N, el camp de la Murada El triangle Segura-litoral-ratlla de Múrcia té uns 358 km 2 , i les seves majors altituds corresponen a les serres d’Escalona 347 m i de Pujálvarez 341 m Al sector occidental la tectònica penibètica vertebra la serra d’El Cristo, que domina els plans de Cárceles, i la d’Escalona, de materials neògens i de relleu subàrid Al litoral arriben els glacis i cons de dejecció cap Roig, Campoamor, Río Nacimiento, El Monte, la Foradada Al…

L’expedició del capità Alberto Bayo a Formentera, Eivissa i Mallorca agostsetembre del 1936 va donar lloc a una bona quantitat de paperassa documents oficials, articles de premsa, entrevistes, correspondència, diaris, llibres de memòries, justificacions de tipus històric, novelles o contes Dins tot aquest conjunt tan variat, té un especial relleu l’anomenat Diari d’una miliciana , que el 1938 fou resumit en la revista falangista de Palma “Aquí estamos” i publicat íntegrament en el setmanari de Manacor “Arriba” N’…

Trobes , manuscrit de l’ Oda a la Pàtria , BCAribau, 10-11-1832, BC La pàtria Trobes és el títol original del poema de Bonaventura Carles Aribau, habitualment conegut per Oda a la pàtria després d’un procés de mitificació estretament lligat al fenomen de renaixença esdevingut en la cultura catalana vuitcentista És un poema de sis octaves castellanes antigues o coplas de arte mayor , en què se substitueixen els dodecasílabos per alexandrins Aribau s’havia vist en el compromís de versificar en llengua catalana per celebrar l’onomàstica de Gaspar de Remisa, de qui era alt empleat a Madrid, el 6…

El liberalisme parteix del reconeixement de la llibertat com a dret per a tots els homes Però el sentit precís del terme canvia segons el terreny específic al qual es refereix polític, econòmic, religiós, etc i s’ha modificat considerablement al llarg del temps En les darreres etapes de l’Antic Règim hom pot considerar com a liberals —bé que el mot concret no aparegué fins al començament del segle XIX, entorn de les corts de Cadis— els corrents ideològics de la Illustració i l’actuació d’aquells grups polítics que lluitaren contra la monarquia absoluta i els privilegis feudals En aquest…