Resultats de la cerca

Són normalment malalties de contagi indirecte terrenys i aigües malsans Entre les més importants cal esmentar la leptospirosi icterohemorràgica malaltia de Weil, la febre gripotífica febre dels aiguamolls i la meningitis dels porquerols febre dels set dies

Es repliquen en el citoplasma de la cèllula hoste Són els causants d’afeccions gastrointestinals i respiratòries, poliomelitis, meningitis asèptica, i infeccions que causen lesions cutànies i a les mucoses, per bé que moltes infeccions són subclíniques Els picornavirus inclouen els enterovirus , els rinovirus i els calicivirus

Els darrers anys s’han desenvolupat una sèrie de tècniques de laboratori gràcies a les quals és possible de detectar i identificar partícules pertanyents a l’estructura dels microorganismes, com ara antígens o molècules d’àcids nucleics Com que aquestes estructures són específiques en cada microorganisme, la detecció que se n’efectuï a partir d’una mostra de líquid o secreció orgànica permetrà d’obtenir la diagnosi etiològica Les proves de detecció de partícules microbianes no sempre requereixen la detecció prèvia de cultius i, així, se solen realitzar amb una relativa rapidesa Això no…

Determina focus d’inflamació i de desmielinització del nervi òptic Hom pot observar-la en el curs de certes malalties víriques, de l’esclerosi múltiple, d’oclusions vasculars com en l’arteritis temporal, per intoxicacions plúmbiques o alcohòliques i en el decurs de la meningitis i de la sífilis Pot afectar només un ull o bé tots dos provoca ceguesa, que segons quines siguin la causa i la gravetat de la malaltia, pot recuperar-se o no És anomenada també neuritis òptica

Entre els traumatismes que comporten pertorbacions neuropsíquiques importants, d’intensitat, duració i gravetat variables, hi ha els traumatismes cranials , oberts o tancats, en la majoria dels quals hi ha commoció cerebral sovint poden derivar-se'n afàsies i agnòsies, complicacions infeccioses meningitis, cefalàlgies i àdhuc epilèpsies les quals apareixen a vegades 10 o 15 anys després del traumatisme pel que fa a les neurosis consecutives als traumatismes cranials, cal esmentar com a manifestacions més comunes el bloqueig i l’afebliment de les funcions del jo, les crisis…

Quan, a més a més, és afectada la medulla espinal, hom l’anomena encefalomielitis En les manifestacions agudes el quadre clínic es compon de febre i signes de meningitis associats a alguns d’aquests símptomes convulsions, confusió mental, estupor, coma, trastorns de la parla o dels moviments voluntaris i de la vista L’evolució dura unes quantes setmanes El nombre d’agents causants vírics és força alt, però es destaquen els del grup dels herpes Altres encefalitis presenten una evolució més crònica durant mesos o fins i tot anys, i poden ser ocasionades per virus lents, com el de…

Els bacteris es classifiquen en diverses categories taxonòmiques segons una gran varietat de característiques Aquestes característiques inclouen bàsicament criteris morfològics, com la forma, les dimensions i la presència d’elements facultatius tintorials, com per exemple el fet de poder ésser tenyides amb el mètode de tinció Gram —la qual cosa permet la diferenciació de bacteris grampositius i gramnegatius— fisiologies, com el fet de requerir oxigen o no per al seu creixement —cosa que permet de diferenciar respectivament els bacteris aerobis i els anaerobis nutricionals bioquímics, com ara…

S'anomena també moniliasi Segons la seva localització hom distingeix la candidiasi mucosa muguet , vulvovaginitis , balanopostitis , la candidiasi cutània a la regió anal en els nadons, o en la pell dels plecs —inguinal, axillar, interdigital, etc— en els adults, la candidiasi esofàgica o digestiva, la candidiasi urinària , etc La sèpsia candidiàsica representa la invasió sanguínia pel fong i és un quadre greu que pot donar abscessos a la retina o al pulmó i pot afectar també el cor endocarditis, l’os osteomielitis, la pell, els músculs, el cervell, les meninges meningitis i les…

Fou el primer organisme del qual es disposà de la seqüència completa del genoma, l’any 1995

És anomenada laberintitis la inflamació de l’orella interna En general, n’afecta una de sola Se sol presentar com a complicació d’un procés infecciós proper, com és el cas d’una otitis mitjana crònica colesteatomatosa, una parotiditis, una meningitis o bé a conseqüència d’un traumatisme cranial Com que en el laberint hi ha les estructures responsables de l’oïda i de l’equilibri, quan s’inflama en són afectades les dues funcions Així, s’esdevenen sordesa, sovint completa, i atacs de vertigen Habitualment, evoluciona cap a una sordesa total i irreversible, mentre que quan es…