Resultats de la cerca
Es mostren 698 resultats
ritu
Cristianisme
Manera concreta de celebrar la litúrgia, d’administrar els sagraments i sagramentals, d’acord amb les regles litúrgiques.
En l’església llatina, a partir del s XVI, el mot comprenia l’ordenament general de la litúrgia, del calendari, el grau de solemnitat de les festes Hom parlava de ritu simple, ritu doble subdividit en major, menor, de primera i de segona classe Actualment indica el conjunt d’una celebració litúrgica com és ara el ritu de la missa o del baptisme o bé un dels seus elements com el ritu de la pau o el de la imposició de mans
schola cantorum
Música
Cristianisme
Institució romana ja existent als s. VI-VII al servei del cant per a la litúrgia cristiana.
En l’alta edat mitjana es trobava ja en moltes seus i monestirs d’Europa Metz, Sankt Gallen, Ripoll, etc, on era conreat el cant eclesiàstic o gregorià En aparèixer les capelles de música polifònica disminuí la importància de la schola cantorum Modernament, hom en donà el nom als grups dedicats al gregorià per a la litúrgia A Catalunya en fou iniciat el moviment entre els laics a Terrassa, el 1905, sota l’impuls de mossèn CSabater A la institució terrassenca se n'afegiren de noves per tot el país fins a tenir milers de cantaires Els dirigents més importants de les scholae…
prokimen
Música
En la litúrgia bizantina, cant que precedeix una lectura de l’Antic o del Nou Testament i que consisteix en uns versets de salm, un dels quals serveix de tornada.
En grec rep el nom de prokeímenon Equival al gradual de la litúrgia romana
ambrosià | ambrosiana
Música
Cristianisme
Relatiu o pertanyent a la litúrgia de l’església de Milà i de les esglésies de la seva jurisdicció, en la formació de la qual prengué part sant Ambròs.
El ritu ambrosià , que conté elements semblants a la litúrgia de Roma i a la de la Gàllia, és un dels pocs no romans que han subsistit fins avui en l’Església Catòlica occidental El cant ambrosià més antic sembla anterior al sistema modal gregorià i influït pel cant litúrgic d’Orient
Liber Comitis
En la litúrgia romana, leccionari.
Joan Llopis i Sarrió
Cristianisme
Teòleg i liturgista.
Prevere el 1958, obtingué la secularització el 1973 Fou catedràtic de litúrgia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la facultat de teologia de Barcelona Collaborà en la reforma postconciliar del ritual d’exèquies Participà activament en la fundació del Centre de Pastoral Litúrgica , de Barcelona , de l’Instituto de Liturgia Pastoral, de Medellín Colòmbia i dels instituts de teologia i de litúrgia, de Barcelona Crític de literatura religiosa de “Serra d’Or”, responsable de la pàgina de religió del diari “Avui”, membre dels consells de redacció de “Phase” i de “Concilium”…
cant etiòpic
Música
Cant propi de la litúrgia etiòpica, variant de la litúrgia copta, amb una sèrie d’elements particulars.
Etiòpia rebé el cristianisme al segle IV per mitjà de Frumenci, consagrat metropolita d’Axum pel patriarca d’Alexandria sant Atanasi Segons la tradició etiòpica, l’autor dels principals llibres de cant litúrgic i el creador de les melodies que acompanyen els textos és Yared segle VI, deixeble de sant Pantaleó, un dels anomenats Nou Sants, fundadors dels primers monestirs etiòpics Els llibres litúrgics que contenen aquests textos i aquestes melodies són el Me’eraf ofici diví, el Deggua i el Mawase’e antifonaris de tot l’any, el oma Deggua antifonari de la quaresma, el Qeddase missal i el…
liturgista
Especialista en l’estudi de la litúrgia.
Germán Prado Peraita
Música
Musicòleg castellà.
Ingressà en el monestir benedictí de Santo Domingo de Silos, on fou mestre de cor i de novicis Es dedicà a l’estudi i la difusió del cant gregorià, participant en congressos nacionals de litúrgia i música religiosa i ensenyant cant gregorià en capítols catedralicis i seminaris de diverses diòcesis També estudià la litúrgia mossàrab i les qüestions relacionades amb el seu cant i collaborà en diverses revistes espanyoles i estrangeres És autor d' El rito mozárabe y toledano i Manual de liturgia visigótica , i a Barcelona publicà El canto mozárabe 1929, fet en…
Adalbert Maria Franquesa i Garròs
Historiografia
Cristianisme
Liturgista, ecumenista i historiador, de nom Estanislau.
Monjo de Montserrat des del 1925 i prevere el 1932 Estudià teologia a Alemanya i professà litúrgia a Vitòria Prefecte de cerimònies i sagristà major de Montserrat, organitzà les festes de l’entronització de la imatge de la Mare de Déu 1947 Consultor de l’episcopat espanyol durant el concili II del Vaticà, el Consilium de Litúrgia i de la Congregació del Culte Diví Fou superior de la fundació benedictina annexa a l’Institut Ecumènic d’Estudis Teològics, a Jerusalem 1971-83, i soci fundador de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics Publicà, entre d’altres treballs,…