Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
Max Beckmann
Pintura
Pintor alemany expressionista.
Exposà a Berlín des del 1906 i manifestà un cert impressionisme, amb contactes amb el simbolisme de Von Marées L’experiència de la guerra de 1914-18 el féu sortir de l’art contemplatiu cap a una violència expressiva apassionada Personatges grotescs, malalts, esguerrats, figures de circ, es barregen en la seva visió del món com una comèdia tràgica Més tard es concentrà en temes més purament plàstics, àdhuc el paisatge i el nu
mar
Geografia
Transports
Estat de la mar amb relació a les dimensions de les onades i als obstacles que representen per a la navegació.
A causa de la força de les marees, el vent, la radiació solar, etc, la mar és sempre en moviment És per tot això que hi ha diferents tipus d’onades, amb diversos rumbs Per tal d’establir l’estat de la mar, hom ha adoptat l’escala de Douglas 0 = mar plana 1 = mar arrissada 2 = marejol 3 = maror 4 = forta maror 5 = maregassa 6 = mar brava 7 = mar desfeta 8 = mar molt alta i 9 = mar enorme
Pitees
Història
Literatura
Navegant i escriptor grec.
És autor de la descripció d’un viatge marítim efectuat més enllà de les columnes d’Hèracles, vers l’Europa septentrional Bé que les notícies sobre la seva obra són escasses i contradictòries Estrabó, Diodor, Plini, etc, hom creu que aquest periple en efecte fou acomplert, probablement amb un doble objectiu comercial i científic Obra d’un gran valor, les seves descripcions dels fenòmens de les marees, sobre la latitud i sobre el cercle polar àrtic, han estat confirmades pels coneixements actuals
Charles Delaunay
Astronomia
Astrònom francès.
Fou professor de física i de geometria descriptiva a l’escola de mines i de mecànica i de física experimental a la facultat de ciències de la Universitat de París, i director de l’observatori de París Féu nombroses investigacions sobre la mecànica del sistema solar, la desigualtat dels períodes lunars i les pertorbacions d’Urà Entre les seves obres cal esmentar Sur une nouvelle théorie analytique du mouvement de la Lune 1846 i Mémoire sur la théorie des marées 1844
Saint-Malo

Aspecte de la fortificació de Saint-Malo
© Montserrat Comelles
Ciutat
Ciutat de la Bretanya, al departament francès d’Ille i Vilaine, a l’entrada de la badia homònima.
Constitueix, amb Saint-Servan-sur-Mer i Paramé —poblacions que se li uniren el 1967—, un important port pesquer El volum que hi tenen les marees 13 m fou causa que hom hi construís la primera central del món que se’n serveix per a la producció d’electricitat Té drassanes i indústries conserveres Fou bisbat des del segle XII fins al 1970 Napoleó en feu una base naval Molt castigada durant la Segona Guerra Mundial, conserva, però, la catedral, el castell i el nucli fortificat antic
cordó litoral
Geomorfologia
Hidrografia
Acumulació de sorra, còdols i llim disposada paral·lelament a la línia de costa.
Són formats per l’acció combinada de les ones, les marees i els corrents marins, principalment a les costes baixes, on no poden ésser arrossegats fins al fons de la mar els materials resultants de l’erosió de la costa o els procedents d’un corrent fluvial que hi desguassi a prop Sovint, el creixement dels cordons litorals pot arribar a tancar les masses d’aigua, amb formacions, aleshores, de llacunes litorals i albuferes, com passa a València o a Castelldefels Baix Llobregat barra, fletxa litoral, tómbol
Eleccions als parlaments basc i gallec
Se celebren eleccions als parlaments basc i gallec Al País Basc, el PNB augmenta lleugerament la representació 31 tot i no arribar a la majoria absoluta i EH Bildu es consolida com a segona força 22 seguit del Partit Socialista 10 i de Podemos 6, que pateix un fort retrocés PP i Ciutadans obtenen 5 escons cadascun i l’extrema dreta Vox entra per primer cop a la cambra A Galícia, el PP liderat per Alberto Núñez Feijóo obté la quarta majoria absoluta 42, seguit del BNG, que triplica la representació 19, i dels socialistes 14 De ser segona força el 2016, Podem i les Marees a Galícia…
ventall al·luvial
Geomorfologia
Hidrografia
Dipòsit extens, relativament pla, amb superfície en forma de segment cònic, que s’escampa al lloc on un corrent torrencial surt del confinament d’una vall estreta fins a una plana o bé al peu d’una glacera, on aquest abandona els materials que transporta.
És format essencialment per material groller arenes i graves acumulat amb escassa selecció i pot contenir làmines aqüíferes notables El seu origen més freqüent és degut a una erosió intensa en cadenes muntanyoses, però pot estar relacionat amb canvis climàtics que provoquin la fusió d’una glacera situada a major altitud o bé a la desforestació de la muntanya Un ventall alluvial es pot formar també a partir d’un corrent torrencial que arribi a un llac o a la mar, on rep l’acció de les onades o de les marees, les quals causen un retreballament dels materials en aquests casos és…
Édouard Roche
Astronomia
Astrònom llenguadocià.
Fou professor d’astronomia a Montpeller 1849-82 Treballà, sobretot, en problemes de mecànica celeste, i considerà particularment els mecanismes de formació dels cossos sòlids celestes per contracció d’una nebulosa gasosa Estudià també les pertorbacions que una gran massa sòlida ja constituïda podia produir sobre la formació d’altres cossos sòlids a partir d’un núvol de gas, i arribà a la conclusió que existia una distància mínima al cos principal anomenada límit de Roche , a partir de la qual les pertorbacions produïdes per les marees permeten la condensació de nous cossos…
corrent marí

Principals corrents marins
© Fototeca.cat
Geografia
Moviment d’una massa d’aigua de mar en un sentit determinat.
El moviment ondulatori de la superfície origina les ones i no representa un corrent, puix que gairebé no origina desplaçament de l’aigua Els corrents marins són produïts per la suma de molts factors diversos, que, en trets generals, són l’acció del vent, de les marees i de les diferències de densitat de dues masses d’aigua L’acció de les marees té un caràcter periòdic, i és influïda per molts factors diferents, la qual cosa fa que l’oscillació sigui molt variada segons les costes Els corrents originats per diferències de densitat, anomenats també corrents de gradient…