Resultats de la cerca

Estudià cant a Roma, i el 1911 debutà a la seva ciutat natal amb el paper de Marcello La bohème La temporada 1921-22 fou contractat per A Toscanini per a interpretar el paper titular de Falstaff a la Scala de Milà, òpera de G Verdi que cantà més de 1 200 vegades al llarg dels quaranta anys següents El 1926 debutà al Covent Garden, on cantà òperes de G Verdi, G Puccini i WA Mozart Assidu als festivals de Glyndebourne i Edimburg, hi interpretà papers còmics de Mozart i G Donizetti, especialment els de Così fan tutte i Don Pasquale Entre el 1946 i el 1949 actuà als teatres de…

Nen prodigi, inicià els estudis musicals al Conservatori de Bolonya A dotze anys fou distingit amb el diploma de l’Accademia Filarmonica de Bolonya, on destacà com a intèrpret de piano Es perfeccionà als conservatoris de Parma i París Durant la Segona Guerra Mundial s’establí a Suïssa, on fixà definitivament la seva residència Collaborador habitual de la Ràdio de la Suïssa Italiana des del 1948, hi feu programes radiofònics interpretant música per a clavicèmbal i piano, i també programes sobre literatura Parallelament a aquesta activitat, desenvolupà una carrera de concertista internacional…

Estudià a l’Acadèmia Benedetto Marcello de Venècia i debutà a la mateixa ciutat amb Otello , de Verdi Ben aviat fou contractada per a actuar a Amsterdam, París i Nàpols El 1969 interpretà el paper de Liú Turandot a l’Arena de Verona i un any després hi cantà el de Micaela Carmen , paper amb el qual debutà a la Scala de Milà el 1972 Després actuà successivament a Munic, Berlín, Florència, Barcelona i Nàpols, on obtingué un gran èxit en el paper titular de Tosca El 1985 inaugurà la temporada de la Scala amb Aïda , que protagonitzà diverses vegades a Verona El 1991 protagonitzà…

Treballà a Venècia en collaboració amb els seus fills Féu, com a escultor, el cor de San Giobbe a la capella Giustiniani de San Francesco della Vigna, el monument del cardenal Zenó a San Marco, el d’AVendramin a San Giovanni e Paolo, el del dux Niccolò Marcello 1481 a l’església Dei Frari i el del dux Pietro Mocenigo a San Giovanni e Paolo Com a arquitecte, projectà l’església de Santa Maria dei Miracoli, amb incrustacions de marbres policroms El seu estil és una adaptació del gòtic a les formes venecianes El seu fill Tullio Lombardo ~1455 — Venècia 1532, escultor, féu el relleu…

Fou un dels deixebles més destacats de Maurice André al Conservatori de París, on finalitzà els seus estudis el 1969 La seva carrera rebé un impuls important després d’haver guanyat tres concursos internacionals, a Munic 1971, Praga 1974 i Ginebra 1975 El 1974 fou nomenat professor del Conservatori de Lió Durant molts anys compaginà la carrera de solista amb les actuacions com a membre de l’orquestra de l’Òpera de Lió 1969-72, l’Orquestra Filharmònica de Radio France 1972-75 i l’Orquestra de Lió a partir del 1975 Com a solista, ha estat convidat a festivals com els de Salzburg, Montreux,…

Nen prodigi i compositor precoç, a tretze anys era músic de cambra de Víctor Amadeu II de Savoia, a qui dedicà la seva Sinfonie da chiesa , un volum de dotze trio sonates publicat a Mòdena el 1699 El 1697 ingressà a l’Accademia dei Filarmonici de la seva ciutat natal Entre el 1703 i el 1705 realitzà un viatge d’estudis a Roma finançat pel duc de Savoia i l’any 1707 fou nomenat mestre de capella a la cort de Torí, càrrec que detingué fins a la mort Entre els seus collegues cal destacar el violinista GB Somis, l’organista Marc-Roger Normand, cosí germà de François Couperin el Gran i el…

Inicià la seva formació musical al Conservatori de Mesina i la continuà al Conservatori B Marcello de Venècia, ciutat on tingué F Donatoni com a mestre Després d’ampliar els seus coneixements de composició als Cursos de Darmstadt amb G Ligeti i K Stockhausen, es formà com a director amb B Maderna, a Siena, i amb H Swarowsky, a Viena El 1975 fundà el Bruno Maderna Ensemble, mentre actuava cada cop més sovint al capdavant de diverses orquestres simfòniques L’any 1978 debutà com a director operístic a La Fenice de Venècia, el 1983 fou nomenat titular de la New Philharmonia Orchestra…

I Musici és una de les orquestres més famoses del món, i figura per dret propi entre els grups amb més discografia, amb centenars de gravacions consagrades fonamentalment al repertori barroc italià La immensa obra d’Antonio Vivaldi és un dels grans cavalls de batalla del conjunt, integrat per onze instrumentistes de corda i clavicèmbal Amb una activitat concertística incessant, I Musici roman fidel al seu estil, allunyat de la revolució barroca amb instruments d’època iniciada als anys setanta per N Harnoncourt i G Leonhardt Amb una primera etapa liderada pel violinista Félix Ayo, I Musici ha…

Germà del duc de Cardona, Ferran I, i nebot de l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona, de qui fou el preferit El 1505 fou elegit bisbe de Barcelona a instàncies de Ferran II de Catalunya-Aragó, enfront de l’ardiaca Lluís Desplà, que, elegit pel capítol de la catedral, hagué de retirar-se Elevat el 1512 a la seu siciliana, renuncià el bisbat i continuà residint a Barcelona El 1510 li fou dedicat per Francisco Tovar, mestre de capella de Tarragona, el seu Libro de la música práctica Intervingué, probablement com a mecenes, en la nova adaptació catalana del diccionari de Nebrija enllestida…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PECSA Films Josep Carreras i Planas, Barcelona, Galatea Films Milà ARGUMENT I GUIÓ JAde la Loma FOTOGRAFIA Cecilio Paniagua blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Joan Dotras i Vila, Robero Nicolosi, Mario Gangi INTERPRETACIÓ Amedeo Nazzari Miguel, Katia Loritz Teresa, Francisco Piquer Andrés, Umberto Spadaro Valero, Lidia Alfonsi Pilar, Carles Lloret Juan, María Martín l’amiga de Juan ESTRENA Barcelona, 20111957, Madrid, 04041958 PREMIS Círculo de Escritores Cinematográficos 1957 millor guió Sinopsi…