Resultats de la cerca
Es mostren 165 resultats
Ferrer de Santmartí
Cristianisme
Bisbe de València (1240-43).
Paborde de Tarragona, fou elegit després que fos invalidat el primer candidat Berenguer de Castellbisbal 1238, per la discussió de la jurisdicció sobre València entre Toledo i Tarragona El papa Gregori IX decidí l’afer a favor de Tarragona 1239, cosa que feu possible aquest nomenament La nova tasca fou d’endegament de la diòcesi, transformant mesquites, que foren consagrades com a esglésies, i establint-hi un primer servei religiós
emir
Història
Als països islàmics, cap militar, governador o príncep.
Originàriament el títol d’emir corresponia als comandants de l’exèrcit, d’on passà a designar els governadors de províncies L’emir, nomenat pel califa, organitzava les tropes i hi mantenia la disciplina, supervisava la moneda i els imposts i vetllava per l’establiment de l’islam als països conquerits construcció de mesquites, administració de justícia, etc La dignitat d’emir corresponia també al califa com a cap suprem dels musulmans amīr al mu'mīnīn
Bursa
Ciutat
Capital de l’il homònim, Turquia, a la regió de Màrmara i Costes de l’Egea.
Situada al peu de l’Ulu Daǧ, és un mercat agrícola, un nucli industrial indústria artesana de catifes, un centre turístic i un entroncament de carreteres La ciutat conserva interessants mesquites del període otomà, entre les quals sobresurt la famosa Mesquita Verda 1420 Identificada com la Prusa dels temps clàssics, als ss II i I aC fou la capital de Bitínia Al s XIV fou conquerida pels turcs otomans i esdevingué la capital d’un soldanat
Pristina

Aspecte de la Biblioteca Nacional Pública de Pristina
Ciutat
Capital de Kosovo.
Fou successivament capital de la regió autònoma d’aquest nom de Iugoslàvia 1946-2003, Sèrbia i Montenegro 2003-06 i Sèrbia 2006-08 Des del 1999 és administrada per l’ONU i el seu estatut com el de Kosovo hi és en discussió Habitada majoritàriament per musulmans de parla albanesa, mostra un acusat contrast entre els barris moderns i la part vella, amb les seves mesquites És centre cultural, amb universitat fundada el 1970 i un bon nombre d’editorials
Primera condemna internacional per destrucció del patrimoni cultural de la humanitat
El Tribunal Penal Internacional TPI condemna el malià Àhmad al-Faqí al-Mahdí a nou anys de presó per la destrucció del patrimoni cultural de la humanitat Al-Mahdi, militant del grup islamista radical Ansar al-Din, és declarat culpable d’haver dirigit la destrucció de mesquites i mausoleus de gran valor monumental a Timbuctú l’estiu del 2012 durant la guerra que tingué lloc a Mali Des de l’inici del judici Al-Mahdi va reconèixer la seva culpabilitat És la primera condemna del TPI per destrucció del patrimoni cultural
Magnèsia
Ciutat
Capital de l’il homònim, Turquia, a la regió de Màrmara i Costes de l’Egea.
És un nus de comunicacions, té mercat agrícola i és un centre d’elaboració de panses A l’antiguitat Magnèsia del Sípil , formà part del regne de Lídia Sotmesa pels perses segle VI aC i pels selèucides segle III aC, passà als romans pel testament d’Àtal III 133 aC A l’època cristiana fou seu d’un bisbat, i es mantigué pròspera durant l’edat mitjana Ocupada pels turcmans i, més tard, pels otomans, aquests en feren la residència favorita i l’embelliren amb notables edificis i mesquites
Zanzíbar
Ciutat
Capital de l’illa i de la regió autònoma de Zanzíbar, Tanzània.
Situada a la costa occidental de l’illa, després de les capitals de l’estat i de Mwanza, és la segona ciutat de Tanzània És important com a port pesquer i centre d’exportació d’espècies i altres productes tropicals, i hi ha diverses indústries cigarrets, pell, etc Té aeroport Fou fundada el s XVI pels portuguesos El 1824 esdevingué residència del soldà d’Oman, que hi féu construir un palau, actualment seu del govern autònom Durant al s XIX fou un centre del comerç d’ivori i el tràfic d’esclaus Té nombroses mesquites
art fatimita
Art
Art propi del període del califat fatimita.
Té relacions amb l’art àrab de Pèrsia on dominava la creença xiïta i també l’art sicilià de l’època àrab Al Caire hi ha diverses mostres arquitectòniques de l’art fatimita les mesquites d’Al-Azhar i d’al-Ḥākim, començades a construir a l’acabament del segle X, la d’al-Aqmar i d’al-Ṣālih Ṭalā'i, del segle XII, i uns quants mausoleus, també del segle XII Són també molt remarcables altres menes de treballs, com és ara tapissos, porcellana i treballs de fusta i de bronze
al-Walid ibn ‘Abd al-Malik ibn Marwān
Història
Sisè califa omeia de Damasc (705-715).
Tingué la collaboració d’excellents lloctinents, que ampliaren considerablement el califat Qutayba ibn Muslim consolidà 713 l’ocupació de la Transoxiana, Muḥammad ibn Qāsim s’emparà del Sind presa de Multan, 713 i, a l’W, Mūsà ibn Nuṣayr i Ṭāriq ibn Ziyad conqueriren Al-Andalus fins a Narbona 713 En política interior, conclogué la reorganització de l’agricultura iniciada pel seu pare i fou un gran urbanista ampliació de les mesquites de Medina i la Meca i de l’anomenada dels Omeies, de Damasc Començà la substitució de funcionaris bizantins per musulmans
orientació
Arquitectura
Religió
Actitud religiosa consistent a pregar en direcció a l’eixida del sol o bé de cara a algun santuari important.
Aquesta actitud condicionà la construcció dels temples Així les sinagogues jueves estan orientades en direcció a Jerusalem i les mesquites musulmanes en direcció a la Meca El costum grecoromà condicionà l’antiga pregària cristiana en direcció a sol ixent, així com l’arquitectura de les esglésies normalment orientades de forma que llur eix longitudinal vagi de ponent a llevant i el seu absis miri en direcció a l’orient, simbolitzant així l’orientació vers Crist ressuscitat, veritable sol Aquesta ideologia es reflecteix en la decoració dels absis, sovint amb Crist o la creu…