- La hipertensió arterial pulmonar és un trastorn que es caracteritza per l’augment de la pressió de les artèries pulmonars, és a dir, les artèries que menen la sang des del ventrícle dret fins als pulmons.
- En la majoria dels casos, el trastorn es planteja a conseqüència d’alguna malaltia cardíaca —valvulopaties, miocardiopaties, pericarditis o cardiopaties congènites—o d’alguna malaltia pulmonar com ara asma i bronquitis crònica, emfísema o embòlia pulmonar. En d’altres casos, les causes són desconegudes.
- Els símptomes més habituals són respiració dificultosa i sensació de manca d’aire, mareig, episodis de pèrdua transitòria de la consciència, dolor a la paret anterior del tòrax, coloració blavosa de la pell i les mucoses, inflor dels membres inferiors i dolor a la part superior de l’abdomen.
- Els símptomes es poden presentar de forma aguda, en qüestió de dies, o bé de manera crònica, quan s’intensifiquen progressivament i lenta, al llarg d’uns quants mesos o anys. En ambdós casos, en les etapes més avançades del trastorn, se solen manifestar diverses complicacions, sovint mortals; insuficiència cardíaca greu i irreversible o embòlia pulmonar greu.
- La persona que pateix d’hipertensió arterial pulmonar ha de tenir en compte que qualsevol alteració pulmonar o sobrecàrrega cardíaca pot empitjorar el trastorn. Així, cal prevenir processos infecciosos pulmonars repetits, per exemple amb la vacuna contra el grip, o evitar els exercicis físics intensos o desproporcionats.
- El tractament és adreçat a eliminar o atenuar les malalties causals i les complicacions del trastorn, i consisteix bàsicament en repòs moderat, abstenció de begudes alcohòliques, cafè i tabac, i administració de diversos tipus de fàrmacs —vasodilatadors, dígitàlics, diürètics, anticoagulants o antibiòtics—. En els casos greus o avançats, hom sol recórrer a l’hospitalització del pacient per tal de controlar amb més eficàcia l’evolució de la malaltia o bé efectuar alguna intervenció quirúrgica en cas de valvulopatia o cardiopatia congènita.