Resultats de la cerca
Es mostren 196 resultats
aglutinació
Lingüística i sociolingüística
Procediment pel qual dues o més paraules s’ajunten per constituir-ne una de sola; es combinen mots primitius i formen mots composts, en els quals hi ha hagut, generalment, una variació, més o menys acusada, en els components dels nous mots.
Els mots que s’uneixen originàriament són distints, però contitueixen sovint una unitat significativa una vegada s’ha format la paraula nova pels elements que s’han fos, aquests es tornen ja difícilment analitzables individualment Pel procés de l’aglutinació, les llengües obtenen nous mots Aquest procés, d’altra banda, es desenrotlla mecànicament, sense la intervenció de la voluntat dels parlants
tul
Indústria tèxtil
Teixit de seda, cotó o fibres sintètiques, de malla reixada, fet amb una o més sèries de fils d’ordit que s’entortolliguen entre ells i sovint amb una o més trames que s’entortolliguen al voltant dels fils d’ordit o de les altres trames, alhora que es traslladen transversalment.
Hom pot fer-lo a mà, amb una agulla, amb filoja o al coixí amb els boixets, i mecànicament en uns telers especials El tul llis , de malles hexagonals, és el més simple i serveix de base per a brodats Els tuls de Flandes, Malines i Valenciennes , també de reixa hexagonal, formen el fons de les puntes dels mateixos noms Els tuls francès i anglès tenen dues sèries de fils verticals i una trama horitzontal que les uneix en ziga-zaga Poden ésser llavorats i serveixen per a cortines
punt
Indústria tèxtil
Lligat d’un o més fils que s’entrellacen, es trenen, es creuen, es teixeixen, etc, el qual origina l’element constitutiu dels teixits, dels cosits, dels treballs de mitja, etc.
Els punts reben diferents noms segons l’instrument amb el qual són fets punts a l’agulla, punts al boixet, punts de ganxet , etc, segons les diverses formes que prenen en determinades parts d’una peça o vestit punt de trau, de botonera, d’escapulari , etc, segons la manera com són lligats els fils punt de cadeneta, d’encreuament, de mitja, imperial, nuat, etc, etc El punt de cadeneta consisteix en una reunió de bagues formant cadena, obtinguda amb el ganxet o en el brodat El punt d’encreuament és el determinat per un fil d’ordit i un de trama en entrecreuar-se per la situació relativa que…
distribuïdor
Tecnologia
Òrgan fix d’un circuit hidràulic o pneumàtic que permet d’obrir o tancar una o més vies de pas al fluid.
És compost d’un cos amb un mandrinat cilíndric, en el qual desemboquen els orificis d’entrada i d’escolament del fluid, i una corredora , peça de revolució proveïda d’unes gorges anullars que pot desplaçar-se axialment En moure-la, el joc de gorges permet d’establir o interrompre la comunicació entre dos o més orificis D’aquesta manera hom pot posar sota pressió, aïllar o buidar certes parts del circuit i comandar el funcionament de qualsevol dispositiu hidràulic La corredora pot ésser maniobrada a mà, mecànicament, per pilotatge simple o doble, o per mitjà d’un electroimant, etc
vibrador d’arbres
Agronomia
Instrument agrícola per a sacsejar arbres o branques per a la recol·lecció, fent-les caure, de certes fruites, com fruites seques (ametlles, nous), olives, o fruita dolça per a la indústria.
Sovint van acoblats al tractor i són accionats per la presa de força o, més habitualment, pel sistema hidràulic Hi ha models automotrius, sobre vehicles, sovint de tres rodes, de gran maniobrabilitat En alguns casos, els fruits vibrats poden caure a terra ametlles, nous d’on seran escombrats i recollits mecànicament, mentre que en altres olives, per exemple convé que no arribin a terra El vibrador pot disposar d’una mena de paraigua invertit que s’obre envoltant el tronc, i d’un dispositiu de transport que recull la fruita del fons del paraigua i la porta a un remolc
llançadora

Funcionament i parts d’un llançadora tèxil
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Peça de fusta dura, de fusta resinificada i premsada o de material sintètic, en forma de barca, amb les extremitats afusades i guarnides amb puntes de ferro, que hom empra per a teixir.
A l’interior porta una bitlla o un cop , del qual deixa escapar el fil de trama cada vegada que passa per dins la calada de l’ordit La llançadora té una broca per a subjectar la bitlla, o bé estries interiors per a subjectar el cop, i, a més, un sistema de guia del fil i un tensor En les llançadores de canvi automàtic de bitlla Northrop, aquesta és subjectada per mitjà d’una pinça, i l’enfilada és automàtica La llançadora no va unida mecànicament al teler, sinó que llisca per sobre de les taules, disparada de l’un calaix a l’altre pel mecanisme d’expulsió
alentidor hidràulic
Transports
Aparell utilitzat per a alentir vehicles pesants a les baixades.
Consta d’una turbina hidràulica, muntada dins un càrter amb un nivell d’oli regulable, el rotor de la qual és enllaçat mecànicament amb algun element de la transmissió, generalment el plat de sortida de la caixa de canvis o el d’entrada del pont posterior Amb el càrter buit, el rotor gira sense resistències i per tant no hi ha efecte d’alentiment en omplir-lo, tot o part, el rotor impulsa l’oli contra els àleps fixos de l’estator i tota l’energia cinètica es dissipa en forma de calor Generalment el càrter és refredat amb aigua del circuit de refredament del motor
oxitall
oxitallament de planxes d’acer amb una màquina automàtica de quatre capçals
© Fototeca.cat
Tecnologia
Procediment de tallament de planxes metàl·liques mitjançant una oxidació local a alta temperatura.
Generalment hom el realitza amb un bufador oxiacetilènic especial, proveït d’un bec per on hom fa sortir oxigen a alta pressió un cop la zona a tallar ha estat convenientment escalfada per la flama oxiacetilènica Pot realitzar-se manualment, resseguint amb el bec del bufador el traçat prèviament realitzat sobre la planxa, o bé automàticament oxitallament a màquina, procediment en el qual el bufador o bufadors va muntat sobre un capçal que es desplaça sobre la superfície de la planxa seguint les ordres de comandament que rep d’un sistema copiador resseguint mecànicament o òpticament el perfil…
poliment
Tecnologia
Oficis manuals
Operació d’acabament a la qual són sotmeses les superfícies dels objectes, de les peces, etc, de materials homogenis i desproveïts de granulacions i de porositats, com el marbre, els metalls, les gemmes, l’ivori, el vidre, etc, per tal d’allisar-los i d’abrillantar-los tot llevant-ne les irregularitats i l’aspresa.
El poliment és efectuat manualment o mecànicament, pel fregament de la superfície que hom vol polir amb moles, raspalls, abrasius, etc Les facetes de les pedres precioses són fregades amb una altra pedra o amb abrasius per tal d’eliminar les petites ratlles que ha deixat la mola, en ésser tallades Les lents i altres elements òptics són sotmesos a poliment amb òxid de ceri i altres abrasius molt fins per tal de llevar-ne les petites estries i altres irregularitats que poden presentar per tal de corregir-ne petits defectes del perfil El poliment dels metalls, del marbre, etc, sol…