Resultats de la cerca
Es mostren 174 resultats
abella

Anthidium manicatum
Bruce Marlin (CC BY-SA 2.5)
Entomologia
Nom aplicat a diversos himenòpters semblants a l’abella pròpiament dita (Apis mellifica).
Algunes d’aquestes abelles en sentit ampli menen vida social Aquest és el cas de diverses espècies de la família dels melipònids, pròpies de l’Àfrica i de l’Amèrica del Sud no tenen fibló i es defensen mitjançant una substància enganxosa que llancen, totes alhora, damunt llurs enemics D’altres són espècies solitàries o gregàries que construeixen nius de tipus molt diversos L' abella de prat gènere Andrena és menuda, de cap negre i cos vellutat cobert d’una pilositat vermellosa, i fabrica un niu on diposita els ous juntament amb l’aliment l' abella fustera gènere Megachile…
amfiox
Zoologia
Animal procordat marí de l’embrancament dels cefalocordats, fusiforme, d’uns 6 cm de llargada, amb el cos comprimit lateralment i acabat en punta per les dues extremitats.
La boca és voltada de cirrus Té una aleta contínua, de tipus primitiu, interrompuda només per l’espiracle i l’anus, el qual ocupa una posició ventral El tegument és semitransparent i permet d’observar els òrgans interns El pla d’organització, molt primitiu, és pròxim al de l’arquetip dels vertebrats La musculatura és disposada metamèricament i els miòmers formen un angle dirigit endavant El notocordi forma l’eix del cos i es prolonga cap a l’extremitat anterior formant un rostre Els adults són unisexuals Les larves menen una vida pelàgica Viu, en posició vertical, enterrat a la…
Tomba de Solanelles (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Aquesta tomba, descoberta per membres del museu dels Prats de Rei, es pot localitzar a una altitud de 645 m en un aflorament de roques arenisques prop de Solanelles, al N del terme municipal i en un context de camps de conreu de cereals Mapa 35-14362 Situació 31TCG789198 Necròpoli Planta de la tomba, de la qual només resta la capçalera Joan Enrich Es tracta de les restes d’una sepultura excavada en una roca basculada de la qual només es conserva la part de la capçalera el tros que manca no ha estat localitzat Sembla que es va triturar per aprofitar la roca Correspon a un enterrament…
antílop

Antílop defassa mascle (Kobus defassa defassa)
© Xevi Varela
Mastologia
Nom donat globalment a tots els individus de la subfamília dels antilopins, pertanyents a diversos gèneres, i a algun artiodàctil no bòvid, com és el cas de l’antílop americà.
Els antílops tenen en comú les formes elegants i generalment esveltes, les dimensions petites o mitjanes i el tipus de vida que menen Les potes són llargues i primes, i acaben en dits fins protegits per peülles El coll és allargat Tenen banyes persistents, de tipus cavicorne, ben desenvolupades en els mascles i més petites o absents en les femelles Són de costums preferentment nocturns El dimorfisme sexual és, en general, acusat Viuen en regions desèrtiques, estepes i sabanes, sovint en grups de diversos individus Algunes espècies habiten l’Àsia, però la gran majoria habita l’Àfrica,…
arterioesclerosi
Patologia humana
Estat patològic que abasta diversos processos que menen a un engruiximent i enduriment de la paret de les artèries.
Aquests processos són fonamentalment tres l’arterioesclerosi de Mönckeberg, l’arterioloesclerosi i l’ateroesclerosi aquest darrer és de bon tros el més important i sovint se li atribueix, impròpiament, el nom genèric d’arterioesclerosi
el Llobregat
Naixement del Llobregat a les fonts del Llobregat, situades a la pleta Roja de Castellar de n'Hug
© Lluís Prats
Riu
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a les fonts del Llobregat , en fortes ressurgències en calcàries paleozoiques a Castellar de n’Hug Té una conca vessant de 5110 km 2 , un curs N-S de 170 km i fineix al Prat de Llobregat Baix Llobregat, 5 km al S de Barcelona El seu traçat és essencialment epigènic, ja que travessa successivament el solc prepirinenc, l’encavalcament de l’Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s’engorgi a Cercs, al congost del Cairat entre Monistrol de Montserrat i la Puda i a Martorell De les fonts fins a la Pobla de Lillet segueix els estrats secundaris i terciaris, a …
artritis
Patologia humana
Inflamació articular.
Es manifesta per dolor, inflor, enrogiment, augment de la temperatura de la pell, vessament intraarticular i trastorn de les funcions d’una articulació En algunes artritis, sobretot les de llarga durada, poden produir-se lesions en les estructures articulars amb les consegüents deformacions, actituds vicioses i limitació de la mobilitat, la qual, en casos extrems, pot arribar a ésser totalment anullada anquilosi L’artritis pot afectar una sola articulació monoartritis o diverses poliartritis L’artritis és motivada fonamentalment per malalties reumàtiques, per infeccions articulars o per…
El que cal saber de la hipertensió arterial pulmonar
Patologia humana
La hipertensió arterial pulmonar és un trastorn que es caracteritza per l’augment de la pressió de les artèries pulmonars, és a dir, les artèries que menen la sang des del ventrícle dret fins als pulmons En la majoria dels casos, el trastorn es planteja a conseqüència d’alguna malaltia cardíaca —valvulopaties, miocardiopaties, pericarditis o cardiopaties congènites—o d’alguna malaltia pulmonar com ara asma i bronquitis crònica, emfísema o embòlia pulmonar En d’altres casos, les causes són desconegudes Els símptomes més habituals són respiració dificultosa i sensació de manca d’…
Neurosi fòbica
Patologia humana
La neurosi fòbica és un trastorn mental caracteritzat per una por anormalment intensa d’uns objectes determinats o de situacions específiques que considerats objectivament no representen una font de perill significativa Aproximadament un 90% dels infants tenen eventualment por d’objectes o situacions concretes, com poden ésser animals, el mar, sorolls intensos o persones estranyes, però es considera que aquestes pors són normals si no arriben a incapacitar o es prolonguen més enllà de la pubertat En els adults, les fòbies o les pors més freqüents es relacionen amb els espais oberts o…
òstiums
Anatomia animal
Obertures de les esponges, que permeten el pas de l’aigua a través seu, la qual menen a la cavitat central del cos.
Són molt més nombrosos que els òsculs