Resultats de la cerca

En un ambient de revifalla del món musical a Catalunya, Joan Lamote de Grignon cregué que una ciutat com Barcelona havia de disposar d’una orquestra estable, a semblança de l’Orquestra Simfònica de Madrid, que per aquelles dates havia visitat la ciutat comtal Fou així com nasqué l’Orquestra Simfònica de Barcelona OSB, sota el patrocini d’Eusebi Bertrand L’OSB dugué a terme una important tasca pel que fa a la difusió de la música, amb la realització de concerts en nombrosos pobles i ciutats de Catalunya i de l’Estat espanyol Del 1916 al 1924 oferí les Matinés Líriques Populars al Teatre…

Estudià a la Westminster School i a la Christ Church d’Oxford Posteriorment amplià la seva formació a Leipzig, amb Max Reger i Arthur Nikisch A partir de l’estrena parcial d' Els planetes , de Holst, que va poder dirigir íntegrament el 1918, s’erigí en especialista de la música britànica del segle XX, i arribà a estrenar composicions de R Vaughan Williams i Elgar, entre d’altres En 1919-30 ensenyà al Royal College of Music de Londres, compaginant la tasca docent amb la direcció orquestral d’òperes i els enregistraments discogràfics Del 1930 al 1950 dirigí l’Orquestra Simfònica de…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal abans de fer-ho al de París Després de cursar estudis de violoncel, passà als de direcció orquestral El 1925 guanyà el Premi de Roma de composició Després d’un periple per Marsella i Bordeus, dirigí l’orquestra de l’Òpera Còmica de París entre els anys 1927 i 1932 El 1928 fundà, juntament amb E Ansermet i A Cortot, l’Orquestra Simfònica de París Deu anys més tard, i després d’haver dirigit diverses orquestres arreu del territori francès, tornà a la capital, on es feu càrrec de l’Òpera fins el 1945 Aquest darrer any, i fins al 1962,…

Estudià música i dret a París i el 1967 es llicencià en direcció orquestral Posteriorment amplià la seva formació amb L Fourestier a Niça i el 1968 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Besançon El 1970 i el 1971 fou convidat a dirigir l’Orquestra dels Concerts Lamoureux i en 1976-77 fou assistent del director Michel Plasson a Tolosa El 1980 fundà l’Ensemble à Vent de París Tres anys després fou nomenat director associat de l’Òpera del Rin, de la qual fou director permanent 1984-87 Fou professor de direcció orquestral al Conservatori d’Estrasburg des…

Fou deixeble de P Rytel i P Perkowski al Conservatori de Varsòvia entre els anys 1947 i 1951 La seva trajectòria musical està marcada per dues tendències expressives que presenten una certa oposició entre elles D’una banda, s’interessà plenament pels estils i tècniques musicals que abracen del Renaixement al Romanticisme, com ho materialitzà en la suite orquestral Colas Breugnon 1951 De l’altra, però, també es decantà per l’originalitat i els nous elements musicals, com ara en el Quartet de corda 1957 i els Quatre assaigs per a orquestra 1958, en què utilitzà la tècnica…

Escriví unes vint misses amb acompanyament orquestral, dos tedèums, villancicos i altres composicions religioses

Es formà a la Royal Academy of Music, on ingressà a disset anys Fascinat per la cultura celta, aquesta es convertí en un dels referents de la seva creació, tant musical com literària, ja que també publicà algunes novelles amb el pseudònim de Dermot O’Byrne Els seus primers treballs reflecteixen experiències vivencials i fan palesa la influència del folklore irlandès, tal com s’observa en In the Faery Hills 1909 L’intent d’assolir un llenguatge musical personal que traduís amb intensitat i força algunes de les idees i impressions que sentia com a creador, el dugué a estudiar la música de F…

Graduat a l’Acadèmia Estatal de Música de Sofia, posteriorment estudià composició amb Vincent d’Indy a la Schola Cantorum de París 1934 Altre cop a Bulgària, formà part d’un quartet com a violista i fou director de l’Orquestra de Ràdio Sofia El 1938 anà a Munic, on estudià direcció d’orquestra amb J Haas i A Lorenz Fou professor de composició i direcció orquestral a l’Acadèmia Estatal de Música de Sofia a partir del 1947, i director de l’Òpera Nacional del 1965 al 1967 Com a compositor, la seva obra s’inspira en la música popular búlgara, tant pel que fa a les melodies com als…

Tenia el local social a l’Ateneu Polytechnicum En el decurs de la seva activitat, que es desenvolupà fins l’any 1937, feu un total de 126 concerts amb la voluntat de donar a conèixer tant les grans obres de la música europea com les dels compositors catalans contemporanis L' Orquestra Pau Casals participà assíduament en els concerts, com ho feren també solistes i formacions de cambra de prestigi El 1931 l’Associació creà l’Institut Orquestral, orquestra formada per a agrupar els socis que, havent estudiat algun instrument, volien perfeccionar-ne el coneixement i adquirir pràctica…

Sol incloure parts extenses de diàleg i ésser de tema frívol o sentimental El nom deriva de la similitud amb l’òpera, si bé la música sol ésser basada en ritmes de dansa —sovint el vals— i per a orquestres més reduïdes Les més destacades s’aproximen a l’òpera còmica, especialment les de JOffenbach el popularitzador del gènere a París, AMessager, Franz von Suppé que les introduí a Viena, Johann Strauss II i altres Posteriorment s’hi destacaren Arthur Sullivan a Anglaterra, Franz Lehár, Leo Fall, Karl Millöcker i altres a Viena Aquest gènere sorgí a la segona meitat del s XIX a França i a…