Resultats de la cerca
Es mostren 206 resultats
Vertigen posicional paroxismal
Patologia humana
El vertigen posicional paroxismal és un atac vertiginós sobtat, d’una durada aproximada de mig minut, desencadenat per unes posicions determinades del cap El vertigen se sol acompanyar de nàusees, vòmits i alteracions de l’equilibri corporal La posició que desencadena el vertigen és sempre la mateixa per a cada persona, i és freqüent que l’atac es precipiti quan hom adopta la posició de decúbit lateral Si immediatament després d’un atac hom repeteix la posició les molèsties són menors La causa íntima d’aquest trastorn és atribuïda al desplaçament anormal d’un otòlit, que es…
xoc
Patologia humana
Situació clínica transitòria, en la qual, per l’existència d’un volum de sang circulant insuficient o per una distribució anormal del consum cardíac, la perfusió sanguínia dels teixits disminueix fins a valors inferiors a les necessitats mínimes per a un metabolisme oxidatiu.
Els criteris clínics per a la diagnosi del xoc són l’aspecte del pacient, amb signes d’insuficient irrigació perifèrica pallidesa, cianosi, suor freda, etc, el descens de la tensió arterial, amb taquicàrdia i pols filiforme, la disminució de la funció renal oligoanúria, nàusees i set Els factors etiològics que permeten de classificar els estats de xoc són molt variats, i es poden agrupar en hipovolèmics hemorràgies, traumatismes, cremades àmplies, aixafament, deshidratació, cardiogènics embòlia pulmonar, tapament cardíac, infart de miocardi, pneumotòrax per tensió, fístula arteriovenosa,…
bola histèrica
Sensació d’opressió al coll experimentada pels histèrics, que puja de l’epigastri i que pot provocar nàusees.
triquiuroïdeus
Zoologia
Ordre de nematodes proveïts d’òrgans sensorials caudals, de caràcter quimioreceptor, anomenats fasmidis.
Els manquen òrgans adhesius caudals Tenen òrgans sensitius orals, molt poc desenvolupats en canvi, l’aparell excretor és molt desenvolupat La boca és sense llavis, i la faringe és molt prima En estat adult són paràsits del tub digestiu de l’home L’espècie Trichiuris trichura habita al budell gros i al recte, amb el cos endossat dins la mucosa intestinal i l’extrem cefàlic lliure en la cavitat La femella fecundada pon cada dia de 2 000 a 6 000 ous, que surten amb els excrements i, si cauen en un terreny humit i temperat, es desenvolupen i produeixen embrions, que poden ésser ingerits per l’…
Trastorns digestius i alimentaris durant l’embaràs
Patologia humana
Durant l’embaràs, l’aparell digestiu es troba sotmès a diversos efectes, ja que les hormones que s’elaboren durant la gestació modifiquen les parets del tub digestiu i les secrecions de les seves glàndules A més, aquest aparell és la part de l’organisme més directament afectada pel creixement de l’úter, ja que les seves estructures es troben al costat d’aquest òrgan Per tant, es poden presentar diversos trastorns de l’aparell digestiu, des de la boca fins als budells Els trastorns de la boca són freqüents, en especial de les genives, que tendeixen a inflamar-se i sagnen amb facilitat, a causa…
intolerància a la lactosa
Patologia humana
Incapacitat per a metabolitzar la lactosa (sucre present a la llet i als productes lactis), a causa d’un dèficit de l’enzim responsable de la seva digestió, la lactasa.
L’activitat de la lactasa disminueix amb l’edat, de manera que la intolerància a la lactosa és més freqüent en edats adultes i en poblacions on el consum de llet és poc habitual Algunes malalties que lesionen la mucosa intestinal també poden ser causa de disminució de l’enzim lactasa, situació que sol ser transitòria La intolerància a la lactosa depèn de la sensibilitat de cada persona i és dosidependent, de manera que hi ha la possibilitat que hom tingui dèficits de lactasa i no presenti els símptomes típics de la intolerància Quan aquests apareixen −ho solen fer al cap de 30 minuts de la…
triquinosi
Patologia humana
Malaltia parasitària, causada per la triquina, deguda a la ingestió de carn de porc parasitada amb larves de triquines encistades.
La ingestió de la carn, crua o poc cuita, va seguida d’un quadre agut d’intolerància alimentària febre, dolor abdominal, nàusees, vòmits, diarrees, etc Després d’una setmana, quan els nous embrions arriben als músculs esquelètics, apareix dolor muscular i debilitat, febre, edemes periorbitaris, conjuntivitis, inquietud i insomni Entre les complicacions més freqüents hom pot destacar l’encefalitis, la miocarditis i la peumonitis Analíticament hom detecta eosinofília Les proves serològiques tenen un valor positiu a partir de la segona setmana i la biòpsia muscular permet de fer-ne…
analgèsic
Farmàcia
Medicament que suprimeix el dolor.
Només amb finalitats pràctiques, els analgèsics poden classificar-se en tres grans grups els que actuen en quadres de dolor visceral , els analgèsics menors i els indicats en quadres de dolor còlic renal o biliar Els analgèsics recomanats per al dolor visceral metadona, morfina, pentazocina i petidina presenten un espectre ampli d’actuació, però comporten força efectes secundaris nàusees, afectació mental, depressió respiratòria, tolerància i dependència Pel que fa als analgèsics menors , destaquen els derivats de l’àcid salicílic àcid acetilsalicílic, acetilsalicilat de lisina, aloxiprina,…
El que cal saber del trastorn neurològic per intoxicació
Patologia humana
Hi ha una gran varietat de substàncies industrials i domèstiques que quan són ingerides o inhalades de manera voluntària o accidental poden causar trastorns del sistema nerviós Els treballadors que manipulen substàncies que contenen metalls com ara plom, arsènic o mercuri han d’adoptar les precaucions necessàries per a no ésser-ne afectats i emprar guants i màscara per tal d’evitar de patir trastorns neurològics per intoxicació amb aquestes substàncies Si els treballadors que manipulen substàncies que contenen metalls pesants presenten símptomes generals com cansament, sensació…
apendicitis
Patologia humana
Inflamació aguda de la mucosa i del sistema limfàtic de l’apèndix vermiforme, causada per una infecció bacteriana.
Sol comportar una contracció localitzada dels músculs de la paret abdominal i, en casos de perforació, peritonitis L’afecció comença sobtadament amb dolor abdominal, sovint epigàstric, aviat circumscrit a la fossa ilíaca dreta apareixen també nàusees i, ocasionalment, vòmits A vegades hi ha febre La pressió manual i la descompressió sobre la zona apendicular provoquen un dolor fort hiperestèsia localitzada, especialment intens en l’anomenat punt de Mac Burney, situat enmig de la línia que va del melic a l’espina ilíaca anterosuperior, la qual cosa és un bon element de diagnòstic…