Resultats de la cerca
Es mostren 179 resultats
orla
Arquitectura
Filet que corre per sota les motllures, adornades amb ovals d’un capitell.
La forja i la decoració de ferramentes a les esglésies del Rosselló
Art romànic
Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i el Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment estan exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un…
Les primofílices
Les falgueres o filicates del Paleozoic mostren una gran diversificació de les frondes des de les més primitives, pràcticament reduïdes al raquis ramificat, fins a formes d’amples «limbes foliars» Aparegudes al Devonià, tingueren un gran desenvolupament durant el Carbonífer i el Permià i començaren a decaure en iniciar-se el Mesozoic És comuna la troballa en jaciments paleozoics de restes fòssils com la de la fotografia procedent d’Ogassa, on es reuneixen fragments de diverses falgueres × 0,3 Jordi Vidal / MGB Es caracteritzen perquè són totes isospòries, amb la paret de l’esporangi…
abelles

Abelles
Botànica
Orquídia mediterrània (família de les orquidàcies), de fulles ovals i flors semblants a una abella, pròpia de llocs calcaris.
Les cannabàcies
Cannabacies 1 i urticàcies 2-5 1 Fragment de llúpol Humulus lupulus amb aments fructífers, ovals i coberts de bràctees herbàcies flonges x 0,5 2 Diversos detalls d’una ortiga Urtica a pèl urticant, de base vesiculosa x 30 a’ detall de la part apical d’aquest pèl, de parets mineralitzades x 200 a’ el mateix àpex després d’haver-se trencat al biaix el capet terminal, amb el líquid urticant ja a l’exterior x 200 b flor masculina x 10, amb els filaments estaminals encara enrotllats, i en el moment en què té lloc la sobtada dispersió del pollen b’ 3 Aspecte general d’ Urtica…
cresta de gall
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les amarantàcies, de fulles ovals, que ateny de 40 a 60 cm d’alçària.
Fa inflorescències terminals, en forma de cresta, de diversos colors vermell, violat, blanc i groc Es multiplica per llavor, bé que la sembra és molt delicada1
Tresor de la catedral de Tortosa
Art romànic
Arqueta Fins a la Guerra Civil Espanyola 1936-39, al tresor de la catedral de Tortosa es conservaven dues arquetes àrabs de característiques semblants En l’actualitat només en resta una, amb el núm d’inventari 163 segons el catàleg fet per J Ferrandis, mentre que l’altra, amb el núm d’inventari 162, va desaparèixer a conseqüència de l’esmentat conflicte bèllic Es tracta d’una arqueta de base rectangular, amb una tapa trapezoïdal El fons és de marqueteria de fusta amb incrustacions d’ivori Tots els seus costats es troben decorats exteriorment d’acord amb un criteri homogeni i, exceptuant la…
alfàbrega
alfàbrega
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les labiades, molt olorosa, de fulles enteres, de color verd rogenc, ovals i lleugerament dentades.
Les flors són petites, blanques o rosades, agrupades per pisos a l’extrem de la tija Originària de l’Índia, és cultivada des de l’antigor com a ornamental, sovint en tests i padellassos, a la regió mediterrània Es propaga per llavors, sembrades sota vidre a començament de la primavera L’alfàbrega és molt apreciada com a condiment, i especialment com a ingredient per a l’elaboració de salses pesto Hom la cultiva, també, per tal d’extreure'n olis essencials 200-500 g per 100 kg de planta
ipecacuana
Botànica
Farmàcia
Arbust de la família de les rubiàcies, de fulles oposades ovals i de flors pentàmeres reunides en glomèruls esfèrics, propi de l’Amèrica tropical.
El seu rizoma, que conté cefalina i emetina, és emprat, en forma de pólvores o com a tintura, per les seves propietats diaforètiques, emètiques i expectorants
salze reticulat

Salze reticulat
Bernd Haynold (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbust molt baix, arrapat al sòl, de la família de les salicàcies, de fulles ovals, endurides i d’un verd fosc, i d’aments cilíndrics.
Es fa a la tundra àrtica i a l’estatge alpí de les serralades europees