Resultats de la cerca

Pertanyent a una família benestant, visqué a París, on arribà a ser un dels virtuosos de baix de viola de gamba més reconeguts del darrer terç del segle XVII Fou alumne de N Hotman i impartí classes a Danoville, Jean Rousseau i Marin Marais Aquest darrer inclogué un Tombeau pour Monsieur de Sainte-Colombe en el seu segon volum de Pièces de violes 1701 Establí una setena corda per al baix de viola de gamba i proposà una tècnica fluida per a la mà esquerra L’historiador E Titon du Tillet, en el seu Parnasse François 1732, lloà la preparació de Sainte-Colombe com a intèrpret però criticà l’estil…

Segons la seva Vida , fou fill d’un burgès, es feu joglar i estigué adscrit a diverses corts, entre les quals la d’Alfons I de Catalunya -a qui lloà en cançons com Nom puosc sufrir d’una leu chanso faire -, la de Ramon V de Tolosa i la de Guillem VIII de Montpeller També visqué a Itàlia, on entrà en contacte amb Tomàs I de Savoia, Beatriu d’Este i Guillem Malespina Se li atribueixen divuit poesies, la majoria de tema amorós, d’una de les quals s’ha conservat la música Atressi com la chandella Admirador d’Arnaut Daniel, la influència d’aquest es palesa en el lèxic que Raimon de Tolosa emprà…

Estigué al servei de Pedro Fernández de Castro y Andrade, virrei del Perú des del 1667, país al qual es traslladà com a integrant del seu seguici aquell mateix any El 1676 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Lima, càrrec que exercí fins que morí Les seves composicions assoliren una gran popularitat a l’època, i foren interpretades al Perú, Mèxic i Guatemala A la catedral d’aquesta ciutat se’n conserven un nombre considerable, sobretot villancicos Aves flores , Cantarico que vas a la fuente , Es mi Rosa bella , Desvelado dueño mío , Incógnito barquero que cruzas , Desta rosa tan…

Passà la joventut a Leipzig treballant com a violinista, mestre de dansa i professor de clavicèmbal Concebé la idea de desenvolupar un instrument musical a partir de la forma popular del dulcimer i el 1690 ja n’havia realitzat el projecte El 1705 presentà l’invent a la cort de Lluís XIV, que manifestà el seu desig que s’anomenés de la mateixa manera que el constructor, pantaleon Malgrat les seves innegables qualitats, el pantaleon aviat quedà en desús davant l’imparable progrés del pianoforte Entre el 1706 i el 1709, Hebenstreit prestà els seus serveis a la cort d’Eisenach, i des del 1714, a…

El text grec apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV com a himne de l’ofici matinal, lloc que ha conservat en la litúrgia bizantina La primera versió llatina és del 690, bé que no entrà a formar part de l’ordinari de la missa romana fins al segle IX El text comença amb el cant dels àngels 'Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que ell estima' que anuncien el naixement de Crist Lluc 2, 14 la resta són aclamacions, entre les quals s’insereixen diverses súpliques L’estructura de l’himne és trinitària després del cant angèlic, es lloa el Pare, se…

El 1655 entrà al cor de la capella electoral de Dresden sota la direcció de H Schütz i més tard prosseguí la seva educació musical a Leipzig amb S Knüpfer Aquest, que el considerava un excellent clavicembalista, el recomanà i, finalment, Schelle el substituí com a kantor a l’església de Sant Tomàs La seva producció musical és exclusivament sacra Compongué gran quantitat de cantates amb text en alemany i contribuí notablement a l’establiment de la cantata evangèlica com a forma independent Amb les seves obres afavorí la difusió de les diferents menes de cantates corals a l’ús, com la bàsica,…

Campió dels EUA a tretze anys, fou el jugador més jove de la història a assolir 1959 la designació de gran mestre Després d’una sèrie ininterrompuda de victòries, el 1972 es proclamà campió del món en vèncer el rus Boris Spasskij a Reykjavík, triomf que esdevingué simbòlic de la guerra freda a Occident en un esport tradicionalment dominat pels soviètics Des d’aleshores les seves excentricitats arruïnaren la seva trajectòria el 1975 perdé el títol mundial voluntàriament per desacords amb la FIDE amb motiu del matx que havia de disputar amb l’aspirant al títol Antatolij Karpov Reclòs durant els…

Debutà com a actor al Teatre dels Camps Elisis de Barcelona amb el pseudònim Fontseca Conegué Frederic Soler i, a fi de donar a conèixer les seves obres, fundà 1864 amb ell, amb Joaquim Dimas i amb altres la societat teatral La Gata, de la qual fou director i primer actor L’èxit de Les joies de la Roser 1866, al Teatre Odeon, i d’altres obres en català motivà el canvi de nom de La Gata pel de Teatre Català El 1867 passà al Romea, on actuà sempre —sovint en obres de F Soler— fins el 1890, que el seu baix rendiment per motius de salut l’indisposà amb l’empresa Actuà encara uns quants mesos al…

Vida La seva importància rau principalment en el mestratge que exercí al Conservatori de París com a professor de violí A deu anys ja interpretava concerts per a solista de GB Viotti Gràcies a l’ajut dels ciutadans de Baiona, es pogué traslladar a París per a estudiar al conservatori, i es formà amb FA Habeneck i FJ Fétis N Paganini en lloà la tècnica en el seu debut a la Societat de Concerts del Conservatori Entre les seves obres destaquen el mètode pedagògic École du violon 1844 i una antologia de 56 obres per a violí dels segles XVIII i XIX Obra Violí Fantasia sobre temes de ’Norma', op 9…

Vida i obra Fou senyor de Souvigny, pel fet de ser nebot i successor de l’historiògraf Charles Bernard Escriví obres històriques com la Histoire de la monarchie française 1636, però la popularitat li vingué de les seves novelles i obres literàries, com ara la Histoire comique de Francion 1641 Fou el primer autor francès que justificà el domini gàllic sobre Catalunya després de la revolució del 1640, i l’aliança francocatalana del 1641 El seu llibre La deffence des Catalans 1642 és, en bona part, una adaptació dels arguments exposats per fra Gaspar Sala a la Proclamación Católica 1640 Sorel…