Resultats de la cerca
Es mostren 404 resultats
fem
Agronomia
Adob constituït pels excrements dels animals domèstics d’una explotació agrícola, barrejats amb llur jaç, després d’una fermentació més o menys completa.
La relació entre l’element sòlid i el líquid dels fems és de 3 a 1 La composició varia entre límits molt amplis, segons els animals de què procedeixen, llur alimentació, la mena de jaç, la proporció de palla i dels excrements, la fabricació i l’emmagatzematge dels fems, etc Els fems són la principal font d’humus del sòl en les explotacions agrícoles que tenen bestiar, però no és possible de compensar les deficiències d’un sòl solament amb l’aportació de fems Uns fems ben preparats tenen aproximadament un 0,5% de nitrogen, un 0,25% d’àcid fosfòric, un 0,5% de potassa i, a més,…
màquina de batre
Agronomia
Màquina per a fer la batuda de cereals i llegums.
Consisteix generalment en un bombo fix i un trill dotat d’un moviment de rotació, coaxials, proveïts de pues rígides o flexibles, entre els quals hom fa passar els cereals o llegums la palla i el gra, se separen després mitjançant garbells vibradors i ventadores la palla i el boll són vehiculats per un corrent d’aire cap a l’exterior el gra és netejat per un altre corrent d’aire i ensacat, i les mitges espigues són reincorporades al procés Les màquines de batre són emprades d’ençà de la segona meitat del s XVII El 1788 Andrew Meikle en patentà la primera de bombo i trill, de…
palleter | palletera
lli
Teixit de lli
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil que hom obté de la planta del mateix nom.
La fibra es troba en el líber de la tija, entre l’escorça i la part llenyosa Per a separar-la cal deixar assecar les tiges palla de lli i produir la fermentació de les substàncies que lliguen la fibra, amarant-les o enriuant-les durant un període de 10 a 20 dies o bé sotmetent-les a procediments quimicobiològics artificials Seguidament hom asseca la palla i la sotmet a la bregada i a l’espasament, i hom pot també pentinar-la per acabar de separar l’estopa de fibra curta De cada 100 kg de palla de lli seca, hom n'obté de 12 a 16,5 kg de llavor, 15 kg de filassa i 2 kg d’estopa El lli, tal com…
Signa
Ciutat
Ciutat de la província de Florència, a la Toscana, Itàlia, situada a la dreta de l’Arno.
Artesania tradicional de treballs de palla i de ceràmiques artístiques
les Barraques de la Gola
Llogaret
Llogaret del terme municipal de Tortosa (Baix Ebre), situat en una de les petites illes que formen la vora nord de la Gola de Llevant de la desembocadura de l’Ebre davant l’illa de Buda.
L’agrupament es formà amb barraques de palla destinades, en gran part, a pescadors
Marostica
Ciutat
Ciutat de la província de Vicenza, al Vèneto, Itàlia.
Hi ha manufactura de capells de palla i és centre turístic, amb un remarcable barri antic fortificat
cheddar
Cheddar
Alimentació
Formatge dur elaborat amb llet de vaca, originari de la localitat de Cheddar (Somerset, Anglaterra).
És fet de pasta premsada i no cuita De color groc palla, conté un 45% de matèria grassa