Resultats de la cerca
Es mostren 7701 resultats
Dniéper
Riu
Riu del centre d’Ucraïna, el quart d’Europa en longitud (2.285 km i 504.000 km2 de conca).
El Dniéper és el quart riu més llarg d’Europa Neix en una zona d’aiguamolls al nord de la ciutat de Vjaz’ma, a l’ oblast’ de Smolensk Rússia Dins la república russa corre uns 485 km, travessa després 595 km pel sector oriental de Bielorússia, i acaba fent un gran arc dins les terres ucraïneses, on és el riu més important del país, on travessa 1095 km abans de desguassar a la mar Negra, al seu estuari al nord-oest de Crimea En són els afluents principals els rius Prip’at’, Biarèzina, Sož i Desnà Entre Dnipropetrovsk i Zapporižž’a el seu perfil és trencat per nombrosos llindars,…
Gèrs
Riu
Riu de Gascunya (178 km).
Neix a l’altiplà de Lanamesan i passa per Auch i Florença Desemboca a la ribera esquerra de la Garona, a 10 km d’Agen
Severn
Riu
Riu de Gal·les (340 km).
Neix a Plinlimmon, i a Sharpnes comença el seu estuari que té 80 km de llargària i que acaba al fons del Canal de Bristol Passa per Worcester, Gloucester i Cardiff
Brahmaputra
Riu
Riu del Tibet, l’Índia i Bangladesh (2.900 km de longitud; 939.000 km2 de conca).
Neix al Tibet, a les glaceres de l’Himàlaia, amb el nom de Tsangpo, i avança en direcció oest-est, canvia sobtadament i es dirigeix cap al sud i entra a l’estat d’Assam, a l’Índia, on pren el nom de Dibāng, que, després de la confluència del Luhit, canvia pel Brahmaputra Travessa l’estat d’Assam en direcció nord-est - sud-oest i entra a Bangladesh on s’uneix amb el Ganges i desemboca al golf de Bengala formant un delta enorme 140000 km 2 Esdevé navegable a l’altura de Dibrugarh, a uns 1300 km de la desembocadura, fet que el converteix en una gran artèria comercial Té un cabal mitjà de 12000…
Tana
Riu
Riu de Kenya (708 km de llargada i 62 210 km2 de conca).
Neix al N de Nairobi i davalla, primer, en direcció SW-NE fins a prop de Saka, on gira cap al SW, i desguassa a l’oceà Índic, a Kipini A l’època de les pluges és navegable uns 570 km
Aletsch
Glacera
Glacera d’Europa central als Alps Bernesos, Suïssa, considerada la més gran d’Europa (22 km long, 171 km 2
).
És alimentada pels circs dels Finsteraarhorn 4 274 m, de la Jungfrau 4 158 m i de l’Aletschhorn 4 195 m, les llengües dels quals s’uneixen a Concordia Platz La llengua resultant 2 km d’ample i 16 km de llarg davalla fins a l’Aletschwald, que és parc nacional L’Aletsch alimenta el Roine a través del seu afluent Massa Al seu peu hi ha els centres d’esports de Belalp i de Riederalp
Menderes
Riu
Riu de Turquia (402 km).
Neix a l’altiplà d’Anatòlia, segueix una direcció NE-SW i desemboca a la mar Egea, al sud de l’illa de Samos En el curs inferior forma nombroses sinuositats, que del nom antic del riu prenen el nom de meandres És molt utilitzat per al regadiu, i els nombrosos alluvions que aporta han fet recular la línia de la costa És anomenat Gran Menderes Büyük Menderes parallel a ell corre el Petit Menderes Küçük Menderes , de 100 km
Clyde
Riu
Riu d’Escòcia (170 km).
Neix a les Southern Uplands, flueix en direcció SE-NW i desguassa al Firth of Clyde, l’estuari més profund de la costa occidental escocesa uns 103 km des de Dumbarton fins a l’illa Ailsa Craig, on hi ha els ports de Dumbarton, Port Glasgow i Greenock Les aigües del riu mouen hidrocentrals, i un canal navegable l’uneix amb el riu Forth A les seves vores hi ha el complex de drassanes més important de la Gran Bretanya
Morava
Riu
Riu de Sèrbia, afluent del Danubi per la dreta (616 km).
És format per la unió del Morava del Sud de més de 300 km i del Morava de l’Oest de gairebé 300 km, que s’uneixen a Stalać Travessa Sèrbia de S a N regant una rica zona agrícola tabac, cànem, pruneres i vinya, i uns 245 km després de la seva unió conflueix al Danubi, aigua avall de Smederevo
òrbita terrestre baixa
Satèl·lit de telecomunicacions de baixa altura, de 800 a 1.500 km.
Les primeres definicions d’òrbites LEO els situaven a altures de 320 a 800 quilòmetres, a una velocitat de 27359 km/h, fent una volta a la Terra cada 90 minuts El motiu de la seva alta velocitat és per a compensar la força gravitacional de la Terra, que els atreu cap a l’atmosfera Posteriorment s’amplià el rang fins a altures de 1500 km, fins que l’any 1963 es proposà que les seves òrbites es consideressin fins als 10000 km, just a sota dels satèllits MEO Medium Earth Orbit , satèllits d’òrbita mitjana, a altures de 10000 a 20000 km Els satèllits de comunicacions LEO presenten avantatges pel…