Resultats de la cerca

Neix al peu de l’altiplà calcari de Costwolds Hills, corre vers l’E a través d’una ampla depressió, on forma amples meandres A Oxford rep les aigües dels afluents Cherwell i Abingdon, i després travessa per la Goring Gap l’escarpat cretaci de Chiltern Hills, a la sortida del qual, aigües avall de Pangbourne, entra a l’ample triangle alluvial de la conca de Londres i s’eixampla considerablement en travessar la metròpolis A Teddington comença l’estuari, que té una amplada de 16 km a la desembocadura a la mar del Nord, tocant al banc arenós de Nore Aquest estuari és una de les vies de…

Neix a l’estany d’Escalar, a la zona axial del Pirineu aragonès, i la seva vall alta és de tipus glacial, encaixada en calcàries devonianes, que talla alhora que remunta un amfiteatre format per morenes laterals entre Aratorés i Castiello de Jaca Passat Jaca, gira vers l’oest i penetra a la Canal de Berdún, a la sortida de la qual resta embassat al pantà de Yesa Aigües avall, rega l’horta de Xavier, Zangoza i Caseda, i rep l’Irati Prop de Caparroso rep el Cidacos, poc després, l’Arga, per desembocar prop d’Alfaro El seu curs baix és format per meandres, aprofitats per al regatge…

El terme comprèn l’ombria de l’esquerpa Serrella 1 359 m alt, coberta de pedrisses i de les imponents agulles nummulítiques anomenades els Frares Prop del poble s’alça el tossal del Borreguero 696 m alt, i el municipi s’aboca al riu de Seta, que, tot formant meandres, ha tallat profundament les margues burdigalianes Hi conflueixen els barrancs de la Vinyeta i de Marafí Entre alzinars, pinedes i garriga, hi ha 1 020 ha, àrea superior als conreus, car el secà cadastrat és de 743 ha de fet, però, amb prou feines són conreades 180 ha d’oliveres, 80 d’ametllers i quelcom de cereals El…

Neix als Apenins centrals Monte Fumaiolo i en el seu curs alt rega el sector més oriental de la Toscana i després travessa de N a S l’Úmbria passa per Perusa i en el seu curs baix rega el Laci formant meandres, passa per Roma i prop de la mar es divideix en dos braços l’esquerre, anomenat Fiumara, constitueix el veritable riu i desemboca prop d’Òstia el de la dreta forma un canal navegable, anomenat Fiumicino Rep com a afluents importants el Paglia per la dreta i el Nera per l’esquerra…

És situat en una vall afluent, per l’esquerra, a la vall Ferrera, que davalla de la línia de crestes que separa el Pallars d’Andorra, entre els pics de Santfonts 2888 m i de Llacs 2691 m, drenada pel riu de Tor , que en el curs més baix, al sector de Norís, descriu uns pronunciats meandres i que s’uneix a la Noguera de Vallferrera aigua amunt d’Alins Per aquesta vall de Tor passa l’antic camí que comunica el Pallars Sobirà amb Andorra, que guanya la carena pel port Vell 2475 m i pel port Negre de Pallars 2519 m L’església parroquial de Tor és dedicada a sant Pere Formà un…

Neix a Bussang, a 725 m d’altitud, al vessant occidental dels Vosges, entre el Ballon d’Alsace i el Ballon de Guebwiller A Épinal deixa els Vosges, on corre per una estreta vall, i flueix cap al N, encaixat en els altiplans calcaris Côtes de la Moselle de la Lorena, extrem NE de la conca de París Era un antic afluent del Mosa, abans d’ésser capturat pel Rin per mitjà d’un afluent del Meurthe, cosa que determina l’àmplia recolzada que fa vorejant Toul Al N de Nancy rep el Meurthe, que recull les aigües del vessant NW dels Vosges Passa per Metz i Thionville vorejant la conca minera…

Ha donat nom a la cultura d’agricultors més antiga de bona part d’Europa, del sud del llac Balaton, Hongria occidental, a l’estuari de l’Oder i del Rin fins al Vístula Començà abans del 4000 aC, i durà més d’un milleni Hom suposa que fou originada per una sèrie d’onades de colonitzadors, arribades de Pròxim Orient i que seguiren en bona part la ruta danubiana, pertanyents a un poble de tipus antropològic mediterrani Aquesta cultura, ultra el nom de cultura de la ceràmica de bandes , ha rebut el de danubiana

Neix als ports de Beseit comarca del Matarranya, al NE del tossal d’Encanader 1 396 m alt Pren la direcció NW i passa per Beseit i Vall-de-roures on, havent deixat enrera les calcàries mesozoiques, eixampla el llit en els materials tous de la Depressió, pren després la direcció N i passa per la Torre del Comte, prop de la Vall del Tormo, i per Massalió, entra a Terra Alta, on passa per Maella, Favara de Matarranya i Nonasp ja en direcció NE, s’endinsa en meandres encaixats i travessa els darrers contraforts de la Serralada Prelitoral Catalana Desguassa a l’Ebre a l’E de Faió…

Hom parla, però, en certes circumstàncies, de plana de muntanya Cal no confondre, malgrat una certa similitud, els conceptes de plana, altiplà i meseta Aquest darrer relleu és molt més elevat —més de 400 m en general— i es troba, d’altra banda, limitat per regions perifèriques més baixes per exemple, les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir en relació amb la meseta central ibèrica Una plana s’origina per diverses causes erosió, acumulació o aflorament tabular Les planes d’erosió es formen sobre estrats rocallosos de poca duresa atacats per diferents cicles d’erosió D’altra banda, les…

Administrativament queda repartida entre el Piemont, la Llombardia, l’Emília-Romanya i el Vèneto El que fou un dia gran golf adriàtic entre els Alps i l’Apení septentrional ha estat progressivament emplenat pels arrossegalls sòlids dels rius Començat l’emplenament ja al Pliocè, no ha parat pas encara el Po encara arrossega una mitjana d’uns 21 milions de tones de sediments cap al seu delta Així, tota la seva plana baixa és constituïda pels sediments fluvials, mentre que l’aurèola marginal ho és, en bona part, per materials de peu de muntanya La poderosa sedimentació fa que els rius tinguin un…