Resultats de la cerca
Es mostren 247 resultats
àcid fitínic
Bioquímica
Èster hexafosfòric de l’inositol.
Ocorre abundantment en els teixits de sosteniment dels vegetals, especialment dels cereals En els intestins, l’àcid fitínic ingerit dóna lloc a la fitina, que és molt insoluble a pH superior a 3, amb la consegüent disminució de l’absorció dels ions Ca + + i Mg + + per la mucosa intestinal Aquest efecte d’anticalcificació és inhibit per la vitamina D
àcid valeriànic
Química
Àcid pentanoic, CH3-(CH2)3-COOH.
Àcid monocarboxílic alifàtic que ocorre en l’oli de valeriana És un líquid incolor, d’olor i gust penetrants, poc miscible amb aigua i miscible amb alcohol i èter, que bull a 186°C Hom l’obté de les seves fonts naturals o per oxidació del n -pentanol És emprat en la preparació dels seus derivats i en la d’aromes i perfums
terpineol
Farmàcia
Química
Cadascun dels tres composts hidroxílics isomèrics d’ocurrència natural, d’estructura ciclohexànica i natura monoterpènica, amb fórmula C10H18O.
Hom els designa amb els prefixos α, β i γ L’α-terpineol ocorre en la natura en les formes d , l i l , dl El terpineol és obtingut com a barreja dels tres isòmers per deshidratació de la terpina i és emprat com a dissolvent, desinfectant, antioxidant, aromatitzant en la indústria alimentària i en perfumeria per a produir olor de lilàs
àcid tàrtric
Química
Hidroxiàcid carboxílic que conté en l’estructura dos àtoms de carboni asimètrics, idènticament substituïts.
D’acord amb això, pot existir en les formes següents àcid D+-tàrtric, àcid L--tàrtric i àcid mesotàrtric, així com en una forma racèmica, combinació de les dues primeres L’àcid D +- tàrtric ocorre a la natura en forma de tartrat d’hidrogen i potassi, en el suc del raïm, d’on s’allibera l’àcid per transformació en tartrat de calci i posterior acidificació amb àcid sulfúric diluït És un sòlid cristallí incolor, soluble en aigua i alcohol, que es fon a 171-173°C i presenta una rotació específica α 2 0 D = +12,7°H 2 O Entre les seves sals cal esmentar el tartrat de potassi i sodi i…
terra fusca
Geologia
Sòl relicte que prové de la descarbonatació lenta d’una roca mare calcària.
La seva pedogènesi comprèn una primera fase interglacial, sota clima càlid i humit, durant la qual ocorre la descarbonatació del perfil i l’acumulació d’òxids de ferro hidratats, una segona fase glacial de crioturbació, en la qual l’argila apareix mesclada amb fragments de la calcària subjacent, i una tercera fase actual d’evolució vers el sòl bru càlcic amb mull , propi dels boscs caducifolis temperats
iridi
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup del platí, de nombre atòmic 77, pes atòmic 192,2 i valències generalment de +3 i +4 (i, menys sovint, de +1 i +2).
L’iridi ocorre en estat metàllic aliat amb el platí i amb l’or En estat pur no és atacat ni pels àcids ni per l’aigua règia, però en calent i en presència d’aire o d’oxigen s’oxida lentament amb formació d’Ir 2 O Amb el platí forma aliatges molt durs, emprats per a fabricar termoparells i les puntes de les plomes estilogràfiques
reacció de Simmons-Smith
Química
Procediment sintètic d’abast general per a la preparació d’anells ciclopropànics, introduït l’any 1959 per H.E. Simmons i R.D. Smith.
Consisteix en el tractament d’una olefina dissolta en èter amb diiodur de metilè en presència del parell metàllic zinc-coure, d’acord amb l’esquema És un procés estereospecífic i ocorre amb addició cis del metilè pel costat menys impedit del doble enllaç Hom ha proposat que l’intermedi reactiu és un complex carbenoide I-Zn-CH 2 -I, el qual reacciona amb l’olefina per un procés bimolecular
salnitre
Alimentació
Química
Nitrat de potassi natural, cristal·lí, de color blanc o grisenc, de sabor salat i fresc.
Ocorre en forma de crostes o agulles cristallines en cavernes calcàries o, associat amb el guano, com a eflorescències sobre el sòl en països càlids Té caràcter oxidant i gaudí antigament d’una gran importància econòmica i estratègica, en ésser emprat en la fabricació de la pólvora Pel seu caràcter antisèptic i, prèviament reduït a nitrit, estabilitzador del color, és emprat, juntament amb la sal, per a adobar derivats carnis
reacció de Diels-Alder
Química
Reacció de formació d’un compost cíclic de sis membres (adducte) per addició d’un alquè o un alquí (dienòfil) en les posicions 1,4 d’un diè conjugat.
Normalment el dienòfil conté grups activants CO, COOR, NC units a un carboni instaurat, com, per exemple, els R ' o R'' de la següent reacció És deguda a ODiels i KAlder 1928 i és una de les més útils en la química orgànica de síntesi pel gran nombre de composts diferents que fa possible d’obtenir, àdhuc de productes naturals, atès que és molt estereospecífica la 1,4-addició ocorre sempre en cis - respecte al dienòfil
quinona
Química
El més estable dels dos composts isomèrics quinònics possibles derivats del benzè.
És un sòlid cristallí groc, que s’enfosqueix per acció de la llum, d’olor característica i irritant, soluble en alcohol i èter i poc soluble en l’aigua, que es fon a 116°C i se sublima al buit amb facilitat Hom l’obté per oxidació de l’anilina amb àcid cròmic i és emprada en la manufactura de colorants i en la preparació d'hidroquinona L’estructura de p- benzoquinona ocorre en molts pigments naturals, i és responsable de llur coloració