Resultats de la cerca

El Llibre , per a ús dels consellers de Barcelona i dels oficials al servei del Consell de Cent, tenia com a funció donar raó de les despeses, per a la qual cosa s’ocupava també de prendre nota de tots els esdeveniments que tenien lloc en la capital catalana Sembla que s’inicià l’any 1383, tal com indica una anotació consignada en el mateix llibre i datada l’any 1518, però el primer i el segon volum s’han extraviat, i l’original, tal com es conserva actualment, abraça cinc volums, des de l’any 1424 fins a l’any 1719, data en què se’n tancà la redacció L’original es conserva a l’Arxiu de l’…

Hom l’aplica, per tant, en les situacions on hi ha un conjunt ben definit i una noció clara d’operació entre els seus elements operació interna o entre aquests i els elements d’altres conjunts operació externa L’àlgebra ha evolucionat des de l’interès inicial per a resoldre problemes fonamentalment pràctics fins al desenvolupament del mètode abstracte Dues inclinacions diferents han desembocat en l’àlgebra moderna D’una banda, l’ àlgebra clàssica , simple instrument per a fer càlculs i resoldre equacions que usava només els conceptes immediats que hom reconeixia al problema les quantitats…

Podia ésser feta directament sobre l’original o sobre alguna altra còpia derivada més o menys directament d’aquell En el procés de la transmissió d’un text a través de còpies, aquest en resultava sovint alterat a causa de la major o menor capacitat o atenció del copista, el qual, d’altra banda, intentava de vegades de “millorar” el text que tenia davant És tasca de la crítica textual de retrobar el text original, a través de les diverses còpies La multiplicació de còpies és un fet important també en diplomàtica, on ja molt d’hora a Roma i a Bizanci hom començà d’escriure'n per estalviar el…

Autor d’un tractat teòric i pràctic titulat Arte de la guitarra , del qual només es conserven quatre folis en un manuscrit de la Biblioteca Nacional Madrid Relacionat amb la nomenclatura del xifrat castellà que empra JC Amat en el seu tractat, segons els estudiosos, aquest manuscrit podia haver format part d’un tractat d’abast més gran, avui perdut Aquest breu mètode, incomplet i fragmentari, és inclòs dins d’una altra obra de caràcter miscellani el document fou datat per W Boetticher cap al 1680 De l’autor, només se sap el que en diu el manuscrit el nom…

Detall del foli 1 del còdex, potser un foli afegit al manuscrit original, en el qual hi ha una caplletra “O” que suggereix, bé que vagament, una sèrie d’elements vegetals ornamentals Museu Episcopal de Vic Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 131, aquest manuscrit, després d’haver sofert algunes mutilacions, té actualment 50 folis manquen pàgines en el cos central del còdex Fa 20×15 cm, i ha estat fet amb lletra gòtica, del final del segle XII, amb tinta negra i vermella * La decoració consisteix en inicials molt simples i senzilles a dues tintes i amb uns tocs,…

Monjo jerònim del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, és autor d’un extens Raonament de l’ànima ab lo cors , datat al 1510, i conservat en el manuscrit 1830 BC Al final, l’autor n’anuncia la continuació en un Llibre de la vida , que no sabem si arribà a redactar El manuscrit havia estat en possessió dels germans Maians al s XVIII

Baró de Toga, governador de Xàtiva ~ 1526 i batlle general de València El 1546 encarregà la confecció d’una còpia de les obres d’Ausiàs Marc ms E i la precedí d’una vida del poeta, que és la seva primera biografia Aquest manuscrit serví de base per a l’edició feta per Juan de Resa Valladolid 1555 i per a la traducció castellana de Jorgede Montemayor València 1560 El manuscrit de Carròs possiblement arribà a Valladolid a través d’ Honorat ↑ Joan

L’escriptura uncial és de mòdul gran i de perfils contrastats Les lletres més característiques són a d e m específiques, h q de la semiuncial o minúscula romana, i g t u amb traçat especial El qualificatiu d’uncial és d’origen romà popular, però hom no sap quina mena de lletres indicava els erudits del segle XVIII l’atribuïren a aquest tipus d’escriptura L’origen de les formes uncials sembla ésser un esforç conscient de reduir a calligrafia algunes formes cursives de la capital romana en un estadi menys evolucionat, però, que la cursivització que produí la denominada semiuncial Formes…