Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Bonaventura Serra i Ferragut
Educació
Literatura catalana
Historiografia catalana
Polígraf i pintor.
Vida i obra Es doctorà 1748 en dret a la Universitat Literària des Mallorca, d’on fou 1752-59 catedràtic de dret canònic El 1759 fou nomenat per l’Ajuntament de Palma cronista general del Regne de Mallorca Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a Palma Ingressà 1784 en l’Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Carles, de València Els seus coneixements sobre història de Mallorca motivaren que fos consultat amb freqüència per savis espanyols i estrangers Mantingué correspondència amb intellectuals com E Flórez, M Sarmiento, G Maians i d’Alambert Així…
, ,
Carmel Navarro i Llombart
Historiografia catalana
Escriptor.
Utilitzà el pseudònim de Constantí Llombart Començà escrivint poemes romàntics en castellà i obres teatrals En lo mercat de València i un miracle de sant Vicent Ferrer titulat La calúmnia castigada abans del 1868 Decidí dedicar-se a l’activitat literària i emprengué diverses tasques com la creació de les revistes satíriques El Fárrago i El Diablo Cojuelo la primera, fundada amb Pelayo del Castillo, fou ben aviat clausurada pel governador civil Amb la revolució del 1868 prengué part activa en la causa republicana federalisme moderat, i publicà uns poemes polítics aplegats en Cantos…
Lluís Tramoyeres i Blasco
Historiografia catalana
Erudit, professor i periodista.
Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de València, només acabar els seus estudis cobrí la guerra Carlina com a corresponsal d’ El Mercantil Valenciano Posteriorment passà a Las Provincias , dirigit per Teodor Llorente i d’orientació més conservadora, on durant més de vint anys publicà articles de divulgació cultural Collaborà també en altres publicacions erudites de l’època, com la Revista de Valencia i El Archivo Parallelament, ocupà el càrrec d’oficial de l’arxiu municipal de València i de catedràtic de l’Escola de Belles Arts També fou secretari perpetu de l’Acadèmia de Sant…
Sant Martí de Sentfores (Vic)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, amb una nau rematada a llevant per un absis semicircular L’edifici, molt modificat al llarg dels anys, fou ampliat amb un parell de capelles i una sagristia J Sarri Aquesta església es troba al vessant de tramuntana de Costes Males, sobre un turó elevat mirant vers el nord de la Plana de Vic i la vall de Santa Eulàlia de Riuprimer Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 36,3 —y 40,7 31 tdg 363407 Per arribar-hi hom pot agafar la carretera de Vic a Moià i…
Sant Llorenç de Campdevànol
Art romànic
Situació Vista del campanar, una peça truncada o inacabada, en treballs visible a causa de l’heura, amb decoració a base d’arcuacions cegues M Anglada L’antiga parròquia de Sant Llorenç de Campdevànol es troba situada a la vall del riu Merlès, al vessant esquerre, vora la carretera GE-401, de Campdevànol a la Pobla de Lillet Mapa 255M781 Situació 31TDG281761 L’edifici es troba separat uns 60 m del punt quilomètric 3,900 de la carretera esmentada MAB Història La parròquia de Sant Llorenç fou la segona que s’originà en l’organització religiosa de la vida de “ Campo de Vanalo ”, nom antic de…
Sant Iscle de Centenys (Esponellà)
Art romànic
Situació Capçalera, sobrealçada i transformada en èpoques posteriors, de la petita església parroquial L’església parroquial de Sant Iscle és situada dins el veïnat de Centenys, pertanyent al municipi d’Esponellà, i al límit de llevant del Pla de Martís Mapa L38-12295 Situació 31TDG823678 Des de Banyoles s’hi accedeix per la carretera que va d’aquesta població a Figueres a 3 km aproximadament, a la urbanització de Malianta, cal prendre a mà dreta la carretera de Fontcoberta i més enllà, a mà esquerra, desviar-se i prendre la carretera local asfaltada i senyalitzada que porta al veïnat i a l’…
cavall
© Xevi Varela
Mastologia
Ramaderia
Mamífer de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels èquids, de dimensions mitjanes o grans i de constitució forta i àgil alhora. Les femelles reben el nom d’egua o euga, i els petits i joves són els pollins i els poltres.
Característiques dels cavalls Les extremitats són llargues, aptes per a córrer, i els peus prenen contacte amb el sòl només amb un dit el tercer, la darrera falange del qual és recoberta per una peülla o casc El dentat definitiu consta de 40 peces els ullals són rudimentaris i manquen en la femella estan separats de les premolars per un gran diastema o barra, on se'ls posa el menjar El cap, relativament gros, és sostingut per un coll llarg i musculós, i té orelles petites En els cavalls salvatges la crinera manca o és constituïda per crins curtes i sempre dretes en els cavalls domèstics, en…
Joaquim Rubió i Ors
Literatura catalana
Poeta, dramaturg, crític i historiador.
Vida i obra Fill d’un impressor i llibreter de vell, seguint un ús de la Barcelona de l’època completà els estudis secundaris en les escoles que sostenia la Junta de Comerç a Llotja Inicià després estudis eclesiàstics, que abandonà per falta de vocació Sense recursos per a seguir estudis a la Universitat de Cervera, decidí, enmig d’una crisi personal, professionalitzar-se en l’establiment patern Però la reinstauració, el 1835, de càtedres de dret a Barcelona li permeté de seguir estudis universitaris Completà la carrera de dret el 1841, però no prengué el títol d’advocat per no jurar la…
Sant Marcel de Planès o de Planès de Rigard (Toses)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’edifici de Sant Marcel de Planès, amb la capçalera a primer terme E Pablo A l’entrada del poble de Planès, que es troba 1 km més amunt de Planoles, al punt quilomètric 128,200 de la carretera N-152, hi ha, aïllada, l’església de Sant Marcel, situada a la part més alta del petit nucli, i a 1 200 m d’altitud Mapa 255M781 Situació 31TDG258858 El petit edifici és perfectament visible S’hi accedeix des de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, pel costat esquerre, en direcció a ponent MAB Història L’existència del lloc de Planès és documentada des de l’any 919, quan l’…
Jocs Florals de Barcelona
© Fototeca.cat
Certàmens poètics anuals instituïts a Barcelona el 1859.
Història Pel març d’aquell any, Joan Cortada, Josep Lluís Pons i Gallarza, Víctor Balaguer, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Miquel Victorià Amer i Antoni de Bofarull sollicitaren a l’Ajuntament de Barcelona la restauració dels jocs florals o de la Gaia Ciència instituïts per Joan I el 1393, uns certàmens que tenien el seu origen en els celebrats a Tolosa entre el 1324 i el 1484, impulsats per la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa, fundada el 1323 Aprovada la petició per l’Ajuntament, aquest destinà un pressupost per a la compra dels tres joiells corresponents als…
,