Resultats de la cerca

A la seva ciutat fou un dels promotors de la cultura i el nacionalisme catalans Hi presidí la delegació de Palestra S’exilià el 1939 i visqué a Mèxic, on publicà la història de l’himne nacional d’aquell país Ha publicat en català, en poesia, Roses blanques 1934 en novella, A l’ombra del Montsià 1933, Rosa Maria 1935, Destins Mèxic 1947, sobre la guerra de 1936-39, i, pòstumament, el llibre de memòries La guerra civil i la revolució a Tortosa 1936-1939 2001 Collaborà a “Mirador” i a La Publicitat

A l’època homèrica el gimnàs era una pista senzilla o una àrea coberta de sorra Amb el temps evolucionà i es convertí, a la segona meitat del segle IV aC, en un veritable conjunt arquitectònic, l’element més important del qual era la palestra L’escriptor Vitruvi descriví les diverses parts del gimnàs, que hom pot veure, encara actualment, a Olímpia El conjunt d’edificis esportius d’aquesta ciutat és potser l’exponent més fidel de la descripció vitruviana A Roma, el gimnàs experimentà una transformació radical i donà origen a les termes

Es llicencià en dret a Barcelona i fou passant de Josep Bertran i Musitu Militant de la Lliga Regionalista, fou regidor pel seu partit a Barcelona 1934, vicepresident de Palestra Esclatada la guerra civil de 1936-39, se n'anà a l’estranger i prestà serveis al govern de Burgos En tornar a Catalunya, treballà dins la junta del Collegi d’Advocats de Barcelona i en fou degà des del 1962 Intervingué en la defensa dels intellectuals detinguts per haver assistit a un homenatge a Jordi Rubió a la facultat de dret de Barcelona Morí sobtadament 7 de març, tornant del jutjat de guàrdia,…

Formà part de la Lliga del Peloponès i de l’Aquea Cèlebre pel santuari d’Asclepi, situat al sud-oest de la ciutat, on els malalts eren guarits mitjançant una interpretació dels somnis semblant al mètode de la psicoanàlisi Dins el recinte del santuari hi havia els temples d’Asclepi i d’Àrtemis i el tholós , edifici circular de doble columnata a l’interior del qual es trobava la font sagrada, atribuït a Policlet el Jove segle V aC Altres edificis importants de la ciutat eren la palestra, el gimnàs i el teatre, obra també de Policlet, edificat aprofitant el vessant d’una muntanya i…

D’origen berber, fou elevada a la categoria de municipi l’any 128 dC i esdevingué colònia sota Marc Aureli Còmmode Les restes de la ciutat cobreixen una superfície d’unes 40 ha, i se li calcula una població d’uns 8 000 h Els treballs d’excavació, desenvolupats essencialment a la part central de la ciutat, permeteren reconèixer-hi una xarxa viària irregular i portaren a la llum dos grans edificis termals termes d’estiu i d’hivern, un dels quals relacionat amb una palestra, així com diversos temples de tipus romanoafricà, el fòrum, presidit per un capitoli i envoltat per dos…

Fou molt popular a les ciutats europees des del s XIII fins al XV Els menestrals de diverses ciutats catalanes n'hi ha constància dels de Barcelona, Perpinyà, Pollença i València s’hi exercitaven, en concursos promoguts per les autoritats, que hi veien l’avantatge de disposar d’un conjunt de ballesters destres en cas de guerra Els consellers de Barcelona crearen premis per als millors tiradors, i els concursos es convertiren en un espectacle popular La reglamentació del joc i el cerimonial de premis de les diferents ciutats eren semblants Hom donava als concursants més grans de divuit anys…

Al principi de la dècada de 1930 promogué l’Agrupación de Vuelo sin Motor de la Escuela Central de Ingenieros Industriales de Madrid Fou el segon espanyol a obtenir el títol de pilot C de vol sense motor Els anys 1932 i 1933 assistí a les Jornades de Vol Sense Motor de Catalunya, i el 1934 dissenyà un veler que baté el rècord estatal de permanència a l’aire Formà part del club Falciots de Palestra i collaborà amb els Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat de Catalunya en el desenvolupament del vol sense motor a Catalunya Entre el 1940 i el 1978 escrigué articles tècnics sobre…

Fundat l’any 1922, nasqué amb el nom de Futbol Club Moià i en un principi practicà futbol i bàsquet El 1946 prengué la denominació actual Entre els anys cinquanta i seixanta creà les seccions de tennis de taula i escacs El 1969, obrí la secció de tennis incorporant el Tennis Moianès i deu anys després inaugurà l’escola de tennis El 1971 creà la secció de natació i el 1977 inaugurà una piscina La secció de tennis juga en campionats interclubs La secció de futbol, disposa d’equip masculí i femení, que juguen en divisions territorials, i d’equips en categories inferiors La secció de bàsquet…

El seu òrgan d’expressió fou el butlletí Acció Valenciana S'esforçà a construir una obra cultural catalana al País Valencià, amb un nivell intellectual responsable En aquest sentit els seus membres —en gran part, erudits, escriptors i joves professors Emili Gómez i Nadal, Felip Mateu i Llopis, Manuel Sanchis i Guarner, Antoni Igual i Úbeda, Joan Beneyto i de Calatayud, Francesc Carreres i Pérez— començaren una tasca cultural de nivell molt superior a la realitzada, fins aleshores, en la història del País Valencià, des de la Renaixença Afirmà d’una manera constant i rotunda la catalanitat del…

S’inicià a Solidaridad Obrera i, convertit al catalanisme, fundà, amb Ventura Gassol i d’altres, la revista Dansa, Pàtria i Art  1923, on emprava al pseudònim de Frèbua Fou un dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya i membre de Palestra Collaborà assíduament amb Ràdio Associació de Catalunya i fou redactor dels diaris  L’Instant , Diario de Barcelona  i La Humanitat , i de la revista  Claris El 1937 fou director general dels serveis informatius de les emissores radiofòniques de la Generalitat, i s’especialitzà en els reportatges en directe Lluità al front i s’exilià…