Resultats de la cerca
Es mostren 161 resultats
teula

Teula romana
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les peces de terra cuita, generalment corbes i una mica més amples d’un extrem que de l’altre, o d’una altra forma que permeti també d’unir-les les unes amb les altres de manera que formin sobre la coberta d’una casa o d’una altra construcció una superfície per la qual pugui córrer l’aigua de pluja sense penetrar a l’interior de la construcció.
Les teules són fabricades amb les mateixes argiles i pels mateixos procediments que els maons Hom anomena teula romana , teula àrab o teula rodona la teula corbada en forma de canal més ampla d’un extrem que de l’altre, teula plana la que és plana i va unida generalment a les llates amb filferros, teula catalana la teula plana feta de fang i teula plana d’encaix o teula alacantina la teula plana amb els caires adequadament emmotllats i tallats, per tal que encaixin les unes amb les altres Teula plana d’encaix © Fototecacat - M Manent Quan una teula romana és disposada amb la cara…
cadena

Diferents tipus de cadenes
© Fototeca.cat
Tecnologia
Successió de baules de formes molt diverses, d’una gran resistència, enllaçades entre elles, l’una a continuació de l’altra, que és emprada per a aguantar, arrossegar o aixecar càrregues, o per a transmetre moviment.
Ultra les cadenes ordinàries, hi ha les articulades, i entre aquestes cal distingir les de rodets, les senzilles, les dentades i les Galle, les quals només es poden moure en un pla i generalment són emprades per a la transmissió de moviment Les cadenes de rodets són formades per dues menes de baules, les unes compostes de dos perns subjectats per dues platines en forma de vuit, i les altres compostes de dues dolles, sobre cadascuna de les quals gira lliurement un rodet tubular, subjectats per dues platines iguals que les anteriors els perns són articulats dins les dolles de…
piscolabis
Refrigeri, menjada o beguda que hom fa fora de les hores ordinàries de menjar.
grossal
Agronomia
Dit de la fruita més grossa que les altres ordinàries de la mateixa espècie.
aigua destil·lada
Farmàcia
Química
Aigua de puresa elevada, obtinguda a partir de l’aigua natural per destil·lació.
La destillació elimina la major part de les substàncies dissoltes o en suspensió, però, en les condicions ordinàries, no permet d’obtenir aigua totalment pura aigua bidestillada, aigua de conductivitat, car és difícil d’evitar del tot que després de la condensació l’aigua no capti novament una part dels productes volàtils eliminats especialment diòxid de carboni i també que els vapors no arrosseguin poc o molt diminutes gotetes de líquid D’altra banda, si els materials en contacte amb el condensat no són totalment inatacables per l’aigua pura, es produeix de seguida una recontaminació L’…
fitxa
Arxivística i biblioteconomia
Rectangle de cartolina o de paper de fil resistent on van consignades (escrites a mà o a màquina) les dades essencials que identifiquen un llibre o qualsevol altre document gràfic.
La fitxa és la base de qualsevol treball intellectual, però té la màxima aplicació en els catàlegs de biblioteques La mida normativa de la fitxa bibliogràfica internacional és de 12,5 per 7,5 cm, bé que no totes les biblioteques l’han adoptada Les fitxes es divideixen en principals , que van encapçalades pel nom de l’autor i contenen la descripció del llibre autor, títol, peu d’impremta i collecció, addicionals , encapçalades pel traductor, el prologuista, el títol, etc, o també pel terme alfabètic de la matèria del llibre, i de referències , que envien d’un encapçalament a un altre del…
traçador
Física
Química
Dit de la substància que conté un o diversos núclids radioactius i permet de seguir l’evolució d’una altra amb la qual ha estat mesclada, pel fet que la radioactivitat del traçador és detectable al llarg del camí de la mescla.
Quan el traçador és format únicament per un isòtop d’un dels núclids de la substància l’evolució de la qual hom vol seguir, és anomenat també indicador radioactiu i traçador isotòpic Hom empra generalment radioisòtops per a aquesta finalitat El procés d’introducció del traçador en una molècula és conegut com a marcatge , i hom diu aleshores que el compost en el qual s’ha introduït el traçador és marcat Els composts marcats tenen essencialment les mateixes propietats físiques i químiques que les formes ordinàries Els traçadors més comunament emprats són el 1 4 C, que emet…
rotació

Rotació al voltant d’una línia
© Fototeca.cat
Tecnologia
Moviment d’un sòlid els punts del qual descriuen circumferències amb els centres alineats i fixos, continguts en una recta anomenada eix de rotació.
La velocitat angular ω del moviment de rotació circular de tots els punts és anomenada velocitat de rotació del sòlid, i el vector ω, dirigit segons l’eix de rotació i de mòdul ω, vector velocitat angular o vector rotació Hom pot demostrar fàcilment que quan un sòlid es mou de qualsevol manera sempre és possible de descompondre'n el moviment en un instant t en un moviment de rotació i en un altre de translació L’eix respecte al qual té lloc aquest moviment de rotació és anomenat eix instantani de rotació i, en general, canvia en el transcurs del temps Així, quan un cilindre es mou rodolant…
pólvora
Etiqueta de la fàbrica de pólvora “La Manresana”
© Fototeca.cat
Militar
Mescla fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra
o pólvora terrosa
segons el color del carbó emprat, sòlida i generalment en forma de grans més o menys petits, emprada per a impulsar projectils en les armes de foc, propel·lir coets, barrinar roques, enderrocar construccions, preparar focs d’artifici, etc.
Les pólvores poden ésser classificades en dos grans grups el de les pólvores ordinàries i el de les pòlvores sense fum Hom anomena pólvora ordinària les pólvores negres, que són les més importants, i les pólvores terroses, les pólvores nitratades i les pólvores cloratades En la pólvora negra el salnitre, el sofre i el carbó hi son en difernts proporcions segons les èpoques i els usos als quals és detinada, i segons aquests i els usos als quals és destinada, i segons aquests usos pot ésser pólvora de canó, pólvora de caça o pólvora de mina , en cadascuna de les quals la proporció també és…
capritx

El Capricho de Goya núm. 68 Linda maestra
Art
En pintura i gravat, composició original i fantàstica que defuig les regles i convencions ordinàries.
El mot fou emprat ja per Vasari segle XVI El gènere s’estengué al segle XVII a través de l’obra de Jacques Callot Capricci di varie figure 1617, i al segle XVIII a través de les de Tiepolo i de Guardi Els Caprichos de Goya tenen, a més, una intenció social i crítica