Resultats de la cerca
Es mostren 249 resultats
trifluorur de bor
Química
Gas incolor, sufocant, fumant a l’aire, soluble en solvents orgànics.
És l’àcid de Lewis més fort conegut, amb una capacitat extraordinària per a addicionar les espècies moleculars més variades, cosa que explica en una bona part el seu alt valor com a catalitzador en química orgànica És també intermediari en la síntesi de borans
hemocianina
Bioquímica
Pigment respiratori que conté i actua com a transportador d’oxigen.
Ocorre en certs crustacis i molluscs, dels quals hom l’obté cristallitzada La forma oxidada és de color blau, i la reduïda, incolora Les hemocianines procedents d’espècies distintes es diferencien pels punts isoelèctrics, les corbes de dissociació, els pesos moleculars i altres propietats
cresta ectodèrmica apical
Biologia
Engruiximent de l’ectoderma a l’extrem distal de les extremitats en formació dels embrions d’ocell i de mamífer.
Es tracta d’una estructura temporal la funció de la qual és emetre senyals moleculars cap a la resta del primordi d’extremitat, tot controlant el creixement i la formació de les estructures pròpies de cada tipus d’extremitat ala, urpa, peülla, mà, etc
Daniel Nathans
Biologia
Biòleg molecular nord-americà.
El 1978 rebé el premi Nobel de fisiologia juntament amb WArber i HOSmith, pels seus treballs d’aplicació dels enzims de restricció a desxifrar i mapar l’estructura de l’ADN del virus cancerigen SV 40, i contribuir a la identificació de les bases moleculars del càncer
bioinformàtica
Biologia
Disciplina científica que aplica els principis de la informàtica a l’estudi de fenòmens biològics.
Un dels camps d’aplicació més rellevants és l’organització de bancs de dades relatius als materials utilitzats en la bioindústria proteïnes, enzims, etc, de la modelització de l’estructura i dinàmica dels sistemes moleculars i cellulars per tal d’automatitzar el funcionament dels bioreactors, etc
node
Biologia
Condensació de cèl·lules a l’extrem anterior de la línia primitiva en embrions d’ocell i de mamífer.
El node és una estructura embrionària temporal la funció de la qual és emetre senyals moleculars que organitzen el patró corporal i el creixement dels embrions durant l’embriogènesi També subministra cèllules per formar el notocordi En ocells rep el nom de node de Hensen , i es correspon amb l’organitzador de Spemann dels amfibis
espectre de bandes
Física
Espectre de ratlles molt nombroses, algunes de les quals s’agrupen formant bandes.
El seu aspecte és conseqüència dels tres components de l’energia en les molècules bi o poliatòmiques energia dels electrons al voltant del nucli, energia de vibració del nucli i energia de rotació global de la molècula i de les transicions entre els estats d’energia moleculars, molt diferents de les d’un àtom lliure
L’arbre de la vida dels artròpodes
Esquema consensuat de les relacions externes dels artròpodes, amb especial atenció als fílums més estretament relacionats, els quals constitueixen, juntament amb els artròpodes, el gran clade protostomat dels ecdisozous Els protòstoms inclouen també els lofotrocozous anomenats per alguns autors espirals i els quetognats, un fílum de posició encara incerta Els deuteròstoms i els protòstoms constitueixen un llinatge evolutiu que hom anomena nefrozous , per la presència en aquests grups dòrgans excretors Dos petits grups, els acelomorfs, antigament inclosos en els platihelmints, i els mesozous…
escleroproteïna
Bioquímica
Cadascuna de les proteïnes insolubles en aigua, alcohol o dissolucions diluïdes d’àcids, àlcalis i sals que actuen com a elements bàsics estructurals i protectors en els animals superiors.
Són constituïdes per cadenes polipeptídiques ordenades parallelament al llarg d’un eix en forma de fibres o làmines llargues Tenen pesos moleculars extraordinàriament grans i mal definitis Entre les escleroproteïnes típiques hi ha el collagen dels tendrums i matriu dels ossos, l' elastina dels lligaments i les ceratines dels cabells, banyes, ungles i plomes Hom la coneix també com a proteïna fibrosa Q
quimiosfera
Meteorologia
Capa de l’atmosfera on tenen lloc principalment les reaccions fotoquímiques.
Aquestes consisteixen en una dissociació i una recombinació moleculars, la primera durant el dia i la segona durant la nit, influïdes per la radiació ultraviolada que hi incideix La quimiosfera s’estén entre els 30 i els 200 km d’altitud i comprèn, per tant, la part superior de l’estratosfera, la mesosfera i la part inferior de la termosfera