Resultats de la cerca

N'hi foren deportades 115000, aproximadament, de totes les nacionalitats Moltes d’aquestes, especialment poloneses, foren utilitzades com a material per a experiències mèdiques

És normal que els primers dies de vida s’efectuïn als nadons determinats procediments que no són indicats mèdicament, però que, tanmateix, han d’ésser realitzats per personal sanitari perquè podria haver-hi complicacions mèdiques

Autor d' Historia Medicinal de las cosas que se traen de nuestras Indias Occidentales 1565-74, que conté les primeres descripcions d’un nombre considerable de plantes americanes, així com les indicacions sobre llurs aplicacions mèdiques

L’any 1953 es constituí al si de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques l’Asociación de Anestesiología, la qual l’any 1984 quedà enregistrada amb el nom d’Associació Catalana d’Anestesiologia-Reanimació i Terapèutica del Dolor

El 1925, es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona, on exercí aviat de professor ajudant a la càtedra de patologia i clínica mèdiques El 1926 amplià estudis a Lió i París Cap del Servei de Malalties del Cor de l’Hospital Clínic de Barcelona, fou també inspector municipal de Sanitat 1930 director de l’Institut de Cardiologia de la Generalitat de Catalunya 1932 regidor de l’Ajuntament de Barcelona i conseller delegat d’Higiene i Sanitat 1934 Durant la Guerra Civil, fou capità i cap del Servei de Depuració d’Aigües de l’exèrcit Exiliat a França, es traslladà ràpidament a Veneçuela,…

Les substàncies criogèniques més utilitzades són el diòxid de carboni i el nitrogen líquid Bé que aquesta tècnica és usada en força disciplines mèdiques, es destaquen les seves aplicacions en els camps de l’oftalmologia i la dermatologia criocauterització

Seguidor de les tradicions mèdiques de Cos, defensà la teoria del pneuma aire transformat al cor i al cervell en principis vital i psíquic, practicà innombrables disseccions i fou mestre d’Heròfil, el qual renovà els mètodes en aquella famosa escola mèdica

Professor a Dorpat i a Peterburg, fou un expert cirurgià de guerra i l’introductor al seu país de l’anestèsia amb èter Escriví un Diari amb les seves experiències mèdiques durant la guerra de Crimea 1854 i la guerra russoturca del 1877

Fou catedràtic 1690 a la Universitat de València El 1706 publicà Enigma sydereo , apologia del rei arxiduc Carles III El 1714 passà a Bilbao i després a Madrid, on publicà obres mèdiques, com Apología de la medicina 1726 i La calentura mesentérica 1730

Es llicencià a la Universitat de Barcelona l’any 1952 i es doctorà el 1960 amb una tesi sobre insuficiència renal aguda Després de treballar uns quants anys d’internista a l' Hospital Clínic 1958-63, en què també fou cap dels serveis d’urgència, s’especialitzà en l’estudi i el tractament de les malalties renals, dels quals fou un pioner a Catalunya i a l’Estat espanyol Posteriorment amplià estudis amb estades a París i Lió a la dècada dels anys seixanta i, especialment, a la Clínica Mayo de Rochester EUA, entre el 1967 i el 1978 Mentrestant, desenvolupà tota la seva carrera assistencial a l’…