Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Francesc d’Assís Ubach i Vinyeta
Francesc d’Assís Ubach i Vinyeta
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Història
Historiografia catalana
Escriptor i historiador.
Vida i obra De família benestant arruïnada, es dedicà professionalment al comerç Amic de Roca i Roca, FP Briz, Aulèstia i Pijoan, A Guimerà, etc, participà amb ells en la creació de diverses entitats culturals La Jove Catalunya 1870, l’Eixam Ortogràfic 1871 i La Misteriosa 1872 també fou president de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques 1888-91 Fou un dels participants més assidus als Jocs Florals de Barcelona, en els quals fou nomenat mestre en gai saber 1874 i on actuà de mantenidor 1878, 1906 i president 1905 Fou també felibre majoral d’Avinyó 1876 i membre corresponent de l’…
, ,
Softcatalà
Electrònica i informàtica
Organització sense ànim de lucre creada el 1998 per a la traducció i la distribució de productes informàtics en català.
Nasqué amb l’objectiu de millorar la presència del català en les noves tecnologies La seva actuació es desenvolupa tant en l’àmbit del programari lliure com a partir de convenis amb companyies propietàries de programes Entre les seves realitzacions cal esmentar la versió catalana dels navegadors Netscape , posteriorment sota el nom del projecte lliure Mozillaorg, que inclou el navegador Firefox i el programa de correu Thunderbird, la traducció del paquet ofimàtic OpenOfficeorg amb el suport de Sun Microsystems des del 2000, que ha esdevingut la principal opció ofimàtica lliure en català, la…
Eduard Girbal i Jaume

Eduard Girbal i Jaume
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor i periodista.
Fill d’ Enric Claudi Girbal i germà del també escriptor Ferran Girbal , restà orfe a quinze anys, i per aquest motiu hagué de viure els primers anys de la seva joventut fora de Catalunya, on començà escrivint a la premsa valenciana i castellana El Ateneo i La Revista d’Alacant, Las Provincias de València i El Adelanto de Salamanca Retornat a Catalunya, collaborà especialment a La Renaixença , La Ilustració Catalana i el Cu-cut , del qual fou director El 1901 s’incorporà a la redacció de La Veu de Catalunya Oposat a la normativa fabriana, escriví a partir d’un criteri ortogràfic personal S’…
,
Cultura Valenciana
Historiografia catalana
Revista trimestral publicada a València entre el 1926 i el 1931, com a òrgan de l’Academia Valencianista del Centro Escolar y Mercantil, una institució vinculada als jesuïtes.
Juntament amb els seus fascicles apareixien els Annals de l’Amicorum JL Vives Associatio de València No es tractà d’una iniciativa merament erudita, sinó que nasqué amb una explícita militància ideològica el catolicisme d’orientació regionalista El seu director, Josep Maria Martínez Fayos, ja propugnà des del primer número una visió historicista i confessional, que veia en l’Edat Mitjana –cristiana i corporativa– no sols l’origen de la identitat del país, sinó també la seva plenitud religiosa i social Sense ser una revista especialitzada, una tercera part dels estudis publicats foren de…
apòstrof

L’apòstrof en català
©
Gramàtica
Signe ortogràfic consistent en una coma volada (’), que empren algunes llengües per a assenyalar l’elisió d’algunes lletres, generalment una vocal, o la afixació d’un pronom asil·làbic.
Ex cast ant d’aquel , l’aspereza fr l’oncle , s’envoler it l’esattezza , dall’esperienza angl I've I have , Bill’s Bill is my son's health genitiu saxó En català hom empra l’apòstrof quan l’article definit el , l’article antic i dialectal lo , l’article dialectal es o l’article personal en és adjuntat a un nom masculí començat en vocal o h , o quan l’article definit la , l’article dialectal sa o l’article personal na és adjuntat a un nom femení començat en vocal o h , llevat quan la i o la u és àtona quan la preposició de és adjuntada a un mot començat en vocal o h en la afixació de…
Diccionari general de la llengua catalana
Coberta de la primera edició (1932) del Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Diccionari normatiu dut a terme per Pompeu Fabra i Poch (1932) com a complement del Diccionari ortogràfic (1917) i com a culminació de la seva tasca de fixació i depuració del català modern.
L’ Institut d’Estudis Catalans , davant les dificultats de la cultura catalana durant la Dictadura de Primo de Rivera 1923-30, en precipità la redacció complerta per l’autor en sis anys, ajornant la realització d’un diccionari més complet i més documentat Tot i això, és remarcable per la precisió de les definicions, per la inclusió d’exemples, per la incorporació dels noms científics i per l’obertura al llenguatge aleshores més nou Aviat esgotat, no fou possible de fer-ne una segona edició fins el 1954 D’aquesta, ja pòstuma prologada per Carles Riba i Bracons , l’Institut d’Estudis Catalans n…
portuguès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica de l’agrupament occidental iberoromànic.
El portuguès, en les seves diverses modalitats, és parlat per uns 230 milions de persones 2008 És, doncs, després del castellà, la llengua romànica més estesa L’àrea lingüística portuguesa comprèn, a part el portuguès metropolità, i tenint en compte les variants dialectals, les antigues colònies africanes Angola, Moçambic, Guinea-Bissau i de l’Índia Goa, Daman, Diu el territori de Macau a la Xina els arxipèlags atlàntics de Madeira, Açores i Cap Verd l’illa de Timor, a Oceania el Brasil i Galícia Durant segles fou la llengua franca a Etiòpia, l’Índia i la Insulíndia, i es parlen encara…
Normes ortogràfiques
Conjunt de 24 regles promulgades per l’Institut d'Estudis Catalans pel gener del 1913, amb les quals hom posà fi a l’anarquia ortogràfica, dominant en els Països Catalans des de feia molts decennis.
Antecedents Els gramàtics que fins aleshores s’havien ocupat de la llengua catalana —com PBallot , M Pers i Ramona , P Estorch i Siqués , M Milà i Fontanals , T Thos i Codina , A de Bofarull , A Blanch , J Nonell , M Grandia — ni les institucions que semblava que haurien hagut d’aconseguir-ho —com l' Acadèmia de Bones Lletres o els Jocs Florals de Barcelona , no havien sabut o no havien pogut superar les discordàncies ni arribar a acords durables ni prou consistents Una de les tasques assignades a la Secció Filològica de l’Institut, en ésser fundada aquesta 1911 fou —al costat de l’estudi…
guió
Gramàtica
Signe ortogràfic que consisteix en una ratlla horitzontal (—), com el que és emprat en els diàlegs per a separar el que diu cada interlocutor i en els incisos d’una frase, equivalent a un parèntesi.
diccionari
Coberta feta per Salvat i Fill per a l’edició del 1888 del Diccionari de la llengua catalana (1864-65) de Pere Labèrnia
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Recopilació dels mots d’una llengua dels quals es donen diverses informacions (definició, equivalència, exemples, etc.).
Estructura dels diccionaris Generalment, els diccionaris contenen tres parts els preliminars en els quals consten el pròleg, la introducció i les instruccions d’ús, entre d’altres, el cos del diccionari pròpiament dit i els finals que solen contenir informació complementària La tècnica i el mètode d’elaboració de diccionaris és anomenada lexicografia Abans de l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació, i mentre el suport gairebé exclusiu dels diccionaris fou, com en la major part de la producció escrita, el paper especialment en forma de llibre, l’ordenació dominant de…