Resultats de la cerca
Es mostren 235 resultats
rata
Rata
(CC BY 3.0) Roberto Pillon
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels uranoscòpids, de cap gros, amb grosses i fortes plaques dèrmiques, boca supina, ulls grossos quasi dorsals, amb un fort fibló a la part superior de cada opercle i aletes pectorals grosses.
Habita enterrat a la sorra i atreu, mitjançant un apèndix cutani de la mandíbula inferior, els petits crustacis i peixos dels quals es nodreix És pròpia dels fons de sorra i fang de la Mediterrània És comestible
tellina
Tellina
Emanuele (CC BY-NC 4.0)
Malacologia
Mol·lusc de la subclasse dels eulamel·libranquis, de la família dels tellínids, de valves oblongoallargades, blanques per fora i rosades a l’interior, d’uns 3-4 cm de llargada i amb la xarnera finament dentada.
Habita sobre fons de sorra i fang, on xucla les petitíssimes algues de les quals es nodreix És comestible, bé que no gaire apreciada Habita a la Mediterrània i hom la troba a les costes dels Països Catalans
acròbata
Acròbata
Elias Neideck (CC BY-SA 3.0)
Zoologia
Petit marsupial de la família dels falangèrids que té a cada costat del cos una membrana que uneix els membres anterior i posterior.
Aquesta membrana, desplegada estenent les extremitats, li serveix per a desplaçar-se d’un arbre a un altre planant Es nodreix d’insectes i de nèctar de les flors Viu a Austràlia, i el nom prové de la seva gran agilitat
braga
Ictiologia
Peix osteïcti, de l’ordre dels cipriniformes, d’uns 25 cm de llargària, amb el musell prominent, i de color gris verdós, amb el ventre argentat.
Viu en aigües de profunditat mitjana, en fons rocallosos o sorrencs, i es nodreix d’algues i de petits animals És freqüent a les aigües dolces del centre i de l’est d’Europa Danubi, Rin, Volga i en alguns estanys del Rosselló
tejú
Herpetologia
Rèptil escamós del subordre dels saures, de la família dels tèids, d’uns 90 cm de llargada, amb el dors cobert per escames juxtaposades, les inferiors amb plaques petites disposades en fileres transversals, obertura auricular diferenciada, ulls protegits per parpelles, llengua llarga, bífida i retràctil, i color de la pell blau terrós tacat de groc.
Habita als matollars espessos i al llarg del curs dels rius i es nodreix d’invertebrats, mamífers, amfibis, rèptils, ocells petits i, sobretot, d’ous És molt apreciada la seva pell Habita a l’Amèrica del Sud, des de les Guaianes fins a l’Uruguai
tortuga de rierol
Tortuga de rierol
Khalid Ben Kaddour (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Rèptil d’aigua dolça que ateny 30-35 cm de llargària, té el cap gros i l’escut dorsal unit al ventral per lligaments fibrocartilaginosos que permeten un cert moviment a aquestes parts.
És de colors vistosos i costums nocturns Habita en pantans i rierols i es nodreix de petits animals aquàtics, amfibis, peixos, cucs i crustacis Habita a la península Ibèrica i el N d’Àfrica Als Països Catalans hom la troba en rierols del cap de Creus
lèmming
Lèmming (Lemmus lemmus)
kgleditsch (CC BY-SA 2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de la família dels micròtids, d’uns 12 cm de llargada, de cap gros, cua rudimentària i cos arrodonit.
L’espècie més comuna, L lemmus , habita a Escandinàvia, als boscs de bedolls i càdecs o a les torberes, on excava galeries i es nodreix d’herbes Pel fet que el nombre de lemmings augmenta enormement, periòdicament han de fer llargues migracions unidireccionals a la recerca d’aliment
lluç de riu
Lluç de riu
Katdaned (cc-by)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels esòcids, d’uns 30-70 cm de llargada que té el cos allargat i recobert de fines escates, una sola aleta dorsal, situada molt endarrere, les ventrals en posició abdominal i el musell gros, llarg i deprimit, amb la boca armada de fortes dents.
Habita a les aigües dolces, on es nodreix de peixos, granotes, serps d’aigua, petits mamífers, etc Originari de l’Europa central i de l’occidental, fou introduït a la península Ibèrica vers el 1950 A l’estany de Banyoles ha provocat gairebé l’extinció de tots els altres peixos
hemidàctil
Herpetologia
Rèptil de l’ordre dels escatosos, de la família dels gecònids, que ateny uns 10 cm de longitud, amb la cua deprimida i una línia d’escuts a la cara ventral.
Els dits són dilatats a la base i proveïts d’una ungla corbada i amb dues fileres d’escates transverses a la cara ventral El cos és de color clar o gris tacat de fosc Habita als murs d’edificis antics, i es nodreix de mosques, aranyes, etc És comú als Països Catalans
tortuga d’estany
Tortuga d’estany
Cesar Pollo (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Rèptil de l’ordre dels quelonis, de la família dels testudínids, de closca oval i poc bombada, cua llarga i escut dorsal connectat al ventral mitjançant lligaments fibrocartilaginosos que permeten el moviment de totes dues parts.
Viu a les aigües dolces de l’Europa centromeridional, de l’Àsia occidental i de l’Àfrica nord-occidental Als Països Catalans hom el troba al delta de l’Ebre Es nodreix de peixos, amfibis, cucs i crustacis El catàleg de fauna amenaçada de Catalunya considera l’espècie en perill d’extinció