Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Tony Curtis
Cinematografia
Pseudònim de l’actor cinematogràfic nord-americà Bernard Schwartz.
Després de dos anys a la Marina dels EUA 1943-45, anà a Nova York, on rebé cursos d’interpretació d’ Erwin Piscator El 1948 es traslladà a Hollywood, i l’any següent debutà en el cinema en Criss Cross , de R Siodmak Al llarg de la seva carrera interpretà més de 140 films i fou un dels actors més populars dels anys cinquanta i seixanta, apreciat tant en papers còmics com dramàtics Hom pot esmentar The Prince Who Was a Thief 1951, de R Maté Flesh and Fury 1952, de J Pevney Son of Ali Baba 1952, de K Neumann No Room for the Groom 1953, de D Sirk Houdini 1953, de G Marshall, que…
Oscar 1971-1980
Cinematografia
Premis Oscar atorgats per l’Academy of Motion Pictures, Arts and Sciences de Hollywood entre el 1971 i el 1980.
Llista de premiats 1929-1940 / 1941-1950 / 1951-1960 / 1961-1970 / 1971-1980 / 1981-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 1971 edició núm 43 Pellícula Patton de FJ Schaffner Director Franklin J Schaffner per Patton Actor principal George C Scott per Patton Actriu principal Glenda Jackson per Women in Love 1972 edició núm 44 Pellícula The French Connection de W Friedkin Director William Friedkin per The French Connection Actor principal Gene Hackman per The French Connection Actriu principal Jane Fonda per Klute 1973 edició núm 45 Pellícula The Godfather de F Ford…
Elizabeth Taylor
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana d’origen britànic, també coneguda per Liz Taylor.
Filla de pares americans, a set anys anà als EUA amb la seva família en esclatar la Segona Guerra Mundial Iniciada des de ben jove en el cinema 1942, des del 1943 interpretà papers protagonistes infantils i juvenils de gran èxit Lassie Come Home 1943, de Fred M Wilcox National Velvet , 1944, de Clarence Brown L’any 1947 Michael Curtiz la dirigí en Life with Father i als anys cinquanta la seva filmografia fou especialment prolífica A Place in the Sun , 1951, de George Stevens The Last Time I Saw Paris, 1954, de Richard Brooks Elephant Walk , 1954, de William Dieterle Giant , 1956, de George…
André Previn
Música
Nom amb el qual fou conegut el director d’orquestra, pianista i compositor nord-americà d’origen alemany Andreas Ludwig Priwin.
De gran precocitat, començà estudis de piano al Conservatori de Berlín als sis anys, i esdevingué un virtuós de l’instrument Fugint dels nazis, la seva família, d’origen jueu, marxà a París el 1938, on durant un any fou deixeble de Marcel Dupré al Conservatori de París Exiliat als Estats Units amb la seva família, hi estudià composició amb Joseph Acron i Mario Castelnuovo-Tedesco, a Los Angeles, i direcció amb Pierre Monteux, a San Francisco Nacionalitzat nord-americà 1943, el 1946 escriví per a Josep Iturbi una peça de jazz per al film musical Holiday in Mexico Després d’un any a l’exèrcit…
,
comèdia musical
Cinematografia
Música
Teatre
Obra teatral amb música —generalment cançons intercalades en el text, amb obertura o sense, amb alguns números de ball, i escrites per a orquestra lleugera— típica dels EUA i d’Anglaterra des de mitjan segle XIX.
Sol formar els repertoris de molts teatres de Broadway, a Nova York, i del West End de Londres Són cèlebres les de Richard Rodgers, com Oklahoma i South Pacific , i My Fair Lady , de Lerner i Loewe Com a gènere cinematogràfic que combina acció, música i coreografia dins una unitat temàtica, aparegué, juntament amb el cinema sonor, cap als anys 1927-1928 Des d' Applause 1929, de Rouben Mamoulian, fins a Paint your Wagon 1970, de Joshua Logan, aquest gènere ha tingut moments d’una gran brillantor, centrats principalment dins el decenni dels cinquanta, en què hom realitzà On the Town 1949 i…
L’èxit del cinema nord-americà
El cinema Cristina durant l’exhibició de Pandora y el holandés errante , C Pérez de Rozas, Barcelona, 8-2-1952, Coll part / GS L’expansió del cinema nord-americà és un dels fets més evidents que demostren la internacionalització dels referents culturals al llarg del segle XX En aquest procés, durant els anys quaranta i cinquanta es produïren dos fets notoris l’acceleració del paper del cinema com a referent ideologicopolític al servei de la conjuntura concreta, i l’increment del potencial del cinema nord-americà per sobre de les indústries cinematogràfiques d’altres països Aquestes…
comèdia cinematogràfica
Cinematografia
Gènere cinematogràfic del tipus del cinema còmic, del qual, però, es diferencia per un humor molt més refinat i intel·lectualitzat, com indica el seu nom anglès ( sophisticated comedy
), i perquè és el director qui dóna caràcter a l’obra i no l’actor.
Els seus gags són les frases amb doble sentit, les situacions finament ridícules i els embolics elegants, que fan somriure un públic burgès, moralista i de certa cultura, sense ferir el seu bon gust i educació Aquest gènere, insinuat a la darreria del cinema mut amb alguns films de Cecil B de Mille, s’afirmà i obtingué un gran apogeu quan arribà el cinema sonor Alguns dels seus mestres han estat Howard Hawks, Ernst Lubitsch, Leo Mc Carey, Preston Sturges, Frank Capra, George Cukor, Vincente Minnelli, Stanley Donen, Billy Wilder, Blake Edwards, i més modernament Peter Bogdanovich…
cinema nord-americà
Cinematografia
Cinema produït als EUA.
Començà amb les experiències d’Edison amb el seu cinetoscopi 1891 i els perfeccionaments posteriors de Lumière, que permetien la projecció sobre pantalla 1895 Ja el 1903 es produí una obra arrodonida The Great Traing Robbery , d’Edwin S Porter El treball artesanal deixà pas a una incipient indústria que acaparava mercats i orientava gusts Per anullar competències hom importà alguns talents europeus Maurice Stiller, Greta Garbo, Eric von Stroheim, FW Murnau, Josef von Sternberg, Ernst Lubitsch, entre altres, i es desenvoluparen uns gèneres determinats comèdia burlesca, melodrama de fulletó…