Resultats de la cerca

En època romana apareix als Països Catalans el regatge sistemàtic amb aqüeductes i séquies, perfeccionat sota la dominació musulmana amb la generalització de les sínies Els cristians desenvoluparen, parallelament a recs i séquies, les primeres mines segles IX-XIV per tal d’aprofitar les aigües freàtiques Els segles XVII-XVIII i començament del següent són l’època de les petites derivacions fluvials a Catalunya i dels petits pantans al migjorn valencià Hom introdueix plantes americanes blat de moro, tomàquet, patata, encara que no tan típiques del regatge com les d’introducció musulmana arròs…

Quan s’acosta la tardor, les boscanes s’omplen de gent que hi cerca fruits silvestres fins en l’atrafegat món de la pressa industrial i dels menjars ràpids a peu dret, queda encara un lloc per a la memòria de les pràctiques ancestrals Com en els temps de l’avior, també avui les baies del bosc acaben convertides en gustoses confitures i gelees, hereves d’aquells “contignacs” de la França renaixentista fets de codony, de mel i d’espècies, i d’aquelles “marmelades” medievals continuadores de la tradició romana dels melimelums És l’arrelat instint de fer durador l’aliment ocasional i perible…

Després de passar per l’exèrcit, estudià interpretació a l’escola el Dramaten d’Estocolm 1948-51 i posteriorment actuà en diversos teatres de Suècia Des dels inicis fou un dels actors principals d’ Ingmar Bergman , a les ordres del qual rodà el seu primer film, Det sjunde inseglet ‘El setè segell’, 1956, a partir del qual dedicà la seva activitat al cinema en detriment del teatre Amb el mateix Bergman rodà posteriorment Smultronstället ‘Maduixes silvestres’, 1957, Nära livet ‘Vida íntima’, 1958  Jungfrukällan ‘La font de la donzella’, 1959, Ansikten ‘Rostres’, 1958,  Såsom i en spegel ‘Com en…

Ocupa en aquesta comarca una posició marginal al N, apartat ja del Xúquer i del seu afluent, el riu Magre, a la zona de transició, cap a l’Horta Gairebé tot el terme és pla, format per sediments quaternaris només vers l’W apareixen uns petits tossals, que constitueixen els contraforts de la serra Falaguera El regadiu ocupa 1760 ha 73% de la superfície del terme la producció més destacada és la del taronger 1070 ha, que ha desplaçat els arrossars i la terra dedicada a cereals i llegums Altres conreus importants són els bresquillers 270 ha i les hortalisses 400 ha Cal destacar la presència de…

Es fa en boscs o llocs ombrívols És conreada pels seus fruits, però ha estat quasi totalment substituïda per la fraguera , d’origen nord-americà

La part emprada com a aliment pot ésser el fruit, les llavors o ambdós alhora albergínies, pebrots, carbasses, cogombres, tomàquets, pèsols, faves, mongetes, el bulb alls, cebes, les fulles i les tiges tendres cols, coliflor, enciams, escaroles, espinacs, bledes, les inflorescències carxofes, les arrels naps, raves, pastanagues i les tiges tendres espàrrecs, api El valor energètic sol ésser petit, puix que tenen una gran proporció d’aigua i un cert contingut en cellulosa Són una font important de vitamines especialment de la C, bé que disminueix un quant temps després de la recollecció, de…

Vida i obra Nascut al barri de la Ribera, era fill d’un adornista i envelador, i continuà el negoci familiar durant tota la seva vida Malgrat haver cursat només estudis primaris, fou un gran lector de narrativa, especialment de la francesa contemporània Assistent assidu a tertúlies literàries, especialment a la del Cafè Nou de la Rambla, que reunia escriptors d’origen menestral, de marcat republicanisme polític i contraris a l’historicisme del moviment de la Renaixença A través d’ells i amb les mateixes actituds, inicià, el 1868, les seves collaboracions literàries als setmanaris satírics La…

De família humil, fou aprenent de forner i d’orfebre, i mecanògraf Becat, estudià a l’Escola Oficial de Periodisme Des del 1949 treballà al diari Las Provincias de València, i en fou redactor en cap des del 1958 fins al 1978 Poeta extraordinàriament prolífic i d’edició marcadament dispersa, corregia els primers llibres a partir d’un corpus que ell mateix anomenava “els manuscrits de Burjassot”, de difícil datació a causa d’un continuat procés de reelaboració Altres sèries en què aplegà alguns dels seus llibres són Cançoner i un vastíssim Mural del País Valencià , del qual publicà…

Situació i presentació El terme municipal limita al N amb els termes d’Òrrius i Argentona, a l’E amb Cabrera de Mar, a l’W amb Vilassar de Dalt i vers la façana marítima amb Vilassar de Mar S’estén a la capçalera d’una vall oberta dins la Serralada Litoral, al sector de llevant de la serra de Sant Mateu, drenada per la riera de Cabrils, que desemboca directament a la mar al nucli de Vilassar de Mar, i envoltada —sobretot al N i a l’E— per cims destacats, com el turó d’en Cirers 471 m d’altitud i Montcabrer 319 m Comprèn el poble de Cabrils, cap de municipi, el veïnat del Sant Crist, masies…

És autor d’una abundant i variada obra més de 200 títols, la majoria de novella infantil i juvenil, i conrea també la ciència-ficció, la novella negra i l’assaig Gran part de la seva obra de ficció té doble versió, en català i castellà També és un especialista en música, sobretot en rock , tema sobre el qual ha publicat Historia de la música rock  1981, Serrat 1988 i Gran enciclopedia del rock de la A a la Z 1993 Fundà revistes musicals com  Disco Expres 1970,  Top Magazine 1972, Extra 1972,  El Musical , Popular 1  1973 o Súper Pop  1977, d’algunes de les quals fou director, i dirigí el…