Resultats de la cerca
Es mostren 1762 resultats
mot de doble sentit
Mot susceptible de dues interpretacions.
Lliga del Bon Mot
Història
Entitat fundada a Barcelona el 1909 per Ricard Aragó (Ivon l’Escop), el qual el 1908, des del «Diario de Gerona», s’havia pronunciat contra la blasfèmia i els mots grollers.
Maragall, a l’article Alerta 19 de setembre de 1908, donà impuls al moviment, i, arreu de Catalunya i les Illes, feu conferències i aplecs i publicà postals, cartells i fullets Trobà el suport de bisbes, intellectuals i autoritats civils i reuní sovint milers de persones
El mot “càtar” apareix per primer cop
El mot “càtar” apareix per primer cop com a tal al concili de Tours
El mot “Catalunya” comença a ser emprat en la documentació oficial
El mot “Catalunya” comença a ser emprat en la documentació oficial
elisió
Fonètica i fonologia
Pèrdua de la vocal final àtona d’un mot davant un altre mot començat per vocal (l’ànima, per la ànima).
Aquest fenomen no sempre té una representació gràfica una casa humida, pronunciat una cas humida El català practica sovint l’elisió en l’elocució corrent d’altres llengües, però, com el castellà, hi recorren rarament Es dóna també l’anomenada elisió inversa , que és un tipus d'afèresi, segons la qual la vocal inicial d’un mot desapareix absorbida per la final del mot anterior va dir això ba ði šǫ
contaminació
Lingüística i sociolingüística
Fusió, en l’evolució d’un mot, de determinats sons i accepcions provinents d’un altre mot anàleg.
Per exemple, en català, l’equivalent del llatí gravis s’ha d’explicar per contaminació de levis perquè doni greu el mot crosta, amb o' , procedent del llatí crusta, s’hauria pronunciat amb o-> si no hi hagués intervingut la contaminació de closca Moll etc Aquest fenomen és anomenat també encreuament
afix
Gramàtica
Partícula afegida a un mot a fi de compondre’n un altre de significació diferent.
Els afixos poden anar collocats al començament prefix, al mig infix, o bé al final sufix o desinència d’un mot i són usats en la formació de paraules derivades, com p ex forner, del mot primitiu forn amb el sufix -er extraordinari, del mot primitiu ordinari amb el prefix extra - adobassar, d' adobar amb l’infix -ass-
connotació
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’informació que transmet un mot en el seu aspecte semàntic, tenint sempre en compte el sistema de valors del parlant emissor i receptor.
El mot lleó , per exemple, denota l’animal d’aquest nom i connota “força”, “poder”, etc Alguns semanistes consideren com a connotació només les associacions “emotives” o “evocatives” del mot, com les de l’exemple anterior, i desestimen les de tipus “cognitiu” objectivament establertes, com la connotació d’estrangerisme del mot míting
abreujament
Fonètica i fonologia
Tota mena de reducció fònica que, per diverses causes, pot sofrir un mot.
L’abreujament fonètic pot ésser qualitatiu , si desapareixen fonemes de la forma primitiva, com, per exemple, ràdio per radiofonia , o Cesc per Francesc o quantitatiu , si la reducció afecta un fonema, com quan hom pronuncia kulÉgi el mot collegi , per reducció del fonema lateral geminat
vocable
Lingüística i sociolingüística
Mot o lexema actualitzat en el discurs, dins la terminologia de l’estadística lexical.
Si el lexema és una unitat virtual del conjunt del lèxic d’una llengua a disposició dels parlants, el vocable és una unitat del vocabulari que enclou les unitats efectivament emprades en un acte de comunicació donada mot 1