Resultats de la cerca

La capital és Boise Limita al N amb el Canadà, a l'E amb Montana i Wyoming, al S amb Utah i Nevada i a l'E amb Oregon i Washington El N i el centre formen part del vessant occidental de les Rocalloses Northern Rocky Mountains El SW és format per àrides planes de la regió de la Gran Conca El SE és constituït per la Snake River Plain, que separa la Gran Conca i les Middle Rocky Mountains, al S i al SE, de les Northern Rocky Mountains, al N La xarxa hidrogràfica és formada per afluents del Columbia els principals són el Salmon i el Snake Al N hi ha els llacs de Coeurs d'Alene, Pend Oreille i…

El Luna o Lunik 1 esdevingué, el 4 de gener de 1959, el primer satèllit artificial que passà a uns 6000 km de la Lluna Era un giny d’uns 360 kg, de forma cilíndrica, i anava equipat d’aparells destinats a analitzar l’espai circumterrestre i circumlunar i d’emissors capaços de transmetre informacions a la Terra El Luna o Lunik 2 fou el primer objecte fabricat per l’home que, el 14 d’octubre de 1959, aconseguí d’arribar a la Lluna, prop del circ Arquimedes El Luna o Lunik 3 marcà una data important en la història de l’astronàutica, en aconseguir de fotografiar la cara invisible de…

Els tres primers de la sèrie foren llançats el 1966 amb el coet Saturn I-B , capaç de posar en òrbita 18 tones, i consistiren en vols suborbitals d’assaig de la reentrada a l’atmosfera L' Apollo-4 fou el primer llançat amb el coet Saturn-V , veritable clau de l’èxit del programa, capaç de satellitzar 126 tones L' Apollo-5 1967, que havia d’ésser el primer vol tripulat, no arribà a realitzar-se a causa d’un accident sofert en la fase de proves hi moriren els tres astronautes que havien de fer-lo L' Apollo-7 1968 representà el primer vol tripulat del programa i, a més, constituí la primera…

A l’inici de la dinastia Zhou segle XI-VIII aC la durada de l’any era avaluada en 366 dies, però era usat un calendari lunar de 354 dies, que aviat fou canviat per un de lunisolar, amb la intercalació de set mesos lunars cada dinou anys així s’obtingué el calendari de Zhuangzi adoptat a Qin segle III aC, que durà fins a la reforma de l’època Han any 104 aC Al segle XVI aparegué l’obra de Zhusaiu, que resumeix tota la tradició xinesa del calendari Fins a la revolució republicana del 1911 la Xina es regí pel calendari lunar yinli , i la diferència d’onze dies i un quart entre l’any solar i els…

Era format per dotze llunacions, que totalitzaven 354 dies, i un tretzè mes suplementari Els mesos foren alternativament de 29 i 30 dies, per tal d’acostar-se a la durada de les llunacions Al s IV dC el calendari hebreu fou modificat, i esdevingué totalment lunisolar la intercalació del tretzè mes fou feta d’acord amb el cicle de Metó, i, en els dinou anys de durada d’aquest, hom hi considerà dotze anys senzills i set d’embolismals Actualment els anys embolismals de treze mesos se situen als llocs d’ordre 3, 6, 8, 11, 14, 17 i 19 del cicle de Metó Aquest calendari és usat, juntament amb el…

Fou assimilada a Hècate i a Àrtemis fi del segle V-inici del IV aC Hom li retia culte a l’illa de Lemnos, on li eren oferts sacrificis de noies joves i era coneguda amb el nom de Gran Deessa

La sonda fou llançada a l’espai el 27 de setembre de 2003 amb un coet Ariane-5 Després de 332 òrbites al voltant de la Terra, l’SMART-1 entrà en òrbita lunar quasi polar el 15 de novembre de 2004 Un dels seus objectius científics és la cerca de gel a l’interior dels cràters del pol sud de la Lluna, on, a causa de la inclinació de l’eix de rotació lunar, la llum del Sol mai no arribaria de forma directa i el gel hi podria haver quedat atrapat A més, la missió ha provat amb èxit un nou sistema de propulsió anomenat Solar Electric Propulsion , que s’emprarà en futures…

Era un calendari lunar amb un any de dotze mesos, alternativament de 29 i 30 dies A partir del segle V hom hi afegí un tretzè mes, intercalació que fou prohibida per Mahoma Per tal com la durada mitjana de la llunació sobrepassa en quaranta-vuit minuts la durada mitjana del mes lunar musulmà, es produeix una diferència que obliga a afegir onze dies en cada transcurs de trenta anys civils que formen el cicle hi ha dinou anys de 354 dies i 11 anys de 355 dies anomenats anys abundants , que ocupen el número d’ordre 2, 5, 7, 10, 13, 16, 18, 21, 24, 26 i 29 Per cada 33 anys civils gregorians…

Fill del daurador i pintor Dionís Renart i Bosch Tarragona 1852 — Barcelona 1922 Format amb el seu pare i a Llotja, treballà al taller de Josep Llimona Concorregué a les exposicions de Belles Arts de Barcelona 1911 amb Eva , 1918 amb La Raça i de Madrid 1912 amb Allegoria i Retrats Sobresortí en obres d’art aplicat fent els models de bibelots de ceràmica, gerros, medalles, i voris per a joies —per a la casa Masriera—, utensilis diversos, etc els millors són els que segueixen les formes de l' Art Nouveau Fou escultor anàtomic de la Facultat de Medicina de Barcelona És representat al Museu d…

La seva durada és de 29,53059 dies solars mitjans És anomenat també mes lunar o llunació