Resultats de la cerca

Estudià música a Budapest i el 1921 es traslladà a Berlín per estudiar musicologia a la universitat sota la direcció de J Wolf, C Sachs i EM von Hornbostel Després d’algunes breus estades en diverses ciutats europees, el 1939 emigrà als EUA, on fou professor a diverses universitats, entre d’altres a les de Washington, Seattle 1940-46 i Harvard 1950-55 Com a musicòleg destacà en l’anàlisi de l’estructura i la mètrica musical de les obres del Renaixement i en l’aportació d’una nova visió de l’anomenada Escola Francoflamenca La seva obra fou recollida en nombrosos llibres, articles…

Estudià a la Universitat de Viena i el 1922 començà a ensenyar filosofia del dret a Hamburg S’establí als Estats Units el 1938 i ingressà al Museu Fogg de la Universitat de Harvard, on romangué fins el 1941 Conservador de la collecció d’instruments al Museu Metropolitan de Nova York del 1941 al 1949, aquest any fou nomenat director de la collecció, càrrec que exercí fins el 1973 Com a musicòleg, s’interessà per diverses branques d’aquesta disciplina des de la història i l’estètica dels instruments fins a la iconografia i l’arqueologia musical del Renaixement El seu llibre Musical…

Fou educat a la Samuel Whyte’s School i a l’escola d’art de la Societat Dublinesa Home d’inquietuds variades -a més de compositor i musicòleg fou pintor i antiquari-, Petrie és conegut principalment per haver publicat un conjunt de cançons populars irlandeses Interessat en la recuperació del passat històric i cultural del seu país, fou un membre destacat de la Society for the Preservation and Publication of the Melodies of Ireland, que li publicà l’obra titulada The Ancient Music of Ireland 1853-55 i la seva continuació, apareguda el 1882 Algunes d’aquestes melodies foren emprades pel poeta i…

Després de fer estudis de música i de filosofia i lletres a les illes Canàries i a Madrid, cursà les especialitats de musicologia, etnologia i prehistòria a la Universitat d’Hamburg 1967 Es doctorà en musicologia a la Universitat de La Laguna 2003 Com a musicòleg destacaren els seus estudis i transcripcions sobre autors del Barroc musical espanyol, els treballs d’investigació sobre la història de l’activitat musical de les Canàries i els estudis etnomusicològics sobre aquest arxipèlag És autor —a més d’una òpera de cambra— de diverses obres, tant de música instrumental com vocal per a cor o…

Cursà estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb mestres com Lluis Millet, Antoni Nicolau i Enric Morera El 1908 entrà a la secció de nois de l’Orfeó Català, de la qual fou nomenat director el 1919 També dirigí altres formacions, com l’Orfeó Lluís Millet, l’Escola Coral i la Capella de Música de Sant Pere de Terrassa El 1946 fou nomenat sotsdirector de l’ Orfeó Català Com a musicòleg, se centrà en la música tradicional Fou un dels pioners de l’ Obra del Cançoner Popular de Catalunya , al qual contribuí amb una gran quantitat de documents que recollí, i collaborà en la…

Inicià la seva formació musical de manera autodidàctica, però després de la Primera Guerra Mundial estudià musicologia a la Universitat de Copenhaguen i orgue al conservatori El 1922 es doctorà a la Universitat de Viena amb una dissertació sobre GP da Palestrina i la dissonància Entre els seus mestres cal destacar Carl Nielsen i Thomas Laub per la forta influència que exerciren en el seu desenvolupament com a compositor i musicòleg A partir del 1920 ensenyà teoria al conservatori de la seva ciutat natal Participà, des de diferents càrrecs, en la Societat Internacional de Musicologia 1927-54,…

Vida Inicià els estudis musicals a Cumaná Veneçuela, i posteriorment estudià als conservatoris de Madrid i València Gràcies a una beca de la Fundación Santiago Lope, amplià els seus coneixements amb Monique Deschaussées a l’École Normale de Musique de París El 1974 inicià la seva carrera com a solista de piano, que aviat assolí caràcter internacional Del 1980 al 1986 fou director de l’Institut de Musicologia de la Institució Alfons el Magnànim de València, des d’on impulsà l’aparició de la collecció "Compositors del País Valencià" La seva recerca com a musicòleg ha estat dirigida…

Estudià al Conservatori Hubert de Blanck de l’Havana, on es graduà com a professor de piano el 1936 Fou editor i comentarista de programes de l’Orquestra Filharmònica de l’Havana i, a més, crític de música dels diaris Cubamena , Prensa libre , Alerta  i Conservatorio Compongué obres per a piano Berceuse , Nocturno , cançons i la sarsuela María Merced També collaborà en el Diccionario enciclopédico de la música , publicat a Barcelona el 1946 Obtingué el premi de musicologia María Teresa García Montes de Giberga per les obres Historia de la canción de arte cubana 1952 i La pedagogía musical…

Tot conservant els trets essencials de la seva etapa inicial, adscrita al Romanticisme tardà sistema harmònic acolorit, rica instrumentació, creà un estil propi inspirat per l’autèntica música folklòrica hongaresa, descoberta al començament del s XX per ell i per Béla Bartók , model per a una generació sencera de compositors, i que influí pregonament la mentalitat i la sensibilitat de la societat hongaresa Escriví peces musicals singspiels com Háry János, Székelyfonó i Cinka Panna , suites per a orquestra, música coral i de cambra, adaptacions de melodies folklòriques La popularitat de les…

A partir del 1880 estudià al Conservatori de París i tingué com a mestres Savart solfeig, Th Dubois harmonia, LA Bourgault-Ducoudray història i L Delibes composició Aquest últim el censurà per la llibertat amb què utilitzava el ritme i els modes antics en les seves primeres composicions, i li prohibí optar al Premi de Roma de Composició Aquest enfrontament feu que Emmanuel estudiés amb E Guiraud, gràcies al qual conegué personalment C Debussy Llicenciat en lletres el 1887, es doctorà el 1896 amb una tesi sobre la dansa a l’antiga Grècia Del 1907 fins a la seva jubilació, el 1936, fou…