Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
dopamina

Dopamina
©
Bioquímica
Precursor immediat de la noradrenalina
que es dóna en concentració elevada en la part mitjana de l’hipotàlem i en el tall pituïtari.
La distribució a la resta de l’encèfal és parallela a la de noradrenalina, excepte en el nucli caudal i el putamen, on la concentració de noradrenalina és baixa i on, contràriament, la de dopamina és alta, com a conseqüència de la falta de la dopamina—β—oxidasa, enzim que catalitza la formació de noradrenalina a partir de la dopamina Actualment hom creu que la dopamina va relacionada amb la funció motora, puix que en la malaltia de Parkinson el contingut de la dopamina en aquests nuclis és el 50% del normal
nervi trigemin
Anatomia animal
Nervi cranial que s’origina en dos nuclis: el motor, situat en el cap de les banyes anteriors, i el sensitiu, en el cap de les banyes posteriors.
Neix de la cara inferior de la protuberància anular, en el punt que continua amb els peduncles cerebellosos mitjans, per mitjà de les dues arrels, la més grossa o sensitiva i la prima o motora Ambdues es dirigeixen cap a la part interna del penyal i penetren a la cavitat de Meckel L’arrel grossa forma el plexe triangular i finalment acaba a la vora superior del gangli de Gasser l’arrel prima passa per sota del gangli, sense entrar-hi en connexió, i acaba anastomitzant-se amb el nervi maxillar inferior El nervi trigemin acaba formant tres branques, l’oftàlmica, la maxillar…
Vies motores
Fisiologia humana
El sistema nerviós central controla les contraccions musculars responsables del moviment i el manteniment de la postura Els mecanismes que controlen el moviment són complexos i hi intervenen diverses estructures del sistema nerviós L’escorça cerebral controla les contraccions musculars que causen moviments voluntaris Les neurones de l’escorça cerebral que originen els impulsos motors voluntaris es localitzen a la circumvolució frontal ascendent Els moviments de cada part del cos són controlats per les neurones d’una zona determinada d’aquesta àrea de l’escorça cerebral Així, les diferents…
Reflexos espinals
Fisiologia humana
Els reflexos són una de les formes a través de les quals es duen a terme les funcions nervioses Constitueixen respostes motores que s’efectuen de manera involuntària davant un determinat estímul sensitiu o sensorial Hi ha reflexos més o menys complicats el més simple és l’anomenat reflex espinal , és a dir, el que és controlat a la medulla espinal El reflex espinal més simple és el reflex monosi nàptic o miotàtic , efectuat per l’acció de dues úniques neurones, una d’elles sensitiva i l’altra motora, entre les quals hi ha una sola sinapsi La neurona sensitiva forma part d’un…
metilendioximetamfetamina
Medicina
Droga de síntesi o de disseny coneguda com a èxtasi.
És un derivat de l’amfetamina i, per tant, augmenta l’alliberament de neurotransmissors cerebrals com la serotonina, la noradrenalina i la dopamina, que estimulen el sistema nerviós central generant un estat d’empatia que facilita les relacions socials i elimina la sensació de cansament Té efectes perillosos a curt termini i tòxics molt greus a llarg termini L’estimulació del sistema nerviós pot ocasionar alteracions en el càlcul visual de les distàncies i provocar accidents de trànsit El seu consum crònic causa una disminució en la concentració de dopamina que comporta alteracions greus de…
Activitat del cerebel
Fisiologia humana
El cerebel controla principalment la coordinació, l’ajustament i la suavitat dels moviments No és indispensable per a cap forma de motilitat, però intervé en la coordinació espacial i temporal de les contraccions musculars, que determinen el manteniment de la postura erecta i la regulació de l’actitud El cerebel es troba íntimament relacionat amb les vies sensitives i les motores, i és el responsable de corregir l’activitat motora sobre la base dels errors detectats Aquesta estructura encefàlica rep la informació de la posició a través dels impulsos procedents del laberint de l’…
intel·ligència
Filosofia
Psicologia
Facultat o capacitat de l’home per a comprendre el món o de les relacions i prendre’n consciència, per a resoldre situacions noves mitjançant unes respostes també noves o per a aprendre a fer-ho.
En un sentit general, hom anomena intelligència la facultat del coneixement sensació, memòria, raonament, en oposició a les facultats afectiva i motora però en un sentit més estricte, com a sinònim d’enteniment i intellecte i en oposició a la sensació i a la intuïció, es refereix al coneixement conceptual i racional, és a dir, a la capacitat d’adaptar reflexivament uns mitjans a uns fins En un sentit més popular, i en oposició a la invenció, indica facilitat de comprensió Basant-se en la perspectiva del processament de la informació que proposa el cognitivisme, l’èmfasi d’…
catalèpsia
Trastorn psicomotor que afecta el to muscular i la iniciativa motora.
Consisteix en hipertonia rígida amb incapacitat de moviments espontanis i amb manteniment de les positures imposades Es presenta principalment en alguns malalts esquizofrènics i en histèrics També pot ésser provocada per hipnosi
activitat
Educació
Psicologia
En pedagogia, un dels fonaments de l’educació nova, anomenada, per això, escola activa
.
Enfront del verbalisme i de l’ensenyament intuïtiu, fonamentats en la receptivitat de l’infant, l’activitat és necessària per a l’adquisició d’hàbits, d’actituds i de coneixements A través de la participació activa experimentació, manipulació, observació, tempteig, reflexió i anàlisi lògica l’infant pot arribar a interioritzar adequadament la realitat L’activitat dóna lloc a un sistema d’operacions adjuntar, destriar, comparar, valorar, classificar, sintetitzar, judicar, etc que permeten d’establir tota mena de relacions i d’obtenir nocions dinàmiques L’activitat sensorial, motora…
catatonia
Síndrome psicomotora caracteritzada per la inèrcia i la pèrdua d’iniciativa motora.
Es dóna, sobretot, en certes formes de psicosi esquizofrènia catatònica i en estats tòxics d’etiologia diversa