Resultats de la cerca

Fou un dels impulsors de l’Agrupació Catalanista de Palamós, entitat adscrita a la Lliga Regionalista Fou diputat provincial d’aquest partit en substitució del seu germà difunt, Martí Roger i Crosa , en les eleccions —parcials— del 16 de febrer de 1919 La dictadura de Primo de Rivera impedí que finalitzés el mandat Començà a collaborar amb narracions a La Illustració Catalana i a partir del 1914 fundà i dirigí Marinada , que dirigí Des d’aquesta revista de Palamós —lloada per Eugeni d’Ors— i de la Secció de Cultura de l’Agrupació Catalanista de la mateixa ciutat, s’integrà en el projecte…

El 1807 ingressà a l’orde de la Mercè Fou rector del collegi de Sant Pere Nolasc de Tarragona des del 1824 i secretari dels bisbes d’Urgell i de Solsona Durant la primera guerra Carlina escriví La cuestión dinástica publicada el 1869, a favor de Carles M Isidre de Borbó, i proposà a la junta carlina de Berga que demanés al pretendent el restabliment de les constitucions catalanes suprimides el 1714 Acabada la guerra passà a França El 1840 féu publicar a Barcelona, amb el pseudònim de Fèlix Ramon de Tresserra i Fàbregas , isabelí imaginari, una Historia de la última época de la…

Al començament del 1961 fou iniciada la publicació d’un butlletí “Sant Joan i Barres” N'eren membres d’honor JS Pons, Carles Grandó, Enric Guiter, Francesc Francis i Edmon Branzès el president era Renat Llech-Walter, i el secretari general, Pau Roure El 1963 organitzà la commemoració del cinquantenari de les Normes ortogràfiques a Prada i a Perpinyà el 1963, les Diades d’Estudi de Setembre —a Perpinyà—, represes el 1964 i el 1965 també a Perpinyà i, el 1966, a Tuïr, ensems amb el seminari de l’Institut d’Estudis Occitans el 1964 fou l’ànima de la preparació dels Jocs Florals de la Llengua…

Vida i obra Mestre, treballà activament, durant la Segona República, en la introducció del català a les escoles valencianes i en la renovació pedagògica fou l’introductor del mètode Freinet al País Valencià Cosignant de les Normes ortogràfiques de Castelló 1931, collaborà en El Camí , País Valencià i diversos periòdics del Principat En la postguerra fou corresponsal de Destino i escriví en nombroses revistes catalanes d’Amèrica i de França President de la secció de literatura de Lo Rat-Penat, fou autor dels reculls poètics I el cel és blau 1933, Bestioles 1952 i Cançons d’ahir i de demà 1964…

En l’impuls al document, hi tingué un paper preponderant la Societat Castellonenca de Cultura També s’hi adheriren, entre altres entitats, Lo Rat-Penat, la Unió Valencianista i el Centre de Cultura Valenciana D’entre la cinquantena de personalitats que signaren el document, tingué un paper destacat Carles Salvador , principal autor de les adaptacions Entre d’altres, també subscriviren les Normes Manuel Sanchis Guarner, Lluís Revest, Joan Beneyto i Salvador Guinot

Estudià solfeig, piano, violí i clarinet al convent de Sant Antoni de Pàdua de la seva ciutat natal, i en fou membre de l’orquestra Mestre nacional, exercí al Migjorn Gran Menorca, 1906-15, on fou director de la banda municipal, organista de la parròquia, creà un orfeó i fundà la revista Llum Nova 1912-23 També exercí a Artà 1915-25, on, a partir de la impremta Minerva fundada per ell, hi impulsà les revistes Llevant 1916 i Tresor dels Avis 1922, les quals dirigí fins el seu trasllat a Palma i on publicà nombrosos materials folklòrics Traslladat a Palma l’any 1925, fou membre de…

Estudià al seminari de Tortosa i al de Barcelona, on des del 1828 fou professor d’humanitats És autor de diccionaris castellans i llatins, gramàtiques Ortografía de la lengua castellana , 1849 Gramática latina , 1852, preceptives i altres obres que han romàs inèdites com  Observaciones acerca del estilo y diversos géneros y también sobre el lenguaje trópico y figurado , discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, del 1837 L’Acadèmia afavorí la publicació de la seva obra més important, el Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i…

Fins al segle X la llengua comuna dels pobles de l’Europa oriental i Rússia fou l’eslau de primer en sorgiren dialectes i més tard llengües amb característiques pròpies Llur escriptura més característica és la ciríllica Al subgrup meridional pertanyen una sèrie de parles, localitzades entre l’Adriàtica i la mar Negra, que han originat quatre llengües diferents el serbocroat, d’alfabet llatí a Croàcia i ciríllic a Sèrbia, amb característiques sintàctiques i gramaticals semblants a les del rus l’eslovè, emparentat amb el serbocroat, d’alfabet llatí, parlat al NW de Iugoslàvia el búlgar, d’…

La campanya fou encarrilada “a modificar l’ortografia i a posar el llenguatge escrit d’acord amb el llenguatge parlat” En el número del gener del 1891, amb el canvi de grafia del títol de la revista L’Avens per L’Avenç , hom reintroduïa l’ús de la ç i el mateix any l’establiment i llibreria de L’Avenç , que dirigia Jaume Massó, publicà l' Ensayo de gramática del catalán moderno , el primer llibre de Pompeu Fabra, on era exposada la “teoria general” de les reformes iniciades Tant la campanya de la revista com l’aparició de l' Ensayo foren rebudes més aviat amb fredor gairebé no hi hagué…