Com qualsevol altre òrgan del cos, la pell també és afectada per les modificacions hormonals i pels canvis en la forma del cos propis de l’embaràs.
La majoria de dones embarassades presenten canvis de pigmentació, o modificacions en la coloració de la pell, en algunes parts del cos. Aquests canvis són causats per les modificacions hormonals de l’embaràs, que fan que s’incrementi l’activitat dels melanòcits. Aquestes cèl·lules, situades en la pell, sintetitzen la substància denominada melanina, de la qual depèn la coloració de la pell. En augmentar-ne l’activitat, s’incrementa la quantitat de melanina continguda en la pell i, per tant, n’augmenta la coloració. El canvi de coloració es fa especialment manifest en determinades parts de l’organisme, com la cara, l’arèola dels mugrons, la línia mitjana de l’abdomen que va del llombrígol fins al pubis, la vulva, l’anus i les cicatrius. Generalment, l’augment de pigmentació és més important en les dones morenes que no pas en les de pell clara. En qualsevol cas, després de l’embaràs, la pell sol recuperar la coloració normal. Aquestes alteracions no causen molèsties, però solen preocupar la dona embarassada per l’aspecte estètic, especialment les pigmentacions de la cara.
Les modificacions de pigmentació del rostre se solen presentar ja d’ençà de les primeres setmanes de l’embaràs, en forma de taques de color grogós o tirant a terrós. Es localitzen especialment al front i els pòmuls, i formen en conjunt la màscara de l’embaràs, o cloasma gravídic. No es coneix cap mesura útil i innòcua per a evitar-ne la formació o eliminaries. Això no obstant, es poden dissimular completament amb l’ajut de cosmètics adequats. D’altra banda, cal evitar l’exposició directa al sol, ja que els raigs ultraviolats estimulen la formació de melanina i incrementen la pigmentació.
Un altre trastorn cutani molt freqüent durant l’embaràs és la formació de marques allargassades a la pell, les estries. Es presenten especialment en les parts del cos que més es distenen durant l’embaràs, com ara l’abdomen, les mames, els malucs o les natges, i menys sovint a les cuixes i els braços. Les estries es produeixen perquè la pell perd flexibilitat per efecte de les hormones de l’embaràs, i perquè la gran distensió a què es veu sotmesa la pell en aquestes zones acaba produint esquinçaments en les seves estructures profundes. Solen aparèixer-hi cap a la meitat de l’embaràs, en forma de línies gruixudes de color vermell fosc. Després de l’embaràs habitualment es redueixen i es tornen de color blanc argentat, però no acostumen a desaparèixer del tot. En general, són especialment manifestes en les dones molt morenes o les rosses, i en els embarassos de bessonada. A més, la formació de les estries és afavorida per l’increment excessiu de pes. Per aquest motiu, la mesura més eficaç per a prevenir-les és evitar l’excés de pes. També es recomana l’aplicació de cremes o locions que augmenten la flexibilitat de la pell; tanmateix, l’eficàcia d’aquests productes no ha estat ben comprovada.