Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
paviment glacial
Geomorfologia
Superfície d’una roca, generalment dura, aplanada i polida, que presenta a més estries i acanalaments i fractures en forma de creixents, productes de la forta abrasió glacial (glacera), d’una glacera de tipus alpí o d’un inlandsis molt extens d’època quaternària o de temps molt més remots.
Els paviments glacials subactuals se solen trobar relictes, és a dir, no enterrats, cosa freqüent als Pirineus Però quan són més antics els paviments han romàs fòssils i directament recoberts per dipòsits de tipus tills i tillites és a dir, es tracta de dipòsits de tipus argiles de blocs, veritables morenes de fons de les glaceres Així, l’associació d’un paviment glacial amb una tillita o till és el criteri més fiable per a reconèixer les glaciacions antigues I, mercès a les estries i als acanalaments, hom pot determinar les direccions i els sentits dels paleocorrents de l’antiga…
llac de Constança
Llac
Llac dels Alps, entre Suïssa, Àustria i Alemanya (540 km 2
).
D’origen glacial, és tancat per les antigues morenes finals Té un sector oriental Obersee i un occidental amb dos braços Überlinger See, al nord, i Untersee, al sud Els seus immissaris són el Schussen, l’Argen i el Rin, que desguassa en un gran delta i alhora n'és l’emissari Hi ha les illes de Mainau a l’Überlinger See i Reichenau a l’Untersee Els principals centres urbans de la seva riba són Constança, Friedrichshafen i Lindau a Alemanya, Bregenz a Àustria, i Rorschach a Suïssa És travessat per importants vies de comunicació a través del ferry que uneix…
anguil·liformes

Anguila comuna
© Biopix
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis, que comprèn individus de cos molt allargat, serpentiforme, amb les aletes de consistència blana i pell molt viscosa.
Manquen d’escates, o en tenen de poc desenvolupades Les aletes pelvianes manquen sempre i algunes espècies, com les morenes, fins no tenen aletes pectorals per això els anguilliformes són també anomenats àpodes Les aletes dorsal i anal són unides amb la caudal, i formen una aleta única Neden mitjançant ondulacions del cos Llur desenvolupament embrionari comporta metamorfosis La larva, anomenada leptocèfal , és totalment transparent i té el cos de forma oval, molt comprimit i dilatat, com una fulla és pelàgica Els anguilliformes són propis especialment de les mars càlides Només algunes…
escrofulària
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les escrofulariàcies, de tija quadrangular, de fulles simples o compostes, oposades, de flors verdoses o d’un bru rogenc, en cimes axil·lars o en panícules terminals, i de fruits en càpsula septicida.
L' escrofulària aquàtica S aquatica , perenne, de 50 a 100 cm d’alçària, té fulles ovades o oblongues, fistonades Viu vora corrents d’aigua i altres llocs humits de l’Europa occidental L' escrofulària de ca o ruda S canina , perenne, ateny de 20 a 60 cm d’alçària i presenta fulles pinnatisectes És comuna en arenys i llocs pedregosos Ha estat usada contra la ronya dels gossos L' escrofulària nodosa S nodosa , perenne, fa de 30 a 80 cm d’alçària i té fulles ovatolanceolades serrades Viu en llocs humits i ombrívols de muntanya És emprada per a combatre morenes, úlceres i…
els Grans Llacs
Llac
Conca lacustre situada entre el Canadà i els EUA, distribuïda entre cinc grans llacs: Superior, Michigan, Huron, Erie i Ontario.
Excepte el Michigan, que pertany exclusivament als EUA, els altres quatre tenen la línia divisòria fronterera aproximadament per la meitat Llur origen, quaternari, és degut a les morenes frontals, que restaren formant una barrera Són situats a diferents nivells, i es comuniquen entre ells per mitjà de ràpids i de cascades que han estat modificats per l’home, que hi ha construït rescloses i canals i els ha convertits en una important via de navegació comercial Entre els llacs d’Erie i Ontario hi ha les famoses cascades del Niàgara Els llacs es comuniquen amb l’Atlàntic pel riu…
ablació
Geologia
Pèrdua de glaç soferta per una glacera o un inlandsis.
Inclou processos de fusió i de sublimació L’ablació depèn de la radiació solar modificada per l' albedo el glaç ennegrit per les morenes, d' albedo més feble, fon més la calor transmesa per la pluja i pels corrents d’aigua de fusió la temperatura i el moviment de l’aire el föhn és un agent d’ablació poderós la boira, que forneix calories per condensació del vapor en contacte amb la superfície freda del glaç i que pot impedir el regel nocturn En latituds mitjanes, per exemple als Pirineus, l’ablació guarda correlació sobretot amb les temperatures màximes diàries del final de…
l’Aragó
Riu
Riu d’Aragó i Navarra, afluent de l’Ebre per l’esquerra (192 km de longitud; 8 903 km2 de conca).
Neix a l’estany d’Escalar, a la zona axial del Pirineu aragonès, i la seva vall alta és de tipus glacial, encaixada en calcàries devonianes, que talla alhora que remunta un amfiteatre format per morenes laterals entre Aratorés i Castiello de Jaca Passat Jaca, gira vers l’oest i penetra a la Canal de Berdún, a la sortida de la qual resta embassat al pantà de Yesa Aigües avall, rega l’horta de Xavier, Zangoza i Caseda, i rep l’Irati Prop de Caparroso rep el Cidacos, poc després, l’Arga, per desembocar prop d’Alfaro El seu curs baix és format per meandres, aprofitats per al regatge…
serra de Madres
Serra
Massís paleozoic del Pirineu oriental, entre el Capcir, el Conflent i el País de Salt (Llenguadoc).
L’accident tectònic més important és la falla N-S uns 500 m de desnivell que orienta la vall de l’Aude i separa el massís del Capcir Apareix com un nus de dorsals arrodonides, només gratades per l’erosió glacial S'hi destrien dues morenes frontals antigues i dues de la darrera glaciació, dels quals sortiren una glacera al N, afluent de l’Aude, i una al S, a la Tet Culmina al pic de Bernat Salvatge 2 427 m alt i al roc de Madres 2 471 m, entre els termes de Censà i Mosset Conflent És divisòria d’aigües entre l’Aglí NE, l’Aude W i la Tet S i E, on aflueixen, per l’esquerra, les…
glaciació de Vístula
Geologia
Terme aplicat a les morenes del riu Vístula, que corresponen a la glaciació würmiana
.
Modificacions de la pell durant l’embaràs
Patologia humana
Com qualsevol altre òrgan del cos, la pell també és afectada per les modificacions hormonals i pels canvis en la forma del cos propis de l’embaràs La majoria de dones embarassades presenten canvis de pigmentació , o modificacions en la coloració de la pell, en algunes parts del cos Aquests canvis són causats per les modificacions hormonals de l’embaràs, que fan que s’incrementi l’activitat dels melanòcits Aquestes cèllules, situades en la pell, sintetitzen la substància denominada melanina, de la qual depèn la coloració de la pell En augmentar-ne l’activitat, s’incrementa la quantitat de…