Resultats de la cerca
Es mostren 936 resultats
rabdocels
Zoologia
Ordre de turbel·laris format per petits animals vermiformes, de 0,3 mm a 15 mm de longitud, de cos allargat, fi i més o menys transparent.
L’aparell digestiu presenta un intestí llarg, sacciforme i sense ramificacions, acompanyat a vegades d’una trompa tàctil Tenen un o dos protonefridis Generalment hermafrodites, la majoria presenten reproducció sexual típica, bé que hi ha casos de partenogènesi, i també existeix reproducció asexual per escissió transversal N'hi ha de marins i litorals, d’aigua dolça cursos d’aigua, estanys o aigües termals, de terra humida i cavernícoles, i uns quants són comensals externs d’animals marins o bé endoparàsits d’altres invertebrats marins crustacis, molluscs…
topografia marina
Geografia
Estudi de l’elevació de la superfície de la mar respecte del geoide marí, deguda a la dinàmica oceànica.
La dinàmica oceànica, és a dir, els corrents marins i altres fenòmens com les marees, l’efecte de l’atmosfera, etc, tendeix a modificar el nivell que tindria la mar si el geoide es trobés en repòs Aquest fet permet estudiar els corrents marins mitjançant les mesures del nivell de la mar obtingudes a partir de l’altimetria
jaciment d’Alcover
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic situat al municipi d’Alcover (Alt Camp).
Les excavacions han posat al descobert importants restes de fauna de la plataforma costanera del Triàsic mitjà, ambient caracteritzat per la poca fondària i l’aïllament de la mar per barreres d’esculls de corall Les condicions anòxiques dels sediments marins han permès, entre d’altres, la conservació d’invertebrats marins holotúrids Oneirophantites , artròpodes dels gèneres Heterolimulis , Tarracolimulis i Mesolimulis , de peixos com el crossopterigi Alcoveria i, entre els rèptils, de notosaures com ara Lariosaurus i Pistosaurus , i placodòntids com Placodus
suctors
Protistologia
Classe de protozous d’aigua dolça o marins, incolors.
Tenen una mida inferior a 100 μ, susceptibles de reproduir-se sexualment o per gemmació, en el qual cas es forma una gemma amb dues bandes ciliars que es desprèn i neda lliurement més tard va cap al fons i dóna lloc a l’adult, que té el cos pedunculat, es fixa a un suport i perd els cilis Tenen unes prolongacions filiformes o tentacles, que segreguen una substància enganxosa S'alimenten de preses, també protozous, de forma passiva, esperant que passin i restin adherides a llurs tentacles, a través dels quals els xuclen els líquids orgànics El gènere més important és l’acineta
Acord per a declarar l’àrea marina protegida més gran del món
Vint-i-quatre estats incloent-hi la Xina, Rússia i els Estats Units més la Unió Europea, membres de la Comissió per a la Conservació dels Recursos Biològics Marins de l’Antàrtida CCAMLR, acorden per unanimitat, en una trobada a Hobart Austràlia, la creació de l’àrea marina protegida més gran del món a la mar de Ross L’aspecte crucial de l’acord és la prohibició total de la pesca durant trenta-cinc anys en aquesta zona de l’Antàrtida d’1,5 milions de km2, especialment rica en cetacis, pingüins i ocells marins, que presenta una gran concentració de nutrients i de krill…
sedimentació
Geologia
Precipitació dels sediments, els quals s’acumulen formant estrats.
La majoria dels materials que provenen de l’erosió i que són arrossegats pels agents d’erosió aire, aigua i glaç acaben la cursa quan arriben a les conques sedimentàries i s’hi precipiten al fons Segons que els materials es dipositin en terra ferma o bé al fons del mar, hom parla de dos grans tipus de sediments, els continentals i els marins o pelàgics Les conques de sedimentació per excellència són les conques marines, bé que els sediments de tipus continental no són menyspreables En els sediments continentals hom distingeix com a principals els següents els sediments deguts a l…
gastròpodes

Organització general dels gastròpodes
© Fototeca.cat
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mol·luscs.
Presenten el cos dividit en tres regions, el cap , la massa visceral i el peu , òrgan musculós i reptant que ocupa una posició ventral respecte a les altres dues regions Al cap hi ha dos parells de tentacles, a l’extrem d’un dels quals parells hi ha generalment els ulls, i a l’extrem de l’altre parell, els sentits del tacte i de l’olfacte La boca és apical, amb una llengua eriçada de pues anomenada ràdula La massa visceral, enrotllada en una espiral helicoide, sol ésser recoberta d’una closca univalva també enrotllada helicoidement, bé que aquesta closca manca en alguns llimacs, nudibranquis…
llagosta

Llagosta
© Fototeca.cat-Corel
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família dels palinúrids, que assoleix 50 cm de llargada; té les antenes del segon parell llargues i fortes, i les potes del primer parell són marxadores i no tenen pinces, sinó que acaben en una ungla robusta.
Habita a les cavernes de les costes rocalloses, a partir dels 15 m de profunditat, i s’alimenta d’invertebrats marins És pescat amb nanses, i constitueix un dels productes marins més apreciats en gastronomia Molt semblants són lallagosta salamenya P mauritanicus i lallagosta verda P regius , de les costes del nord d’Àfrica Als Països Catalans, la pesca de llagostes és gairebé exclusivament illenca, bé que lallagosta obtinguda al continent 9 tones el 1971 assoleix més pes per unitat Els ports que…
algueró
Botànica
Planta fanerògama herbàcia, de la família de les potamogetonàcies, de fulles linears i flors masculines i femenines agrupades en un espàdix pla.
Viu als fons marins litorals
flotador
Física
Cos surant amb què hom mesura la velocitat d’un corrent líquid.
Fou el primer aparell emprat pels oceanògrafs en estudiar els corrents marins