Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Ypsilantis
Família noble de grecs fanariotes emparentada amb la dinastia imperial dels Comnè de Trebisonda després de la conquesta llatina de Constantinoble (1204).
Després d’uns quants anys d’obscuritat s XV-XVII a causa de la conquesta otomana 1461, aquesta família, emparentada amb els boiars romanesos, tornà a tenir importància política amb Aléxandros Ypsilantis Constantinoble 1726 — 1805, gospodar de Valàquia 1774-82 i 1796-97 i de Moldàvia 1786-88 Home d’una gran cultura, es caracteritzà per una gran activitat reformadora El seu fill, Constantinos Ypsilantis Constantinoble 1760 — Kíev 1816, participà en els moviments nacionals per a l’alliberament dels grecs del jou otomà, i hagué d’exiliar-se a Viena Després d’haver obtingut el perdó…
imperi de Trebisonda
Història
Imperi fundat a Trebisonda, el 1204, arran de la conquesta de l’imperi d’Orient per part dels soldats llatins de la quarta croada.
Els germans Aleix i David Comnè, fills del sebastocràtor Manuel i nets de l’emperador Andrònic I Comnè, intentaren la conquesta d’Àsia En no reeixir-hi, i amb el suport de llur parenta la reina Tàmar de Geòrgia, s’apoderaren 1204 de Trebisonda i prengueren el títol de Gran Comnè i d’emperador i autòcrata dels Romans i els noms d’Aleix I 1204-22 i David I 1204-a 1222, bé que hagueren de prestar vassallatge al soldà d’Iconi Aleix I fou succeït pel seu gendre Andrònic I Gidos 1222-35, Joan I 1235-38, Manuel I 1238-63, Joan II 1280-97, Aleix II 1297-1330 i Aleix III 1349-90 Aquests monarques…
paixà
Història
Títol donat als alts càrrecs de l’administració civil i militar otomana i als grans senyors de l’imperi.
Josep de Ribas
Militar
Militar d’origen català.
Fill de Josep de Ribas Boyons, militar barceloní al servei de Carles de Borbó futur Carles III d’Espanya que el 1734 conquerí el regne de Nàpols als Àustria, i de la noble angloirlandesa Margarida Plunkett, seguí la carrera militar Recomanat per l’almirall Orlov , que comandava la flota russa contra els otomans a la Mediterrània, lluità a la batalla de Çeşme 1770 i posteriorment, seguint Orlov, serví a l’exèrcit de Caterina II de Rússia Es russificà el nom com a Ossip Mikhailovič Deribas , i el 1774 arribà a capità El casament amb una dama de companyia de la tsarina, Anastassija…
Baalbek

Aspecte del conjunt monumental de Baalbek
© Véronique Dauge / UNESCO
Ciutat
Ciutat del muḥāfaẓa d’al-Biqā’, al Líban, als contraforts de l’Antilíban.
Centre comercial d’una àrea agrícola i ramadera, i també important centre turístic, on és celebrat periòdicament un festival internacional de música i teatre És seu episcopal melquita i maronita Ciutat fenícia d’escassa importància, s’hellenitzà amb la conquesta de l’Orient per Alexandre, i posteriorment prengué el nom d’Heliòpolis ‘Ciutat del sol’ Esdevingué colònia romana en el regnat de Juli Cèsar el 47 aC i August l’engrandí Durant l’alt Imperi esdevingué la ciutat més important de la Celesíria Islamitzada per Hālid ibn al-Walīd 635, es revoltà contra els omeies i el califa Marwān n'…
patriarcat d’Antioquia
Cristianisme
Dignitat i jurisdicció dels caps de les esglésies siríaca catòlica (resident a Beirut), melquita catòlica i maronita (residents a Bekoš, al Líban), melquita bizantina (resident a Damasc) i siríaca jacobita (de la qual depèn el katholikós de Malankar, Índia).
La primera comunitat cristiana d’Antioquia fou confiada a l’apòstol Bernabé, el qual l’any 42 o 43 cridà Pau de Tars per a la missió apostòlica Segons els Actes dels Apòstols , allà, per primera vegada, els deixebles de Crist s’anomenaren cristians, i la procedència pagana de la majoria d’ells els enfrontà a la tendència judaïtzant dels procedents del poble jueu Conseqüència d’aquesta situació fou l’anomenat concili de Jerusalem i l’enfrontament dels apòstols Pere i Pau a la mateixa ciutat, provocat per l’actitud complaent de Pere envers els ritus i les pràctiques dels judaïtzants La tradició…
Tir
Ciutat antiga
Antiga ciutat fenícia, que correspon a l’actual Ṣūr, al Líban, a uns 87 km de Beirut, al S.
Documentada des del III millenni aC, hom sap molt poca cosa de la seva història fins al segle XVI aC, que fou conquerida per Tuthmosis I, i des d’aleshores fins al regnat de Ramsès II restà en poder dels egipcis Uns cinquanta anys més tard ~1191 aC fou repoblada per gent de Sidó, la seva gran rival durant tota la resta de la història de Fenícia Del segle X al VI aC exercí l’hegemonia sobre les altres ciutats fenícies El sobirà principal fou Hiram I Altres reis importants són Ithobaal 887-856 aC, que casà la seva filla Jezabel amb Acab d’Israel, i Pigmalió ~821-774 aC, durant el regnat del…
art turc
Art turc: safata de metall repussat
© Fototeca.cat
Art
Art conreat pels diversos pobles turcs.
Els productes més antics, anteriors a l’era cristiana, són l’orfebreria i les ornamentacions d’or joies, fíbules, etc, sovint en forma d’animals estilitzats, sobretot dels pobles de l’Altai, que hom sol incloure dins l’anomenat art de les estepes o escita També fou conreat l’art tèxtil, així en les teles per a decorar les tendes com en els tapissos, fins al punt que llurs dibuixos i ornamentacions abstractes forniren la base de l’art dels pobles islàmics a partir ja dels seljúcides segle IX Quant a l’arquitectura, atès que es tractava de construccions de rajola, no resta pràcticament res de…
art siríac
Art
Art desenvolupat a la regió històrica de Síria.
Ja des d’antic aquest art rebé les influències egípcia i mesopotàmica, a l’època selèucida l’hellenística, i posteriorment la romana Segons llur posició geogràfica, les ciutats rebien, en major o menor grau, l’una o l’altra d’aquestes influències així, Palmira és més orientalitzant, per exemple, que Baalbek o que Antioquia Petra presenta també un conjunt d’elements hellenístics, autòctons i romans Un element decoratiu molt important en les construccions siríaques fou el mosaic hom n'ha conservat molts exemples Antioquia, Mādabā, etc Dura Europos ha fornit moltes pintures, alhora que ha…
música de Bòsnia i Hercegovina
Música
Música desenvolupada a Bòsnia i Hercegovina.
Música culta Durant la dominació otomana segles XV-XIX la música era conreada només a les esglésies catòliques i ortodoxes i a les mesquites musulmanes La vida cultural, inclosa també la música, rebé un important suport dels franciscans, als quals es deu la compilació de diversos manuals de temàtica pedagogicomusical Amb l’ocupació del país per part d’Àustria 1878, es produí un impuls de la vida musical El 1881 tingué lloc a Sarajevo el primer concert simfònic i poc després es fundaren les primeres societats corals Sloga, Nada, Gusle, Hrvoje El 1900 es creà la primera escola de…