Resultats de la cerca
Es mostren 237 resultats
Santa Maria de la Garriga (Ribesaltes)
Art romànic
Situació Capçalera d’aquesta església, centre d’una antiga explotació cistercenca, amb el seu absis transformat per l’obertura d’un gran finestral gòtic ECSA - JL Valls És situada al mas de la Garriga, al nord-est del terme, a l’esquerra de l’Aglí, on hi havia hagut l’antic priorat benedictí de Santa Maria del Mas de la Garriga Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 46’ 42,6” N - Long 2° 54’ 10,2” E Aquesta església és a la vora de l’actual carretera N-117, a la seva intersecció amb un camí antic que segueix la riba esquerra del riu Aglí fins al lloc de Ribesaltes, passant al llarg d’unes ruïnes d’…
Castell de Rocaverd (Trevilhac)
Situació Mur de llevant de la fortalesa, amb algunes espitlleres, el millor conservat d’aquesta fortificació ECSA - A Roura Les restes d’aquesta fortificació són situades al cim d’una penya, a la falda del contrafort nord-occidental del pla de Sequèra, damunt de l’Adasig Des d’aquest indret hom podia controlar el pas pel fons d’aquesta vall Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 43′18″ N - Long 2° 28′38″ E Seguint la carretera que va de Trevilhac a Sornian, en un revolt que hi ha abans d’arribar al trencall de la carretera que mena a Pesilhan de Conflent, es veuen a pocs metres les restes del castell…
Castell de Lluçars (Tolba)
Art romànic
Situació Vista del poble de Lluçars, presidit pel seu imposant castell ECSA - F Tur El castell de Lluçars és emplaçat en la plataforma del monticle que presideix el petit poble de Lluçars El castell de Lluçars es troba estratègicament situat, car domina la vall del Queixigar, entre Monesma, al nord, i Falç al migdia, castells amb els quals es comunica visualment Mapa 32-12 289 Situació 31TBG998703 S’hi arriba perfectament amb automòbil des de la N-230, agafant a l’esquerra una carretera local, passat Tolba i abans del pont del Queixigar, entre els quilòmetres 73 i 74 Aquesta carretera segueix…
Sant Climent de Taüll
Capçalera i campanar de l’església de Sant Climent de Taüll
© Fototeca.cat
Església
Església romànica del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
L’edifici Es tracta d’una església de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis, semicirculars i precedits d’arcs presbiterals els de l’absis central i nord són dobles Una estructura d’embigat de fusta cobreix les tres naus i, a la nau central, forma unes falses encavallades que suporten la biga comunera No podem ni descartar ni afirmar amb rotunditat que aquesta estructura de fusta sigui l’originària La coberta se sosté amb arcs de mig punt que descansen sobre pilars cilíndrics a cada costat de la nau central aquests pilars presenten una curiosa decoració prop del punt d’unió…
Santa Maria o la Nativitat de Paüls
Art romànic
Situació Façana sud de l’edifici, amb la porta original i un campanar d’espadanya de dos ulls ECSA - J Colomé Aquesta església, antiga parròquia de Paüls, és situada prop de les ruïnes del castell, al capdamunt del turó per on s’estén el poble Mapa 31-19 496 Situació 31TBF810336 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent VAB Història Malgrat que el lloc i el castell de Paüls són coneguts des de l’any 1168, l’esment més antic d’aquesta església es troba en la dècima papal del 1279, any en què el capellà de Paüls pagà 40 sous Hom ha escrit que l’…
Castell d’Arçan (Sornian)
Situació Ruïnes de la fortalesa, presidides per una torre, molt malmesa ECSA - A Roura Les seves ruïnes són visibles en una petita elevació al costat de la masia del mateix nom, al SW de Sornian Mapa IGN— 2348 Situació Lat 42° 43′ 05″ N - Long 2° 25′ 45″ E Per a arribar al mas Arçan cal prendre a la sortida de Sornian, en direcció a Rebolhet, el camí que condueix a la capella de Sant Miquèl i es dirigeix cap al SE, passant pel mas Corbós PP-CPO Història Se’n sap poc, de la història d’aquesta fortalesa La vila d’Arçan fou confirmada per la butlla que el papa Sergi IV atorgà el 1011 al novell…
fortificació
Fortificació. El castell de Salses
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conjunt d’obres de defensa, provisionals o permanents, concentrades en un edifici o disperses en un extens territori, les quals constitueixen una unitat arquitectònica o estratègica coordinada.
Ja en temps protohistòrics hom construí fortificacions estacades, fossats, muralles de fang i de palla, bé que fins a l’edat mitjana l’aprofitament de fortificacions naturals prevalgué sovint sobre altres consideracions en escollir el lloc d’una fundació, com és el cas de tants pobles penjats de Provença o de la Catalunya Nova, situats en altures d’un accés difícil, malgrat l’absència de fonts, de rius i de terres de conreu Els murs de carreus irregulars i els fossats secs foren l’etapa següent, que donà pas als recintes emmurallats les acròpolis, situats a les parts altes de les…
Sant Bartomeu de Baiasca (Llavorsí)
Art romànic
Situació Situada en un cimal, l’església conserva, molt arruïnada, l’estructura d’un dels absis que en formaven la capçalera ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Bartomeu són situades al cim d’un serrat que fa la partió entre dos torrents, i prop d’un grup de bordes, a llevant del poble de Baiasca Mapa 33-9181 Situació 31TCH475088 Per a anar-hi cal seguir un camí, a trams enllosat, que surt del poble de Baiasca en direcció a llevant, seguint el riu, i en vint minuts de caminada porta a les ruïnes, visibles des de l’arribada al poble JAA Història L’única referència documental…
La decoració dels teixits de seda i cotó de la indumentària durant el segle XVIII
El teler seder manual, anomenat teler de llaços o a l’estirada, arribà al segle XVIII a un gran perfeccionament tècnic, i s’hi podien fabricar teixits de dibuixos complicats i bells alhora El teler de llaços consistía en un teler manual en el qual l’ordit passava pels llisos i la pinta i també per uns mallons que anaven units a unes cordes que pujaven a la part superior del teler i després descendien verticalment pel costat, l’anomenat ram Per teixir calia la figura del teixidor, que premia els pedals per obrir la calada, és a dir, separar els fils de l’ordit, í poder passar-hi la llançadora…
confucianisme
Confucianisme
Doctrina filosòfica i moral basada en els ensenyaments de Confuci, establerta com a religió imperial al segle II aC, estructurada posteriorment com a religió oficial a la Xina i reelaborada metafísicament al segle XI dC com a neoconfucianisme.
Com a pensament que, des d’antic i juntament amb el taoisme i el budisme, ha informat la vida i la cultura xineses, el confucianisme té el seu propi corpus literari, també anomenat cànon confucià , tot i que mai no ha gaudit, de fet, del caràcter canònic d’escriptures revelades ni de força per a sancionar una doctrina organitzada Aquest corpus és format, en primer terme, pels “Cinc clàssics” Clàssic de la història amb materials no anteriors al segle X aC, Clàssic de les odes amb composicions no anteriors al segle IX aC, Memòries sobre els ritus amb una majoria d’aportacions posteriors a…