Resultats de la cerca

S’abreuja amb la lletra efa ww Altres paraules italianes derivades són mezzoforte ww, que significa mig fort, i fortissimo ww, que significa molt fort Alguns compositors utilitzen tres efes, equivalents al terme tutta forza , per a indicar la màxima intensitat possible, la qual sempre està condicionada per les característiques sonores de l’instrument i per la seva potència S’entén que aquestes indicacions tenen validesa fins que no n’apareix una altra que impliqui un nou canvi en la intensitat En les partitures s’usen principalment en forma abreujada

Installat al Jardí dels Tarongers de Pedralbes, antiga residència del mecenes musical Josep Bartomeu i Granell , té una biblioteca amb més de 12000 volums i una notable collecció de partitures originals, entre d’altres, d’E Granados, E Morera, els germans Lamote de Grignon, J Altisent, J Comellas, etc, així com un arxiu fotogràfic i de publicacions periòdiques N'han estat directors Montserrat Albet fins el 1993 i, fins el 2000, Salvador Pueyo Des d’aquest any ocupà el càrrec Núria Portell Després de ser clausurat, els seus fons passaren a la Biblioteca de Catalunya 2005

Sovint la forma és el resultat d’una determinada elecció entre diverses possibles ofertes del compositor ordre de determinats formants, o trajectòries a escollir entre les proposades per diferents colors, etc Aquest deixa a l’intèrpret un marge suficient de llibertat, segons un estudi previ de càlcul de probabilitats, de manera que és ell finalment qui acaba l’obra i acompleix el procés creador deixat obert de manera deliberada Encara que no s’ha arribat a una notació moderna unívoca i universal, les partitures —de vegades força enigmàtiques— són, a vegades, d’una gran bellesa…

De formació autodidàctica, aprengué a tocar el piano i compongué algunes cançons que tingueren anomenada a l’Uruguai i que músics professionals li escriviren, perquè Quijano no tenia els coneixements necessaris per a fer-ho Durant molt de temps se li atribuí l’autoria de l’himne de l’Uruguai, adoptat com a tal el 1845, l’autèntic compositor del qual fou Francisco José Debali Segons el musicòleg uruguaià L Ayestarán, Quijano és també autor d' El amante de Arlequín o Las estatuas vivas i Pastorella o la noche de Navidad , les partitures de les quals no s’han conservat

Format musicalment al Conservatori de Varsòvia, treballà com a pianista i compositor a Varsòvia, Berlín, Viena, Londres i París, fins que el 1940 s’establí a Hollywood contractat pels estudis MGM Compongué algunes cançons que esdevingueren populars, a més de bandes sonores per a pellícules Algunes de les seves mi-llors partitures per a films les compongué durant els anys seixanta Entre aquestes destaquen les de les pellícules Mutiny on the Bounty Lewis Milestone 1962 i Lord Jim Richard Brooks 1965 La seva música és arrelada en les tradicions del Romanticisme europeu tardà i…

Estudià a la seva ciutat natal i després ho feu a Londres Des del seu casament amb la soprano Joan Sutherland , es dedicà de manera pràcticament exclusiva a l’òpera, recuperant partitures inèdites del repertori belcantista especialment Donizetti i Bellini, a les quals restituí les seves formes originals Actuà als teatres més importants del món, i de manera gairebé exlusiva al Covent Garden de Londres, on debutà el 1964 Malgrat haver dirigit també obres de Mozart o Verdi, li ha estat especialment reconeguda la seva tasca pel que fa al repertori del primer Romanticisme italià Ha…

S’abreuja ww Altres paraules italianes derivades són mezzo piano , ww, que significa mig suau, i pianissimo ww, que significa molt fluix Alguns compositors del segle XX han utilitzat també ww i ww, per a indicar de forma més precisa les gradacions d’intensitat, que estan condicionades a les característiques sonores de l’instrument amb què s’interpreta Sovint totes aquestes indicacions es combinen amb d’altres com ara sempre , poco , più , subito S’entén que aquestes indicacions tenen validesa fins que no n’apareix una altra que impliqui un nou canvi en la intensitat En les partitures…

Vinculat al moviment Fluxus, treballà en composicions musicals i les seves partitures estan escrites amb paraules les instruccions són tan inespecífiques que l’intèrpret té una llibertat d’actuació absoluta L’any 1966 creà juntament amb Robert Filliou un centre a Villefranche-sur-Mer anomenat La Cédille qui sourit El 1964 presentà a la Fluhall/Fluxshop de Nova York 1964 la peça Solo for Violin La seva obra Symphony No 3, Fluxversion I fou dirigida per Le Monte Young al Carnegie Recital Hall de Nova York Fou present a l’exposició "50 anys" Documenta 1955-2005, al Kunsthalle…

Inicialment no era escrita a les partitures, i hom deixava llibertat a l’intèrpret entès, o bé era indicada amb una varietat de senyals ratlletes, creus, notes més petites que es prestava a confusió Des de la segona meitat del segle XVIII començà d’imposar-se el costum de representar-la amb una nota més petita que les altres i de distingir la breu de la llarga quant a la duració barrant amb una ratlla petita la cua de la noteta de la breu No tota appoggiatura , però, cal trobar-la indicada d’una forma especial moltes són escrites amb notes normals i amb llur valor real

Després de la Primera Guerra Mundial estudià amb ChW Stanford i H Howells al Royal College of Music, on treballà del 1926 al 1966, any en què es jubilà Escriví, principalment, música de cambra i orquestral i mostrà una predilecció pels instruments de vent Ell mateix definí el seu estil com molt arrelat a les tradicions en les quals es formà Des del 1948 treballà com a editor en cap de partitures de l’empresa Penguin És autor de tres llibres Orchestral Technique 1931, How to Read a Score 1944 i The Composer and his Art 1960, i de diverses obres de consulta i de text