Resultats de la cerca

Des del 1972, per motu proprio de Pau VI, no són tinguts en ordes menors, sinó per ministeris i que com a tals poden ésser confiats als laics, sense que per això entrin a formar part de la clerecia de l’Església ni el seu exercici porti implícit l’ésser una etapa vers la recepció del sagrament de l’orde

Hi assistiren uns 150 bisbes Tenia per finalitat, segons el papa, de guarir les cinc nafres de l’Església la mala conducta de clergues i laics, el perill de l’islam, el cisme grec, les invasions tàrtares i la ruptura entre el papa i l’emperador Frederic II Aquest hi fou deposat El concili promogué, sense èxit, la predicació d’una croada

El curset de cristiandat , de tres dies de durada, consisteix bàsicament en conferències sobre Crist i l’Església Catòlica, a càrrec d’un equip de sacerdots i laics, fetes amb estil directe i popular La formació és complementada amb reunions de perseverança S'estengué, especialment a la dècada del 1950, per molts bisbats catalans, de la resta d’Espanya i de l’Amèrica Llatina

Al començament del segle IV hi tingué lloc el primer concili d’Hispània, que reuní 19 bisbes, 26 preveres, diaques i laics Deixà 81 cànons les actes conciliars més antigues conegudes, que tracten de l’organització del clericat, de la relació amb els jueus i els pagans, de la penitència i de l’excomunió Acusa un rigorisme, i és important per a la història del celibat obligatori dels clergues

El conjunt d’electors constituïa, dins la Dieta Imperial, el collegi d’electors Els electors Kurfürsten eren els prínceps laics i eclesiàstics més importants de l’Imperi Originàriament els prínceps electors foren set, tres d’eclesiàstics l’arquebisbe de Magúncia, que era arxicanceller de l’Imperi pel regne de Germània, el de Trèveris, que ho era pels de les Gàllies i Arle, i el de Colònia, pel regne d’Itàlia i quatre de laics els ducs de Baviera, Francònia, Saxònia —gran mariscal de l’Imperi— i Suàbia El 1150 el duc de Francònia fou reemplaçat pel comte palatí del…

Formada majoritàriament per laics, amb un reglament d’inspiració monàstica, es consagrà, ja des de l’inici, a un treball d’apostolat i de formació catequística, i ha promogut sempre una renovació litúrgica molt important dins l’Església de Grècia Edita, a més de llibres, diverses publicacions periòdiques, entre les quals es destaca el setmanari Ζωή Fruit d’una escissió, en sorgí el grup parallel Sotir Σωτήρ, que edita també una publicació homònima

Ambaixador a Venècia 1296, fou també monjo, ensenyà ciències profanes als laics i transmeté a Constantinoble la tradició científica de l’imperi de Nicea Autor d’una Aritmètica segons els indis , sota la influència de l’escola de Bagdad, introduí diferents mètodes de càlcul en la ciència bizantina Traduí al grec nombrosos autors llatins i, en l’estudi dels texts, tingué una gran activitat conjectural És autor d’un recull d’epigrames grecs anomenats pels filòlegs Antologia Planudea

Ingressà a l’orde dels dominicans el 1244 Fou provincial de Llombardia 1267-77 i 1281-86 i el 1292 Nicolau IV el nomenà arquebisbe de Gènova Notable predicador, escriví diversos llibres de sermons en llatí Compongué un Chronicon Ianuense , que va des de la fundació de Gènova fins al 1295 És famós sobretot per la Legenda sanctorum Llegenda àuria , redactada en 1253-70, que durant l’edat mitjana es convertí en una mena de breviari dels laics

Fins a la fi de l’Antic Règim, els eclesiàstics gaudien d’immunitat personal només podien ésser jutjats per tribunals eclesiàstics tant en causes civils com criminals, eren exempts d’imposts, àdhuc dels municipals font d’inacabales conflictes privilegis que s’estenien a gran nombre de laics, parents, criats o familiars i sobretot als nombrosos funcionaris de la inquisició, i foren regulats pel dret canònic clericat Als diversos estats de la corona catalanoaragonesa, l’estament eclesiàstic tenia representació a les corts braç eclesiàstic

Es trobava a la cantonada dels carrers del Peu de la Creu i dels Àngels S'hi començà a ensenyar el 1685, i s’hi cursava filosofia i teologia La meitat dels seus alumnes havia d’ésser del convent trinitari de Barcelona i l’altra meitat de la resta de convents de la província, és a dir del Principat de Catalunya i dels regnes de València, Mallorca i Aragó Quan hi havia capacitat, admetia també estudiants laics a pupillatge Tenia un cos docent de deu frares i s’extingí el 1674