Resultats de la cerca

Els seus membres foren barons 1514, després comtes 1612, i més tard 1631, però només els primogènits del llinatge prínceps del Sacre Imperi el 1575 adquiriren la senyoria de Nikolsburg Moràvia Cal destacar entre ells Pankratius von Dietrichstein mort el 1508, que lluità contra Maties Corvino el seu fill, el baró Siegmund von Dietrichstein 1484 — 1533, fou el favorit de l’emperador Maximilià I el baró Adam von Dietrichstein zu Nikolsburg Graz 1527 — Nikolsburg 1590 fou conseller de Ferran I i de Maximilià II, de qui també fou majordom major i ambaixador a Espanya fou comanador…

N’és l’estirp Nakatomi-no Kamatari Fujiwara , a qui l’emperador Tenchi atorgà aquest cognom el 669 Els seus nets formaren les distintes línies del llinatge, una de les quals, la coneguda com a Casal del Nord , fou la més influent i reuní, amb caràcter hereditari, els càrrecs més importants de la cort imperial, com el de primer ministre El cim de la seva influència fou assolit amb Michinaga Fujiwara mort després del 1027 Les filles del casal eren casades sistemàticament amb els emperadors, i aquests eren forçats a abdicar en fills molt joves, de manera que la regència fos exercida…

En són els primers personatges coneguts els germans Gombau I de Ribelles i Ramon de Ribelles , vassalls 1072-95 del comte de Cerdanya pels castells de Castellnou d’Oluja, la Manresana, Bufaganyes i Oluges Fill o net d’un d’aquests dos possiblement fou el Ponç de Ribelles que com a magnat d’Ermengol VI d’Urgell assistí a la conquesta de Lleida 1149, on rebé propietats Fill o germà seu fora Gombau II de Ribelles , que intervingué també en la conquesta de Lleida 1149, on fou testimoni de la seva carta de poblament 1150 i es troba en l’acta de la fundació 1166 del monestir de Santa Maria de…

Després d’una certa vacillació quant a l’ús del cognom Queralt, aquest restà fixat ja arran de l’extinció del primer llinatge de Queralt El primer personatge d’aquest segon llinatge de Queralt a emprar aquest cognom és Pere de Timor, conegut també com a Pere I de Queralt mort després del 1167, castlà de Queralt i de Santa Coloma, fill d’Alarig de Timor, el qual, en fer-se monjo de Poblet, deixà en testament 1167 aquelles castlanies al seu nebot Gombau d’Oluja, malgrat tenir una filla, Ermessenda de Queralt El 1213 Arnau de Timor, senyor de Timor, rebesnebot de Pere…

Pel castell de Lluçà eren feudataris del casal de Barcelona, i pel de Merlès, dels comtes de Besalú, com a senyors de part del Berguedà El primer membre sembla ésser un Eissó de Lluçà 977 la genealogia es pot seguir des de Sunifred I de Lluçà mort el 988, casat amb Eugúncia el seu fill Guisad I de Lluçà mort el 1006 —germà de Guisla de Lluçà , muller de Bernat I, vescomte de Conflent—, casat amb Oda de Besora, inicià una època d’enaltiment del llinatge, que continuà Sunifred II de Lluçà mort vers el 1063, casat amb Ermessenda de Balsareny, i arribà al zenit amb el fill Berenguer…

Fou d’una gran importància la Biblioteca Contarini , llegada per la família 1595 a la Biblioteca Marciana de Venècia Pertangueren al llinatge Bartolomeo Contarini , duc d’Atenes pel matrimoni que contragué amb la seva amant Chiara Giorgi, regent d’aquell ducat pel seu fill Francesco, els ambaixadors Alvise Contarini i Simeone Contarini , i el cardenal Gaspare Contarini

Arribà a reunir vint-i-un principats entre els quals dos del Sacre Imperi, nou grandeses d’Espanya, dinou ducats i molts altres títols a Itàlia, els Països Baixos, Castella i Catalunya-Aragó, així com els importants patrimonis dels Egmond, Gonzaga de Solferino, Tagliavia d’Aragona, Cortés, Caracciolo-Pasquizzi, Pinelli, Piccolomini, Del Giudice i Ruffo della Lionessa Hi hagué al llinatge un papa Innocenci XIII, fill del príncep de Minervino, cinc cardenals, arquebisbes, legats apostòlics, un gran mestre del Temple Giovanni Pignatelli , nou virreis, un beat Pompeo Pignatelli ,…

El cavaller Roger de Lauria fou amic i servidor del rei Manfred I de Sicília, i sembla que morí a la batalla de Benevent 1266 La seva muller, Bella d’Amichi , dama de la infanta Constança, fou senyora de la vall de Seta, al Regne de València vivia encara el 1279 Llur fill, l’almirall Roger de Lauria , dit en català Roger de Lloria, heretà les possessions familiars valencianes i italianes Foren fills seus del primer enllaç Beatriu de Lloria i Lancia mare d’ Alfons Roger de Lloria , Jofredina de Lloria i Lancia, Hilària de Lloria i Lancia morta després del 1337, senyora de la baronia de Lauria…

Durant els s XV i XVI els Mendoza acumularen importants dominis per terres de Castella i prestaren estimables serveis a la monarquia A l’inici del s XVII el patrimoni familiar comprenia més de 60 mayorazgos El tronc del llinatge foren els Mendoza, senyors de Llodio Àlaba, que a mitjan s XI passaren al servei de la casa reial de Castella i s’extingiren al s XIII En la primogenitura del llinatge els succeí una línia collateral que s’identifica amb la dels ducs de l’Infantado i que prosperà des que Pedro González de Mendoza collaborà a l’entronització dels Trastàmara A…

La seva genealogia es fa remuntar al rei Ordoni I de Lleó, el net del qual, el comte castellà Rodrigo Núñez, sembla que es casà amb l’hereva del castell de Guzmán Ruy Núñez de Guzmán segle XI fou el primer a emprar aquest nom Entre els membres d’aquest llinatge cal destacar Domingo de Guzmán sant Domènec Ramiro Felipe Núñez de Guzmán y de Guzmán , pare de Nicolás de Guzmán y Carafa , tresorer general de la corona d’Aragó Fernán Pérez de Guzmán y de Ayala mort el 1460, autor de Mar de historias i de Generaciones y semblanzas Leonor de Guzmán y Ponce de León 1311-1350, amant d’…