Situació
Façana sud de l’edifici, amb la porta original i un campanar d’espadanya de dos ulls.
ECSA - J. Colomé
Aquesta església, antiga parròquia de Paüls, és situada prop de les ruïnes del castell, al capdamunt del turó per on s’estén el poble.
Mapa: 31-19 (496). Situació: 31TBF810336.
L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent. (VAB)
Història
Malgrat que el lloc i el castell de Paüls són coneguts des de l’any 1168, l’esment més antic d’aquesta església es troba en la dècima papal del 1279, any en què el capellà de Paüls pagà 40 sous. Hom ha escrit que l’església de Paüls havia depès de la parròquia de Xerta fins al principi del segle XIV.
L’actual església parroquial és un edifici modern, construït després de la Guerra Civil Espanyola. (CPO)
Església
La planta originària de l’església és rectangular, sense cap element que, en planta o alçat, estableixi diferència entre la nau i l’absis. El mur frontal del presbiteri és recte, paral·lel al dels peus. Sis arcs torals, que sostenen la volta apuntada, marquen una divisió de l’interior en sis trams, seguint una tipologia que es repeteix en diversos edificis com aquest, construïts a cavall dels segles XIII i XIV. La coberta exterior és de teulada de dues aigües.
La porta original s’obre al mur de l’epístola, al tram central de la nau. El seu llindar es troba uns centímetres per sota del nivell del paviment interior de l’edifici. El desnivell se soluciona mitjançant un esglaó. Al sector del mur sud proper a la capçalera s’obrien en origen dues finestres petites, actualment cegades, que conserven la seva estructura exterior, amb esplandit. Al mur dels peus es va obrir posteriorment a la construcció original una porta d’arc de mig punt i una finestra. També en aquest sector s’aixeca un senzill cor de fusta. Les obertures originals tapiades que es veuen a l’exterior no són perceptibles des de dintre.
El parament interior del mur i la volta es troba arrebossat i emblanquinat. Els esmentats arcs que sostenen la volta són de carreus de pedra ben escairats. Els dos primers del sector de la capçalera tenen els extrems encastats al gruix del mur, el qual és reforçat amb carreus en el sector que delimita la perllongació fins al terra dels arcs. Per als altres arcs s’utilitza també aquest recurs al mur de l’evangeli. A la banda de l’epístola possiblement la solució emprada és la mateixa, encara que falsejada posteriorment amb la col·locació de motllures de guix en forma de mènsules que, en emblanquinar-se, poden ser confoses amb elements estructurals. A l’exterior de l’edifici, cap dels arcs no presenta reforç visible a manera de contrafort.
Els paraments de l’exterior són formats per peces de pedra de diferents mides, només desbastades i col·locades en filades horitzontals. Es conserven bastants sectors arrebossats. En alguns sectors —sota l’espadanya del mur sud i vora la porta— la col·locació de les pedres és més irregular, fins i tot amb disposicions inclinades. Als angles es van col·locar carreus de pedra ben escairats, encara que de mida irregular.
El mur lateral on s’obre la porta és el que sembla conservar més l’estructura original. La porta es troba lleugerament desplaçada cap als peus de l’edifici, i és precedida per tres esglaons. La delimita un arc apuntat adovellat, amb guardapols perimetral i imposta motllurada. Els muntants, especialment el pròxim als peus, es reforcen amb carreus, on hi ha marques de picapedrer, especialment en forma de creu plomada.
El mur dels peus, com hem indicat en parlar de l’interior, es va modificar posteriorment amb l’obertura d’una porta i una finestra. La data del 1691 gravada en una dovella permet situar cronològicament la intervenció. La porta és de mig punt adovellada, mentre que la finestra presenta una estructura rectangular força simple.
L’únic que trenca el perímetre originari de l’església és la sagristia, un espai de planta tendent al quadrat amb coberta de creueria situada vora un dels angles de la capçalera i comunicada amb el presbiteri per una petita porta.
L’espadanya, de dues obertures, s’alça damunt el mur sud del presbiteri. L’aparell emprat en la seva construcció és de major qualitat que el de la resta de murs. (VAB)
Bibliografia
- Rius, 1946, vol. I, pàg. 167