Resultats de la cerca
Es mostren 298 resultats
banderilla
Tauromàquia
Bastó de set a vuit decímetres de llarg ornat amb banderetes o tires de paper, amb una llengüeta de ferro en un extrem, que els toreros claven al bescoll del toro.
el Voló

Detall del campanar de l'església de Santa Maria del Voló
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector de contacte entre la plana rossellonesa, el Vallespir i l’Albera, estès a banda i banda del Tec, entre els vessants meridionals de la serra de Sant Lluc, al N, que formen un sector muntanyós, drenat per la riera de Vallmitjana (que davalla de Llauró), i el puig d’Estella (377 m alt), un dels primers contraforts de la serra de l’Albera (que accidenta tot el sector meridional del municipi, entre el riu de Roma, a l’W, i la riera de Vallmorena, a l’E).
Al centre s’estén la plana alluvial del Tec, molt més extensa a l’esquerra del riu Les zones muntanyoses són boscades La superfície agrícola és de 498 ha, amb predomini total de la vinya 420 ha, 355 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior segueixen 37 ha d’arbres fruiters 20 de cirerers, 11 de presseguers i 5 d’albercoquers, 3 ha d’hortalisses, 2 de cereals i 5 ha de prats i farratge La indústria és representada per 4 fàbriques de suro malgrat que, des de la fi dels anys seixanta, l’explotació de les suredes ha pràcticament cessat, i per una empresa d’…
Sant Simeó de Massoteres
Art romànic
Situació Església en ruïnes situada al recinte del cementiri vell, amb l’absis ornat amb arcuacions llombardes i lesenes X Solé Les ruïnes de l’església de Sant Simeó són dins el recinte del cementiri vell i desafectat del poble de Massoteres, el qual és situat a 502 m d’altitud, a la plana de Guissona Mapa 34-14 361 Situació 31TCG598289 El poble de Massoteres és uns 2 km al NE de Guissona, per la carretera LV-3113 en direcció a Biosca XSB Història Malauradament, no es disposa, ara com ara, de referències documentals d’època medieval d’aquest temple, que podria haver estat la…
ordre arquitectònic
Detall dels capitells, de les mètopes, dels tríglifs i del frontó dòrics del Partenó, a l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
En l’arquitectura grega i romana, cadascun dels estils de construcció que es distingien pels diferents criteris de disposició dels elements arquitectònics fonamentals (columnes, capitells, entaulament), per les proporcions respectives i per altres elements decoratius peculiars.
A Grècia, els dos ordres bàsics foren el dòric i el jònic, que es formaren durant els s VII-VI aC El corinti, nascut durant el s IV aC, és una variant del jònic, i no fou general fins a l’època romana El dòric i el jònic es crearen quan encara molts dels elements eren de fusta així, els tríglifs del dòric eren originàriament els caps de les bigues Els ordres dòric i jònic es mantingueren rígidament durant tota l’antiguitat clàssica, però les proporcions variaren, sobretot l’alçada i el diàmetre de les columnes, amb tendència a esdevenir més esveltes En el dòric, les columnes, sense base,…
segell
Numismàtica i sigil·lografia
Empremta, marca estampada o impresa amb un segell.
Fou ja conegut pels imperis antics des del quart millenni, i el seu ús es generalitzà a l’imperi Romà, on la matriu era l’anell personal, amb iconografia mitològica Els papes utilitzaren la butlla de plom des del s VI A l’edat mitjana, els reis, els senyors laics i eclesiàstics i les corporacions usaren segells de cera, d’or o de plom, pendents del mateix pergamí, d’un cordill o d’una cinta de pell o de seda i també segells de placa, aplicats sobre cera i paper La iconografia s’anà ampliant en el curs del temps i adoptà les representacions majestàtica, eqüestre, heràldica, topogràfica o…
Sant Joan d’Arròs (Vielha)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera F Junyent-A Mazcuñan L’església és situada a la riba dreta del riu de Varradòs, prop de les bordes de Sant Joan d’Arròs, en un indret encatifat de vegetació, que raneja a la pista que mena a Vilamòs Mapa 148M781 Situació 31TCH153350 S’hi arriba per la pista que mena a Varradòs i al Salt del Pix Després d’unes corbes molt pronunciades, s’inicia, a mà esquerra, la pista, en força mal estat, que es dirigeix a Vilamòs, a mà esquerra de la qual, i al cap d’l km de recorregut, hi ha la capella, amagada al marge, entre d’…
Sant Nazari (Sant Miquel de Campmajor)
Art romànic
Situació Capella rural amb un absis molt desplegat, ornat amb un ritme de dues grans arcuacions llombardes entre lesenes J Moner L’església de Sant Nazari és situada al final d’un petit pla a migdia de la vall de Campmajor Mapa L38-12295 Situació 31TDG723538 Per la carretera de Banyoles a Olot, per Mieres i Santa Pau, hom arriba a aquesta església Un cop situats a Sant Miquel de Campmajor, cal agafar el trencall de Falgons i a uns 2 500 m desviar-se a l’esquerra cap a Can Talaia, que resta situat a uns 900 m Des d’aquest punt cal dirigir-se cap a una granja de nova construcció…
Sant Felix de Rofiac de las Corbièras
Situació Exterior de l’absis de l’església, amb dues finestres de simple esqueixada, que constitueix una de les parts més antigues d’aquest edifici ECSA - A Roura L’església de Sant Felix és situada al poble de Rofiac, a l’W del nucli antic, prop de la penya on hi havia hagut el castell Rofiac és a la riba dreta del Verdoble, en un vessant poc pronunciat al N del castell de Pèirapertusa Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′ 52″ N - Long 2° 33′ 15″ E Hom arriba a Rofiac des de Dulhac per la carretera D-14 Un trencall a mà dreta hi condueix CPO-DB Història Malauradament, no hi ha referències…
Sant Just de Palmas (Camporsin)
Situació Vista d’aquest petit temple des de la part meridional, on s’obre la seva porta d’arc de mig punt ECSA - A Roura L’església de Sant Just és situada prop del castell de Palmas Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 21′39″ N - Long 2° 27′22″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent PP Història Aquesta església és esmentada per primera vegada el 1317, quan Bernat de Millars, aleshores senyor de l’indret de Palmas, li feu un llegat de 40 sous Posteriorment és documentada l’any 1409 Fou restaurada al segle XIX per la família Bordes PP Església…
Sant Pèire i Sant Pau de Fenolhet
A l’extrem de llevant del nucli antic de la vila de Sant Pau de Fenolhet, prop de “lo Capítol”, s’alça l’església parroquial de Sant Pèire i Sant Pau D’aquest temple, malauradament, ens n’han pervingut escasses notícies documentals Com sol ésser freqüent en les poblacions originades a redós d’un monestir benedictí, com és el cas de Sant Pau de Fenolhet, l’església parroquial era un edifici diferent de l’església abacial, la pròpia del monestir i per a l’ús exclusiu dels monjos En aquest sentit, cal pensar, doncs, que des d’antic coexistiren dins la vila dues esglésies, l’abacial I la…