Resultats de la cerca

Situació Fornícula excavada a la roca, que formava part de l’oratori rupestre de Seguers M Solà A l’entorn del nucli de Seguers, a una altitud d’uns 620 m, es poden localitzar tres conjunts arqueològics El primer, per les seves característiques especials, es tracta d’un probable ermitatge amb habitacle adjunt i unes balmes, situat en el terme dels Prats de Rei, prop del nucli de Seguers, en un enclavament del terreny dintre del terme d’Aguilar de Segarra, a un centenar de metres i al NE del cementiri de Seguers, prop del camí i en un bosc de pins molt espès En segon lloc, hi ha els indicis…

Tot i les ambigüitats inherents al concepte, subratllades per alguns autors com ara Michel Lauwers, que des de perspectives interdisciplinàries prefereixen parlar de cultura folklòrica, el terme de religiositat popular ha fet nombrosos adeptes entre els especialistes —M Vovelle i R Manselli entre els pioners—, per als quals designaria tot un sistema coherent de pràctiques i creences religioses, part d’un sistema cultural més ampli, propi —tot i que no exclusivament— dels estrats subalterns de la població, que al llarg de l’edat mitjana coexistí i evolucionà dialècticament amb la cultura…

Situació i presentació Comprèn tot el sector occidental de l’altiplà del Cabrerès, al sector NE de la comarca, a tocar de terres garrotxines, des de la serra de Cabrera i d’Aiats fins al sector de Sescorts amb la Plana de Vic Limita al NW amb Sant Pere de Torelló, al NE amb la Vall d’en Bas, a l’E amb Rupit i Pruit, al S amb Tavertet i les Masies de Roda i a l’W amb Manlleu i Torelló L’altitud oscilla entre els 1296 m de la serra de Cabrera i els 474 m partint de la vora del Ter Drenen el terme un nombre important de rieres, entre les quals es destaca la riera de Sant Martí, a la qual va a…

Històricament han estat nombrosos els monestirs i els grups, els ordes i les congregacions monàstics que han pres la regla de sant Benet com a norma de vida Benet de Núrsia, però, no fundà cap orde, sinó alguns monestirs, que desaparegueren amb la invasió longobarda d’Itàlia al segle VI La seva regla fou una de les moltes de què, durant els segles VI al VIII, els abats prenien normes de vida monàstica, i fou a la Gàllia meridional on hom començà a observar-la amb una certa exclusivitat, sobretot a partir del segle VIII Des d’Anglaterra, al començament del segle VIII, sant Bonifaci la difongué…

Situació Façana meridional de l’església, amb la porta d’accés, i, a primer terme, part de la capçalera carrada que substituí el primitiu absis semicircular ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Vicenç és situada al costat de les ruïnes de l’antic castell del lloc, al capdamunt del poble Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31′ 41″ N - Long 2° 7′ 22″ E Per a arribar-hi s’ha de seguir l’itinerari indicat en la monografia precedent MLIR Història L’església de Sant Vicenç és mencionada ja en la donació que feu el comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú de l’indret de la Llaguna al monestir de…

Introducció Els mosaics funeraris laudae musives, panells rectangulars fets íntegrament o parcialment amb mosaic, servien com a coberta de sepultures Es documenten normalment en relació amb edificis de tipus funerari mausoleus, edificis de culte esglésies —en aquest cas sovint inserides al paviment— o aïllades en necròpolis més àmplies Tot i existir algunes laudae no decorades amb motius cristians i que s’han considerat com a paganes —algunes peces de Tunísia, un exemplar procedent de Salona Croàcia o les peces documentades a Ostia i Itàlica Sevilla—, la major part dels exemples…

Situació Aspecte de l’interior de l’església, que presenta l’absis cegat per un envà i la part de ponent de la volta de la nau totalment ensorrada ECSA - F Parra Aquesta església, ara en ruïnes, era l’antiga parròquia del despoblat de Rallui, encimbellat al nord de Beranui, a la riba esquerra del barranc de les Pedres Mapa 32-10 213 Situació 31TCG008953 S’hi puja a peu des de la carretera de l’Isàvena, més o menys durant una hora llarga Abans d’arribar a Beranui, a l’altra banda del pont que creua el barranc de les pedres, hi ha un camí que s’enfila per la serra i mena directament a Rallui…

Situació i presentació El terme de Centelles té a banda i banda les terres del Vallès Oriental Així, limita al N amb el terme de Balenyà, a l’E amb l’enclavament de Seva i amb el terme d’Aiguafreda, al S i a l’W amb Sant Martí de Centelles, i també a l’W amb el municipi vallesà de Castellcir D’E a W s’estén fins al coster o serra de Puigsagordi, que sobrepassa a l’indret de la torre de l’Estrada i de la Sauva Negra, on s’assoleixen altituds per sobre els 900 m, i fins als cims del pla de la Garga al SW El terme inclou l’espai natural de la Sauva Negra, que comparteix amb els municipis de Sant…

Inseparable de la seva dimensió estrictament personal i subjectiva, la configuració o manifestació sociològica i objectiva del que hom sol anomenar fenomen religiós ha d’ésser definida no sols en relació amb aquella, ans també d’una manera genèrica i sempre imprecisa, pel fet que la religió mai no és tampoc separable del context cultural, històric i social en què es dóna i des del qual, només, pot ésser entesa en la seva especificitat concreta Pel que fa a la interrelació dels aspectes subjectiu i objectiu del fet religiós, és important de consignar els diversos significats que,…

Música culta El cant monòdic — znamennyj de znam’a , ’signe’—, la primera manifestació de la música culta russa, aparegué a la Rus’ de Kíev a conseqüència de la cristianització del país l’any 988 Fou desxifrable a partir del segle XVI, i s’anotava amb neumes d’origen bizantí Les anotacions més antigues daten del final del segle XI Hi hagué sis cants monòdics més segles XV-XVII, amb les seves característiques melòdiques i tímbriques kondakarnoje penije en part encara per desxifrar, demestvennoje penije , putevoje penije , el de Kíev i els anomenats búlgar i grec Al segle XVI nasqué una…