Resultats de la cerca
Es mostren 402 resultats
bohri
Química
Element químic de nombre atòmic 107 i nombre màssic 264.
Fou descobert el 1981 al laboratori de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt, Alemanya S’aconseguiren uns quants àtoms de Bh en reacció nuclear usant isòtops de plom 209 i de crom 54, però es descompongué en poc temps en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa Els seus descobridors proposaren el nom de nielsbori i símbol Ns en honor de Niels Bohr, teòric de l’estructura atòmica L’agost del 1997 la IUPAC establí bohri com a nom definitiu
Whiskyn’s
Música
Grup de rock format a Reus i actiu entre els anys 1992 i 2009.
El vocalista Joan Masdeu fou l’únic membre permanent del conjunt, integrat, en moments diversos, per Manel Lucio, Xavier Llorach i Cesc Solé guitarra i veus, Jose Luis Sánchez i Nando Oterino baix i veu Toni Díaz, Jordi Caralt i Gerard Roca bateria i Àngel Santiago teclats, sintetitzadors Publicà els discs Whisky'ns Cullons 1994, Toc al dos 1996, Lila 1997, De la nit al dia 1999, Lluny 2001, On 2004, Souvenirs 2005 i Reus-París-Londres 2007, en els quals, així com també en nombrosos concerts i gires per Catalunya, evolucionaren des d’un rock directe a un de més elaborat S'…
enllaç de retrodonació
Química
Model teòric per a la interpretació de l’enllaç entre àtoms metàl·lics pesants de transició i molècules neutres, com ara el monòxid de carboni o una olefina.
En el cas d’una unió de tipus sigma σ entre el metall i la molècula, els orbitals n-1 d del metall tenen energies similars a les dels orbitals ns i np de la capa de valència i, per tant, poden participar en la formació d’enllaços Així, l’enllaç resultant pot considerar-se com a suma d’un enllaç sigma σ, originat per donació d’un parell electrònic no compartit del lligand a un orbital d buit i de simetria adient del metall, i d’una cessió de càrrega d’un orbital d ocupat del metall a un orbital antienllaçant π* desocupat del lligand neutre En el cas d’una unió de tipus pi π,…
biocircuit
Biologia
Circuit microelectrònic realitzat sobre una capa de polímer que, després d’haver estat deposada sobre un suport aïllant, és gravada i dopada amb tècnica semblant a les que s’empren per a fabricar els circuits integrats.
El material conductor —certes proteïnes naturals o artificials— presenta una gran varietat de propietats respecte als tradicionals semiconductors, especialment les proteïnes de síntesi, que amb les noves tècniques d’enginyeria genètica poden ésser virtualment creades amb les característiques ad hoc per a cada aplicació Tenen també l’avantatge de la seva biocompatibilitat, característica que en un futur ha de permetre d’inserir-los dins la xarxa del sistema nerviós central dels animals i, fins i tot, de l’home, i així possibilitar el desenvolupament de pròtesis auditives, òptiques, etc Les…
Maria Rosa Font i Massot
Literatura
Poetessa.
Llicenciada en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professora de literatura catalana en un institut de secundària de Girona i participa en iniciatives de defensa del medi ambient i de la vida cultural de l’Empordà Ha publicat els reculls de poemes Tres notes i el silenci 1989, Quadern d’Erinna de Telos 1989, Com ombres vives 1996, Aigua Llunyana 2000, premi Vila de Martorell, La llum primera 2005, premi de Poesia Festa d’Elx 2004, Des de l’arrel 2009, premi Cadaqués de poesia Rosa Leveroni 2008, Un lloc a l’ombra 2011, premi Carles Riba 2010, Em dic la veu 2017…
,
lògica d’emissor acoblat
Electrònica i informàtica
Família de circuits integrats que s’han convertit en els més ràpids dels constituïts per transistors bipolars, en competència amb les sèries ràpides de la família de circuits TTL.
Des de la seva introducció hom hi ha anat fent millores i variacions, que han donat lloc a les famílies ECL I, ECL II, ECL III i les sèries 10 K i 100 K Llur funcionament es basa en un amplificador diferencial amb un parell de transistors acoblats per l’emissor quan la tensió en una entrada és superior o inferior a una determinada tensió de referència, el corrent és commutat d’un transistor a l’altre, la qual cosa dóna lloc a un estat alt 1 o baix 0, respectivament Presenten temps de propagació més petits que 1 ns i la freqüència de rellotge sol ésser de 50 MHz fins al GHz Són…
sistema de noms de domini
Electrònica i informàtica
Base de dades distribuïda formada per servidors de noms que contenen informació sobre hosts i serveis de diferents dominis, en els anomenats registres de recurs (resource records).
Els registres de recurs es classifiquen per classes, i cada classe defineix diferents tipus de registres La classe més emprada és la classe Internet o IN, que defineix els tipus de registres Adreça A, Mail Exchanger MX o Name Server NS, entre molts d’altres Els registres de recurs d’un determinat domini s’especifiquen en els anomenats fitxers de zona que s’allotgen als servidors de noms, que fan el que es coneix com procés de resolució Aquest consisteix a retornar, en ser interrogats per un cert tipus de recurs pex tipus A, classe pex IN i nom de domini pex wwwgeccat , els…
oscoúmbric
Lingüística i sociolingüística
Grup lingüístic indoeuropeu que comprèn la llengua dels antics umbres, la llengua osca dels samnites, els dialectes sabèl·lics i els dels marsos, dels eques i dels sabins.
Les varietats oscoúmbriques revelen notables concordances amb el llatí, les quals no provenen —sembla— de cap suposat parentiu originari entre ambdós grups lingüístics, sinó que són fruit dels contactes i dels intercanvis lingüístics que s’efectuaren entre ells Lentament, però, durant els segles de l’edat republicana, els dialectes oscoúmbrics foren superats pel llatí, bé que deixaren trets específics en aquesta llengua i en els dialectes neollatins de la Itàlia central i meridional En el conjunt de les llengües indoeuropees, el grup oscoúmbric es caracteritza pels trets següents fonèticament…
Jaume Capó i Villalonga
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
S’ordenà el 1943 i, des de llavors, ha exercit a les parròquies de Biniamar, Inca, Binissalem i Orient La seva tasca historiogràfica s’ha centrat en l’estudi de diferents esglésies de Mallorca, així com en la història local de Lloseta Pel que fa a les obres dedicades a l’estudi dels temples, en destaquen L’església de Sant Jordi d’Orient 1979, L’Oratori del Cocó de Lloseta 1981 i El oratorio de NS de la Bonanova 1982 La seva aportació més important és la Història de Lloseta , en quatre volums 1985-90, que abraça des de la prehistòria fins al s XIX Cal esmentar-ne també Centenario franciscano…
apòstrof

L’apòstrof en català
©
Gramàtica
Signe ortogràfic consistent en una coma volada (’), que empren algunes llengües per a assenyalar l’elisió d’algunes lletres, generalment una vocal, o la afixació d’un pronom asil·làbic.
Ex cast ant d’aquel , l’aspereza fr l’oncle , s’envoler it l’esattezza , dall’esperienza angl I've I have , Bill’s Bill is my son's health genitiu saxó En català hom empra l’apòstrof quan l’article definit el , l’article antic i dialectal lo , l’article dialectal es o l’article personal en és adjuntat a un nom masculí començat en vocal o h , o quan l’article definit la , l’article dialectal sa o l’article personal na és adjuntat a un nom femení començat en vocal o h , llevat quan la i o la u és àtona quan la preposició de és adjuntada a un mot començat en vocal o h en la afixació de…