Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
navegador
Electrònica i informàtica
Conjunt d’eines de programari que faciliten la navegació per una xarxa informàtica.
Els navegadors s’encarreguen d’oferir a l’usuari un entorn homogeni d’accés als serveis i a les dades, independentment del node de la xarxa on resideixin, i per tant s’encarreguen d’ocultar a l’usuari les diferents arquitectures de les xarxes o els nodes visitats, així com les instruccions específiques que caldria usar en cada cas si hom no usés un navegador Actualment hom empra els navegadors gràfics o multimèdia, lligats al desenvolupament del World Wide Web, un servidor distribuït d’informació amb enllaços hipertextuals, i del llenguatge HTML Hyper Text Mark Language,…
unicursal
Matemàtiques
Dit de la corba algèbrica plana de gènere zero.
Puix que el gènere p és donat per la fórmula p = n -1 n -2/2-δ- k , on n és el grau de la corba, δ el nombre de punts nodals, k el nombre de punts cuspidals, són corbes unicursals les còniques n =2, les cúbiques amb un punt doble o cuspidal n =3, δ=1, k =0 o bé n =3, δ=0, k =1, les quàrtiques amb tres nodes n =4, δ=3, etc La característica intuïtiva de les corbes unicursals és que poden ésser recorregudes d’una sola tirada passant, si cal, per l’infinit El gènere i, per tant, el caràcter de corba unicursal p =0 és invariant per a les transformacions algèbriques
Bitnet
Electrònica i informàtica
Xarxa informàtica orientada principalment a institucions universitàries i governamentals.
És una de les xarxes d’ordinadors més antigues i amples, usada per universitats d’arreu del món La versió Bitnet II és utilitzada per les xarxes internet per a la transmissió de fitxers, missatges i correu electrònic Aquesta xarxa nasqué l’any 1981 com una connexió entre la Universitat de Yale i la de Nova York, i l’any 1986 s’oficialitzà en documents escrits L’any 2000 Bitnet unia ordinadors de 1 400 organitzacions repartides en 2 271 nodes de connexió entre 49 països La xarxa Bitnet es basa en el protocol de comunicacions NJE d’IBM El servidor de correu Listserv, molt emprat a…
filocodi
Biologia
Proposta formal alternativa al sistema tradicional de classificació taxonòmica linneà, que té la intenció de reemplaçar aquest últim per un sistema basat en principis cladístics.
En el filocodi s’eliminen els rangs, i els tàxons es defineixen filogenèticament mitjançant tres possibilitats La definició basada en nodes d’un cladograma considera un tàxon com el clade que evoluciona a partir de l’avantpassat comú de dues espècies determinades En una segona definició, basada en una branca de l’arbre filogenètic, un tàxon és un clade que consisteix en una espècie determinada i tots els organismes que comparteixen un avantpassat comú amb aquesta i no amb altres espècies La tercera definició, basada en apomorfies, considera un tàxon com el clade que evoluciona a…
control de congestió
Gestió de mecanismes en xarxes de comunicacions per tal d’evitar situacions de sobrecàrrega en els elements de la xarxa i la pèrdua de la seva capacitat efectiva.
La congestió en xarxes de comunicacions ve donada per l’arribada de dades als elements de la xarxa a un ritme superior del que aquests són capaços d’absorbir, que causa l’augment del retard en la transmissió de les dades i la seva pèrdua i consegüent retransmissió Els mecanismes de control de congestió es classifiquen en dos tipus mecanismes preventius i reactius Els primers tenen com a objectiu evitar que aparegui la congestió a la xarxa, prenent decisions en la transmissió de les dades seguint uns criteris establerts a priori , amb independència de l’estat de la xarxa Per contra, els…
protocol d’internet
Electrònica i informàtica
Protocol de les xarxes internet que gestiona les adreces per a la transferència de dades entre ordinadors.
Les passarelles utilitzen els protocols IP per a identificar els nodes de les xarxes i els camins entre ordinadors Una direcció IP és un codi de 32 bits que identifica un ordinador dins de la xarxa, gestionat pel servei de registre InterNIC, el qual classifica les adreces IP en tres categories segons el nombre d’ordinadors i xarxes que suporta cada tipus d’adreça El seu format és de quatre números separats per punts Per exemple, l’adreça IP 3085126 es refereix a l’ordinador 26, de la xarxa 1, que depèn de l’ordinador principal 85 en la xarxa 30 L’any 2000 hom començà…
nutació
Astronomia
Tecnologia
Petit moviment d’oscil·lació de l’eix de la Terra que se sobreposa al moviment de precessió
.
A causa de la precessió, cadascun dels pols de l’eix de la Terra coordenades astronòmiques descriu, sobre l’esfera celeste, una línia circular entorn del pol de l’eclíptica, i la nutació fa que aquesta línia circular sigui sinuosa Si només existís la nutació, cada pol de l’eix terrestre descriuria una ellipse, en sentit retrògrad i amb un període de 18 anys i 7 mesos, el semieix major de la qual, anomenat també constant de la nutació , seria de 9,21’, i el semieix menor, de 6,86’ La nutació fou descoberta per JBradley el 1748 a partir d’una sèrie d’observacions de les posicions d’uns quants…
Advanced Research Projects Agency Network
Electrònica i informàtica
Xarxa informàtica desenvolupada pel departament de defensa dels Estats Units d’América per a projectes de recerca avançada.
No segueix estrictament el model OSI, ja que es desenvolupà una dècada abans que aquest model Quan Arpanet s’uní a altres xarxes generà internet La creació d’aquesta xarxa data de l’any 1957 i fou una reacció al llançament, per part de l’antiga Unió Soviètica, de l’Sputnik Quan l’any 1962 JCRLicklider passà a ser-ne el responsable de les tasques de comandament i control, es contactà amb els principals centres acadèmics en computació i es creà una primera xarxa, poc interactiva al començament L’any 1968 es crearen els primers protocols i s’anà estructurant la xarxa en subxarxes, tot millorant-…
eclipsi

Els diferents tipus d’eclipsi solar i lunar
© Fototeca.cat
Astronomia
Obscuriment total o parcial de la llum que un observador rep d’un astre, que s’esdevé quan un segon astre s’interposa entre l’astre en qüestió i l’observador o quan l’astre entra dins l’ombra o la penombra d’un altre.
Els eclipsis més coneguts popularment són els de Sol i els de Lluna, bé que hom observa també els eclipsis dels satèllits de Júpiter originats per aquest planeta, i els d’altres satèllits del sistema solar, així com els eclipsis d’una de les components d’un estel binari binaris eclipsants o d’altres objectes celestes binaris La possibilitat dels eclipsis solars i lunars prové de dues raons D’una banda, encara que el diàmetre del Sol és unes quatre-centes vegades més gran que el de la Lluna, el fet que el Sol sigui unes quatre-centes vegades més lluny de la Terra que no pas la Lluna fa que…
arbre

Tots els arbres amb vuit vèrtexs com a màxim
© fototeca.cat
Matemàtiques
Graf connex i acíclic (sense circuits).
Un arbre té només un vèrtex, anomenat arrel sense predecessor en el sentit de les fletxes, mentre que tot altre vèrtex té, cada un, un únic predecessor Tots els vèrtexs tenen un nombre variable de successors, que ordinariàment hom suposa ordenats per exemple, d’esquerra a dreta i de vegades són anomenats branques En la representació habitual d’un arbre l’arrel se situa al capdamunt i els arcs se suposen recorreguts en sentit descendent Els arbres han passat d’ésser un cas particular de graf a rebre un tractament matemàtic específic Són particularment útils en la modelització de processos en…