Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
esfingomielina
Bioquímica
Cadascun dels esfingolípids que hi ha a les beines de mielina del teixit nerviós.
Per hidròlisi alliberen una molècula d’àcid fosfòric, esfingosina o un derivat seu, colina i un àcid gras Hom els aïlla de cervells humans o de cobais, en forma de mescles que es diferencien pel tipus d’àcid gras contingut a la molècula Els més abundants són els de 24 àtoms de carboni, com el lignocèric i el nervònic
mescla frigorífica
Tecnologia
Mescla de dues substàncies o més, almenys una de les quals és sòlida, que en efectuar-se produeix un descens de la temperatura.
Aquest fenomen és degut al fet que algun dels sòlids es fon, tot prenent la calor necessària per a la fusió de la pròpia mescla Entre les mescles frigorífiques més emprades cal esmentar nitrat amònic i aigua clorur sòdic i glaç aigua, nitrat sòdic i carbonat sòdic clorur càlcic i glaç neu carbònica i alcohol absolut neu carbònica i èter
fucsina
Química
Colorant que pertany a la família de la pararosanilina.
Conté un grup CH 3 en posició orto - amb relació a un grup NH 3 Hom l’obté per oxidació de mescles equimoleculars d’anilina i orto- i para -toluïdina amb àcid arsènic La dissolució aquosa de fucsina, de color vermell, es descolora amb l’àcid sulfurós i agafa un color violeta per acció dels aldehids assaigs de Schiff Dóna lloc als colorants de trifenilmetà
mesclador
Química
Aparell emprat per a la mescla de materials sòlids.
Els models més emprats són el mesclador de tambor , de marxa contínua, on la mescla es produeix dins un cilindre giratori per l’acció d’unes aletes interiors fixes, el mesclador de caixa , que difereix de l’anterior per la forma rectangular del recipient, i el mesclador de bossa , que hom empra quan convé evitar el fregament amb materials durs, com ara en la fabricació de mescles fulminants
sulfat de sodi
Química
Pólvores cristal·lines blanques, de gust salí, solubles en l’aigua, que es fonen a 888°C.
Forma un decahidrat que es fon a 33°C Hom l’obté principalment com a subproducte en la fabricació de l’àcid clorhídric a partir de l’àcid sulfúric i el clorur sòdic o a partir de les seves fonts naturals Troba aplicació com a agent sinèrgic de detergents, en la indústria del vidre i en la del paper, en la preparació de mescles frigorífiques i com a agent dessecant
colorímetre
Física
Instrument de mesura de la cromaticitat, o de la cromaticitat i la lluminositat d’una radiació lluminosa ( color
).
Es basa en un dispositiu comparador en què hom varia les intensitats de tres radiacions primàries que incideixen sobre una mateixa superfície, fins a assolir el color que hom estudia Per efectuar aquesta igualació hom pot afegir també una certa radiació primària al color problema i arribar així a unes mescles dels tres primaris que donen el mateix color El color de prova és aleshores especificat per tres nombres proporcionals a les intensitats de les tres radiacions primàries
clorur de sodi
Química
Cristalls incolors, lleugerament higroscòpics, solubles en l’aigua i poc solubles en alcohol, d’ocurrència natural ( sal comuna
).
Es fon a 801°C i bull a 1 413°C Hom l’obté per purificació de les seves formes naturals Troba molt nombroses aplicacions, entre les quals cal esmentar l’obtenció del carbonat sòdic procés Solvay , de l’àcid clorhídric, del clor i del sodi metàllic, en la indústria del vidre, en metallúrgia, com a agent de salat, com a conservador i condiment alimentari, en la preparació de mescles frigorífiques i com a agent regenerador de les resines de bescanvi iònic
brucina
©
Farmàcia
Química
Alcaloide extret de la nou vòmica.
Es presenta com a dihidrat o tetrahidrat en forma de pólvores amargants, cristallitzades en petites agulles, de tast molt amarg És soluble en els solvents orgànics Té el punt de fusió a 178ºC És emprada com a desnaturalitzant d’alcohols i olis, i en forma d’hidroclorur o de nitrat en medicina, amb les mateixes indicacions que l’estricnina, tot i que sembla que hom li ha descobert clares propietats carcinògenes en anàlisi química té utilitat per a separar mescles racèmiques
polial·lòmer
Química
Cadascun dels polímers que varien en llur composició química sense experimentar canvis en la forma cristallina (al·lomeria, polímer).
Són copolímers en blocs obtinguts per polimerització de mescles de monòmers en presència de catalitzadors aniònics de coordinació del tipus Ziegler-Natta Presenten una estructura que pot ésser representada per XXXX n YYYY m Els poliallòmers més estudiats són els de propè amb una petita proporció 5-15% d’etilè, els quals presenten una resistència a l’impacte i una facilitat d’emmotllament molt superiors a les dels homopolímers del propè polipropilè, conservant alhora la duresa, la rigidesa i la temperatura d’estovament d’aquests
trinitrotoluè , 2,4,6-
Militar
Química
Derivat trinitrat del toluè, altament explosiu.
És un sòlid cristallí groc, soluble en èter i benzè i insoluble en aigua, que es fon a 82°C Hom l’obté per nitració exhaustiva del toluè amb mescla sulfonítrica És emprat, fonamentalment, com a explosiu i com a intermedi en la indústria de colorants, i hom el designa correntment amb les sigles TNT És un explosiu que pot ser manipulat sense perill, puix que explota per simpatia mitjançant un detonador Pot ésser fos i buidat i entra en la composició de moltes mescles explosives És conegut també amb el nom de trilita