Resultats de la cerca
Es mostren 439 resultats
Minàs Dimakis
Literatura
Poeta grec.
De primer romàntic, a Σκοτεινό πέρασμα ‘Passatge obscur’, 1956 i a Το ταξίδι ‘El viatge’, 1960 evolucionà cap al surrealisme
Caront
Mitologia
En la mitologia grega i romana, barquer encarregat de passar l’ànima del difunt (si les despulles havien estat degudament honrades) en la seva barca a l’altra banda de l’Aqueront.
Per a aquest passatge, Caront cobrava un òbol, que hom dipositava generalment a la boca del difunt en enterrar-lo
noliejament
Economia
Dret mercantil
Contracte mercantil de dret marítim pel qual el propietari d’una nau o el seu representant legal la lloga totalment o en part per al transport de persones o de càrrega.
Pròpiament el contracte de noliejament es refereix només al transport de mercaderies, mentre que el transport de persones s’anomena contracte de passatge
conferir
Diplomàtica i altres branques
Comparar (texts).
Hom empra especialment la forma conferiu —abreujada cf — per a indicar un passatge que pot ésser interessant o instructiu de comparar o de confrontar
obert
Música
En alguns instruments de vent-metall, especialment la trompa, terme usat en oposició a ’tapat’ o bouché per a indicar l’emissió del so sense obstruir amb la mà el pavelló de l’instrument.
En la partitura, després d’un passatge bouché , s’escriu una ’o’ ouvert damunt les notes per a indicar la tornada a aquesta forma d’emissió
ṣulḥ
Història
A la península Ibèrica i durant la conquesta musulmana, capitulació pactada entre les autoritats islàmiques i els vençuts, per la qual aquests conservaven determinats drets (salvaguarda de llurs costums, religió, etc) i propietats.
Al marge d’aquest pacte, basat en el mateix passatge de l’Alcorà 9,29 amb què hom fonamentava el 'ahd, eren establerts imposts territorials i personals
Cecili Gasòliba i Carbonell
Literatura catalana
Escriptor.
Regentava una botiga de bastons al passatge de Bacardí Escriví al “Diluvio”, traduí la Vida de les abelles 1929, de Maeterlinck, i publicà un recull d’articles Política , 1930
bis
Música
Exclamació amb la qual el públic d’un concert, als països llatins, demana la repetició d’una peça acabada de sentir -especialment a l’òpera- o la interpretació d’una de nova, no prevista en el programa.
Per extensió, pren aquesta denominació cadascuna de les peces interpretades en aquestes condicions Als països anglosaxons s’usa el terme francès equivalent encore En una partitura, serveix també per a indicar la repetició d’un passatge