Resultats de la cerca

Catedràtic de viticultura a l’École Nationale Supérieure Agronomique de Montpellier ENSAM, on exercí la docència fins el 2012, els anys 1956-64 publicà l’obra en quatre volums  Cépages et vignobles de France , aportació de referència a l’ ampelografia  moderna Publicà també altres treballs destacats com ara Recherches sur les méthodes d’identification et de classification des vitacées des zones tempérées 1967, Les maladies et les parasites de la vigne 2 vol 1977, 1982, Précis d’ampélographie pratique 1979 i Dictionnaire encyclopédique des cépages 2000

Els mascles són força robusts, presenten teguments esclerosos, el cap lliure, amb ulls composts, ales anteriors reduïdes a una estreta làmina, ales posteriors membranoses i amples, i potes llargues que només utilitzen per a fixar-se a la femella durant la còpula les femelles són àpteres, lliures o paràsites Els estrepsípters viuen paràsits a l’interior d’altres insectes, com és ara vespes, cigales i ortòpters, dels quals alteren l’aparell reproductor L’ordre comprèn unes 400 espècies, esteses per tot el món, entre les quals es destaquen els gèneres Xernops i Stylops estílops

Pertany a les raflesiàcies, petita família de plantes paràsites, majoritàriament tropicals i subtropicals El seu cos vegetatiu és constituït només per una sèrie de filaments molt simples que s’introdueixen dins de la planta que parasita, una espècie de vinya verge, pertanyent a la família de les vitàcies, de la qual s’alimenta L’únic moment, doncs, en què es pot veure la raflèsia és quan floreix, que fa una flor enorme arran de terra amb tèpals gruixuts de color vermell, marró vermellós o púrpura marró, i emet una pudor molt forta, com de carn podrida, molt atractiva per als seus…

Fou professor de la facultat de ciències de París, director del Laboratoire d’Évolution des Êtres Organisés 1941 i membre de l’Académie des Sciences 1948 Ha fet nombrosos treballs sobre els cicles i la citologia dels protozous, la biologia i el comportament de diversos insectes, especialment els socials, etc És autor de gairebé 300 llibres, entre els quals cal destacar Traité de zoologie , en 25 volums 1948-1967, Parasites et Parasitisme i Précis de biologie animale 1957 a L’évolution du vivant 1973 i Toi, ce petit dieu 1971 es mostrà contrari a les postures de l’evolucionisme…

Algunes anguíllules viuen lliures a les aigües dolces de bassals o llacunes on abunden matèries en descomposició d’altres són fitoparàsites n’hi ha que són paràsites d’artròpodes i algunes poden parasitar l’home o d’altres mamífers Són cosmopolites i viuen tant en climes càlids com a molt baixes temperatures L’ anguíllula del vinagre Anguillula aceti viu en grans quantitats a les mares del vinagre L’ anguíllula de la tija Ditylenchus dipsaci és la més corrent i ataca diferents plantes espontànies i conreades sègol, ceba, faveres, patateres, etc, i produeix deformacions L’espècie Tylenchus…

Inclou unes 70 espècies, totes paràsites de les vies respiratòries de vertebrats carnívors El cos, de 2 a 13 cm, és aplanat i anellat exteriorment, i es divideix en tres regions la regió cefàlica, curta, té 5 protuberàncies, 4 de les quals tenen aspecte de potes amb pinces i ungles i la cinquena és un procés anterior, en forma de morro, on hi ha la boca una regió genital anellada que ocupa gairebé tot el cos, i una regió anal molt curta Tot el cos és cobert d’una cutícula que es muda periòdicament Internament hi ha un aparell digestiu recte i adaptat a la vida parasitària el sistema nerviós…

Aquesta unió té un caràcter simbiòtic i moltes vegades és específica Si les hifes penetren en les cèllules de l’arrel, es tracta d’una micorriza endòtrofa , però si només envolten l’arrel o s’hi introdueixen per les cèllules de la seva escorça, hom parla aleshores d’una micorriza ectòtrofa Les micorrizes augmenten la capacitat d’absorció de les arrels i també estableixen relacions entre diverses plantes i fins i tot entre plantes paràsites i llurs hostes El fong obté de la planta sucres, aminoàcids i altres substàncies orgàniques i la planta obté del fong elements minerals en forma…

Estan proveïts d’una obertura per a l’entrada de l’aliment citòstoma situada al fons d’un embut perístoma , i que continua amb una cavitat tubular citofaringe Les vacuoles alimentàries es formen al final de la citofaringe, entorn de l’aliment, resten lliures en la massa citoplasmàtica i hi té lloc la digestió L’excreció es fa també a través de vacuoles, que, quan són plenes, es vessen a l’exterior Tenen un micronucli, que assumeix les funcions sexuals, i un macronucli amb funció sobretot tròfica Es reprodueixen per divisió transversal Presenten també fenòmens sexuals, anomenats…

Abandonà els estudis a setze anys i, tot i que fou molt precoç com a escriptor hagué de viure de feines diverses fins a la publicació de la seva primera obra, The Outsider , el 1956 Amb aquest assaig, un recorregut a través dels principals autors de l’existencialisme, obtingué el gran èxit de la seva vida, per tal com reflectia amb un gran encert la sensibilitat del moment La seva obra posterior, que mai no obtingué un reconeixement similar, fou molt nombrosa més d’un centenar de títols i inclou ficció narrativa, però sobretot assaig sobre una gran diversitat de temes, especialment sobre…

Les rizocarpàcies els líquens geogràfics Aquesta família comprèn líquens amb el tallus habitualment crustaci, amb apotecis sèssils, o immersos, sovint situats entre les arèoles del tallus, amb marge propi, que en ocasions desapareix en madurar l’apoteci Els ascs presenten un tolus més o menys amiloide, amb un tub axial curt, i els envolta una capa de gelatina fortament amiloide Les paràfisis són ramificades i anastomitzades Les espores poden ésser bicellulars, submurals o murals, de color bru o verdós més o menys fosc, a vegades incolores, rodejades per un halo, visible almenys a les espores…