Resultats de la cerca

Tenen l’origen en uns jocs introduïts a Nàpols al s XVI carosello , en els quals els cavallers es llançaven boles de guix Adquiriren una gran esplendor a França als s XVII i XVIII

Presentat inicialment com un perdulari guiat pels instints principalment el que dona el títol a l’obra, la seva complexitat es va perfilant a mesura que avança, fins al moment en què es fa digne del seu nom bíblic i acaba essent, ell també, un salvador del poble, bo i acabdillant la revolució Només llavors el personatge es deslliura de la seva condició habitual i pren un to èpic i abrandat, tan impropi del seu caràcter, cosa que podria fer pensar en un canvi Però a partir d’aquí Samsó experimenta un retorn a la seva condició original, i es constata que el despertar d’aquella heroïcitat era…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Sociedad General de Televisión - Sogetel Madrid, Lolafilms Vicente Andrés Gómez, Barcelona, Academy Pictures Itàlia, Era Films Bèlgica ARGUMENT José Luis Guarner, V Aranda REFERENT LITERARI La monja libertaria 1981, reeditada com a Libertarias 1996, d’Antonio Rabinat GUIÓ A Rabinad, V Aranda FOTOGRAFIA José Luis Alcaine Eastmancolor, Cinemascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Rossell MUNTATGE Teresa Font MÚSICA José Nieto SO Carlos Faruolo so directe, Ricard Casals so en estudi INTERPRETACIÓ Ana Belén Pilar, Victoria Abril Floren, Ariadna Gil María, Jorge Sanz…

Fou el representant més important de l' opéra comique , gènere al qual està dedicada pràcticament tota la seva obra Des de jove mostrà un talent especial per a la música Estudià piano amb IA Ladurner i començà a compondre obres per a aquest instrument i alguna peça de música de cambra El 1802 anà a Londres per estudiar comerç, però aviat retornà a París per dedicar-se exclusivament a la música La seva primera comédie melée d’ariette , en un acte, titulada L’erreur d’un moment 1805, cridà l’atenció de L Cherubini, que el prengué com a alumne Les primeres òperes no van ser del gust del públic i…

Descendent, com aquesta, de les antigues xeremies, el seu nom complet seria xeremia tible Amb el flabiol i la cornamusa formava part de l’anomenada ‘cobla de tres quartants’, si bé l’instrument utilitzat en aquella època era de tipus bastant rústec —sovint anomenat tarota — i força comparable a la gralla Les millores aplicades per Turon a la tenora foren poc més tard introduïdes al tible El tible que hom troba a la cobla actual consta de tres peces, totes elles de fusta, generalment de ginjoler la peça superior i la central són les que contenen el sistema de claus, mentre que el pavelló o…

Cal cercar-ne els orígens en l’obra de Pep Ventura i en la fixació dels modes empordanès i selvatà per obra de balladors insignes com Pardàs, Gres, Masifern, etc La introducció de la sardana a Barcelona pels empordanesos i, sobretot, l’obra de Cambó i dels Massó i Valentí al si de l’Orfeó Català i del Centre Escolar Catalanista foren decisives Els primers certàmens sardanístics 1902, amb la consagració de Josep Serra i de Juli Garreta, guanyaren per al moviment nombrosos músics eixits del conservatori Morera, Manén, etc més tard, Pujol, Toldrà i Joaquim Serra aportaren a la cobla material…

L’església parroquial de Sentís encara avui conserva l’advocació pròpia de l’antic monestir de Sant Julià Segons el Dr M Riu, els seus orígens és remunten a l’època visigòtica, i devia estar dedicada a sant Tirs, d’on provindria l’actual topònim de Sentís J Coromines comenta que la terminació en -is és freqüent dels noms pre-romans i seria, doncs, una pervivència del basc En tot cas, disposem d’una notícia sobre el tema ben reculada és tracta d’un instrument segons el qual l’any 848 l’abat Trasoari del monestir Vilanova-Lavaix restaurà la disciplina monàstica “ in vaselica Sancti Juliani qui…

Si bé el topònim Mons Albus és documentat ja en època romana, el 1155 Pere Berenguer de Vilafranca, per ordre de Ramon Berenguer IV, fundà la ciutat amb el nom de Vilasalva a l’encreuament dels rius Francolí i Anguera, en el lloc anomenat, actualment, Molins de la Vila El 1162 Alfons el Cast manà que es traslladés a l’emplaçament actual i que prengués el nom de Montblanc Des del segle XIV s’establí a l’Arxiprestal de Santa Maria una comunitat de preveres que cantaven diàriament la missa i l’ofici de les hores A l’arxiu parroquial es conserven diversos manuscrits d’aquesta època, especialment…